A hores d’ara ja és sabut per tots que Sabrina Carpenter és la reina de la ironia i els dobles sentits. Però per si algú encara ho dubtava, “Man’s Best Friend”, el seu setè àlbum d’estudi, ho corrobora. Dotze cançons plenes de referències, humor, llàgrimes i molta sàtira amb un ritme pop nostàlgic que ens recorda als anys 70 i 80. Un projecte on se’ns planteja una autocrítica per un comportament sovint complaent i una tendència a ser poc exigent en les seves relacions.
Tan sols un any després del seu exitós darrer disc, “Short n’ Sweet” (2024), la cantant aposta per continuar amb aquesta temàtica de cors trencats, trobaments esporàdics i relacions sense etiquetes. “Man’s Best Friend” busca qüestionar situacions i evocar sensacions al públic. Començant per la polèmica i malentesa portada, on Carpenter surt agenollada davant un home que li estira els cabells. Una fotografia que, tot i estar oberta a la lliure interpretació, reflecteix la necessitat de ser qui porta la iniciativa, encara que mai ho acabi aconseguint.
No hi havia millor manera de començar que amb ‘Manchild‘. Únic single previ que actua com una carta de presentació ideal. Des de la primera estrofa trobem l’estil irònic de l’artista, al·ludint a la immaduresa d’algú que no està a l’altura del que prometia. Acompanyat d’un toc country que dota de personalitat la melodia.
Però si parlem de narrativa al més pur estil Carpenter, ‘Tears‘ s’emporta la palma. Un tema que no parla precisament de les llàgrimes als ulls. Insistint en el plaer que li genera que un home li ofereixi el que realment són uns mínims. “El respecte per una dona” o “Que em tractin com se suposa que ho han de fer” actuen com a exemplificacions de la poca exigència que acaba demandant Sabrina.
El ritme s’accelera i la sàtira s’accentua a ‘My Man on Willpower‘ Aquí se’ns presenta un pop més humorístic per explicar que el seu estimat “està massa ocupat i no té temps”. Al·ludint a què realment sap que tot són excuses i només es denota falta d’interès.
Ara bé, a partir del quart tema les bases s’alenteixen i sentim la part més vulnerable de l’artista. ‘Sugar Talking‘ i ‘We Almost Broke Up Again Last Night‘ parlen de dues formes d’amor nocives. La primera presenta un compromís que no es veu reflectit en les accions de l’altra persona. En canvi, la segona és una clara espiral de discussions i sexe conciliador de què la protagonista no és capaç de desprendre’s.
Després de diversos desenganys, llàgrimes i pèrdua de força de voluntat, Sabrina Carpenter plasma tot l’aprés en la primera meitat de l’àlbum a ‘Nobody’s son‘. Conclou que “No queda ningú en qui pugui confiar” i es dona per vençuda en una cançó que recupera aquest so més animat del principi. Aquesta reflexió es materialitza en rancor quan a ‘Never Getting Laid‘ acaba desitjant a qui li ha fet mal que “tot i no estar enfadada, pateixi agorafòbia”. Novament, a través d’aquest humor de contradiccions i ironies que la caracteritzen.
Sabem i de sobra que no hi ha música de Carpenter sense una bona dosi de referències sensuals i ‘When Did You Get Hot‘ n’és una prova. Un tema que s’allunya de l’estètica retro dels anteriors i ens recorda una mica al pop R&B de l’època de “Singular” (2018). Una Sabrina molt més juganera que no decreix quan arriba ‘Go Go Juice‘, on la beguda la convida a “trucar a qualsevol, ningú se’n salva”.
Un dels talents de Sabrina Carpenter és no tenir la necessitat de despendre’s de la ironia i la comèdia quan s’obre i compon els seus temes més íntims. Això mateix passa a ‘Don’t Worry I’ll Make You Worry‘, una de les cançons més maques de l’àlbum. És moment de tornar aquelles actituds dels altres que l’han ferit a ella: “creus que jugaré amb tu, bé tens tota la raó”. Escoltar-la evoca una melancolia que només s’interromp quan se t’escapa alguna rialla amb les intervencions ocurrents de l’estatunidenca.
Però arriba el plat fort del projecte. ‘House Tour‘ té tot el que necessita per ser una de les cançons més emblemàtiques de l’àlbum. Tot i que ens promet que “no és una metàfora”, Carpenter segueix les petjades de ‘Juno’ i aprofita per manifestar el seu desig sexual amb un paral·lelisme, aquest cop, amb una suposada ruta per casa seva. El ritme, la personalitat, la melodia enganxosa i un missatge icònic fan que s’estigui convertint en un dels tracks més virals del disc.
Finalment, ‘Goodbye‘ representa un comiat contundent. Diu prou a aquestes històries com les que hem estat escoltant al llarg del disc. “No pots dir-li amor i després fugir”, canta Carpenter. I s’assegura que el missatge sigui clar dient “adeu” en diversos idiomes. Això sí, ens ha faltat el català.
Amb aquest projecte, Sabrina Carpenter balla i es burla de si mateixa i les seves interaccions en l’amor. Sempre és complicat continuar després d’un projecte tan transcendent com ha sigut “Short n’ Sweet”. Tot i això, l’artista ha estat capaç de regalar-nos un àlbum carregat de personalitat i bones cançons, sense renunciar a una essència amb la qual ja se la vincula i que a més no sona gens repetitiva.
