La cantant francesa Zaz publica “Sains et Saufs”, després d’un període de quatre anys sense publicar música. L’artista inicia una nova etapa; el primer àlbum amb el segell independent Tôt ou tard.
“Sains et saufs” està format per catorze cançons amb influències de folk i pop-folk, on explica històries íntimes i dona veu a les seves vivències amoroses. La cantautora fa una introspecció íntegra que convida els seus fans a refugiar-se a través de les seves cançons.
Zaz ja porta més de quinze anys de recorregut musical, sis àlbums, grans gires i més de quatre milions d’usuaris mensuals a Spotify. Aquest nou àlbum representa una nova era per la cantant, ja que explica amb detall algunes de les seves vivències com no havia fet mai.
Je pardonne és la primera cançó del disc i el primer avançament que va publicar al març. És una balada emocional on l’artista expressa els dolors i els silencis dels quals vol alliberar-se. Per altra banda, assegura que hi ha algun d’aquests records que és incapaç d’oblidar i que la ferida serà permanent: “Je pardonne pour oublier, Je pardonne pour respirer”. L’àlbum continua amb Au pays des merveilles, en què expressa el sentiment de no voler perdre a algú i la por de si això succeeix.
La tercera cançó és Mon coeur tu es fou que se centra totalment en el desamor i la inseguretat, on clarament s’aprecien uns versos dolguts i trencats. A partir d’aquí l’artista fa un petit gir a Mon sourire, un tema esperançador. L’artista assegura que hi ha injustícies al món, però que així i tot, no es pot perdre la llum interior ni el somriure, sinó que s’ha de tenir força per afrontar totes les situacions que puguin aparèixer a la vida. A Mon dieu podem veure una relació amb la cançó anterior, ja que Zaz intenta buscar una figura superior, en aquest cas, el seu pare, que per ella és el seu Déu. Assegura que la força del seu pare l’ajuda a continuar i no perdre el somriure.
Seguidament, passem a On peut comme ça, un tema que tracta aquelles pèrdues emocionals, mentre que destaca com és d’important resistir i començar de nou. Ara arriba la cançó que porta el nom del disc: Sains et saufs, en què Zaz fa una crida a l’autenticitat i ser un mateix. El disc continua amb J’imagine que tu sais, on es pot veure com l’artista pensa amb algú i es converteix en una obsessió i on confessa els sentiments que sent. Després d’aquesta cançó melancòlica i sentimental arriba Le flamme, un homenatge a les dones i la llibertat femenina, en què es reivindica el poder i la fortalesa de cada dona. Zaz transmet un missatge clar i potent, però alhora, sensible i empàtic. A més la cançó té un ritme més animat que els altres temes.
Clarament, es pot observar que el disc és molt emotiu, ja que altra vegada torna a tractar l’absència, el fet de deixar anar i algunes qüestions que fan replantejar aquell qui ho escolti a Un enfant pour toujours. Es veu com es crea un vincle entre un record bonic i alhora el petit dolor del record. Ara bé, la percepció de cadascú és molt personal i, és sobre això el que tracta Que des liens, on parla d’històries del passat i com alguns sentiments es poden veure representats d’una manera diferent per algú extern. La cantant desenvolupa un llenguatge més poètic que en altres cançons.
Tot seguit, arriba el torn de Bleu de la nuit, un tema totalment reflexiu, que s’identifica amb la nit, la tristesa o el silenci i que posa èmfasi en aquells petits moments que de vegades passen desapercebuts, però que són preciosos com caminar vora el mar o sentir el vent. La següent cançó, Une passarelle vers la mer va relacionada amb Bleu de la nuit, ja que es reafirma la pau interior i la reconciliació d’un mateix a través del mar. Aquesta balada és una col·laboració amb Raphaël on es pot veure la fusió de veus entre els dos artistes.
Finalment, l’última cançó del disc combina el castellà i el francès a Cerca de ti (Mon amour). La cançó va dedicada a algú que estima, però com en totes les relacions hi ha dificultats que s’han de gestionar per poder continuar endavant. Una cançó que anima als protagonistes a continuar junts, donar-se suport i on a través d’aquesta es veu com es recorre un camí emocional i es mostra un missatge positiu.
Amb aquest nou disc es veu explícitament l’honestedat i la intimitat sobre les emocions de l’artista. Zaz ha fet un gran creixement personal, on es mostra vulnerable, trista i melancòlica, però també positiva, animada i amb ganes de viure la vida al màxim deixant de banda els problemes i les injustícies.
Aquesta introspecció personal uneix sentiments adversos, però es pot veure el procés de sanació i acceptació de situacions complicades de la seva vida. Encara que sigui un àlbum amb ritmes majoritàriament lents, l’artista exposa amb gran sinceritat tot allò que sent i com ho afronta.
És clar que Zaz torna a deixar empremta a l’escena musical, on molta gent es podrà sentir identificada amb els seus temes.
