Fa dies es va anunciar que el mític grup de ska català, Dr Calypso, es retirava. A priori, ningú s’ho va creure, però quan va haver-hi un sold out express al concert que van anunciar a Paral·lel 62 i l’anunci d’un altre per poder acomiadar-se de tothom, semblava que la cosa anava de debò.
Així que el divendres 28 de novembre al vespre, vaig pujar cap al cotxe i vaig surfejar l’AP7 a ritme de Boogaloo rumb a Barcelona. Em planto a la porta de Paral·lel 62 envoltat de grups d’amics, fans de la banda, escalfant pel que anava a succeir. La mitjana d’edat dels assistents era de 50 anys, però en els seus ulls veia aquella il·lusió de joventut que tornava a revifar només per una nit. La música és poderosa, ho és tant que et pot fer tornar enrere en el temps.
Entro acompanyat del meu amic Jean-Paul i de la meva amiga Irene, Mr Freak Ska havia fet bullir l’olla i de cop apareix Joel Díaz per fer un monòleg sobre el grup, que acaba amb una brutal presentació i una arrencada explosiva. Sonen els vents, sona la percussió, sonen les cordes, sonen els teclats i comença el festival.
El primer dels temes que presenten és ‘Return‘ una clara declaració d’intencions, eren allà per últim cop i calia rebentar-ho tot. La sala embogeix, energúmens de la generació del ‘Baby Boom’ movent-se com si fossin de goma, no vull pensar en com deuen tenir els genolls ara. La qualitat del so no era la millor, però a l’horda de panxuts hooligans els hi era completament igual, segueixen amb ‘Sensesostre‘ un dels seus temes més clàssics i ‘2300 milions‘. El Jean-paul, la Irene i jo ens mig separem a causa d’un grup de senyors que havien perdut totes les seves maneres i semblava que portessin 30 anys esperant aquella festa.
El concert continua amb una magnífica execució de ‘The Power of Latin Soul’ i una versió de la cançó ‘The Snake‘ de Al Wilson. El soul es va apoderar de la sala i tothom es movia més que els preus. ‘Pardalets‘, ‘Maria‘ i ‘Camí Fàcil‘ van reafirmar que els clàssics no moren mai. Per baixar revolucions, van passar de l’ska i del soul al reggae i Mr Freak Ska va pujar a l’escenari a cantar amb el grup, de cop, un altre clàssic treu el cap pel reggae ‘Aquesta Nit‘, val a dir que la gent feia uns cors brutals. El Jean-Paul feia estona que no el veia i la Irene estava flotant, jo em limitava a observar el panorama i no podia estar més content d’estar a aquella olla de grills.
Sona ‘Toxic‘ i tornen les ballaruques, de veritat, no entenc com homes panxuts i semicalbs es movien d’aquella manera, tenen tots els meus respectes. Segona col·laboració de la nit amb un altre grup, ‘Skatalà‘ que van tocar plegats ‘Rastablanc‘, aquell, senyores i senyors, va ser un moment històric per l’ska a casa nostra. A continuació van tocar altres dos clàssics, ‘Brigadistes Internacionals‘ i ‘Se’ns pixen‘, i amb això vam enfilar la recta final.
L’últim tram va posseir la sala amb l’esperit del Soul, del Boogaloo i de la mare que els va parir a tots, sonava ‘Born To Be Alive‘ i ‘Pole Man‘. I per acabar, la bogeria final amb la mítica cançó ‘Plan 10‘. En el moment d’explotar la cançó va haver-hi una gran olla on vaig poder recuperar als meus amics a base d’empentes, cops i dutxes de birra. La sensació va ser orgàsmica, tant pel plaer momentani on el temps semblava aturar-se durant la cançó com per la buidor després de l’eufòria col·lectiva.
Dr Calypso havia posat punt final a una trajectòria de reivindicació, emoció, lluita, alternativa sonora i, sobretot, de música. I ara què? Doncs només ens queda mantenir l’esperança que les noves generacions s’enamorin de la música de veritat i decideixin mantenir viva la flama que aquest grup va engegar l’any 1989.
Vam sortir anestesiats del concert, ens vam dir adeu i vaig anar cap al cotxe. Abans d’entrar vaig voler imitar els passos de ball d’aquells senyors grans i em vaig torçar el turmell. Queda clar que es tractaven de professionals en la matèria i jo només era un simple aficionat. I aquí estic, escrivint aquesta crònica a la sala d’espera del CAP, adolorit però molt i molt feliç d’haver estat a l’últim concert de Dr Calypso.
