Ho he hagut de mirar un parell de cops, però des del concert del 2012 al Pavelló de Badalona, que Jason Mraz no passava per Catalunya. Els últims anys se’ls ha passat pels Estats Units i zones pròximes i els seus seguidors havíem de viatjar per poder-lo escoltar i viure en directe.
Suposem que aquest ha estat un dels motius pels quals el concert va exhaurir totes les localitats del Palau de la Música en molt poc temps, l’ànsia per tornar-lo a veure a Catalunya feia temps que corrien entre el seu públic.
Un públic que no ha parat d’interactuar amb l’artista durant el concert, en alguns casos potser massa i tot, s’han escoltat alguns xiulets quan un dels assistents no parava de fer preguntes que interrompien el ritme del recital.
Desconec si passa a totes les ciutats del món, però en un recinte com el Palau de la Música, on tothom estava en silenci, exceptuant la típica tos que li entra a la gent quan hi ha silenci absolut, doncs haver d’escoltar el típic notes fa una mica de mandra.
Tot i això, el concert ha estat una autèntica meravella. Jason Mraz es troba en plena forma i ha sabut defensar les seves cançons amb molt humor i proximitat. Ha arrencat rialles del públic, però també ha regalat instants per gaudir de les seves peces en tota la seva esplendor. Quin plaer veure músics que toquen en directe i ho fan amb l’art que el caracteritza.
Més enllà de l’esperada ‘I’m yours’, que ha estat la darrera que ha interpretat, el concert ha servit per repassar alguns temes més característics i per conèixer de primera mà les històries que s’hi amaguen. No han faltat ‘Lucky’, ‘I Won’t give up’, ‘Have It All’ o ‘Love someone’.
Una posada en escena totalment acústica, on l’artista s’ha despullat emocionalment i on ha demostrat el talent que té, vivint cadascun dels temes com si fos el primer dia que els interpretava.
Esperem que hagi pres nota de com se’l trobava a faltar i que no hàgim de tornar a esperar tretze anys per poder gaudir de la seva música en directe.
