Al llarg d’aquests últims anys, el sorgiment i consolidació d’artistes emergents més i més joves que mantenen viva l’escena ha estat a l’ordre del dia. En aquest cas, trobem a dinou, un jove que amb només 16 anys presenta el seu primer EP “De la terra al cel”.
L’EP de curta durada, “De la terra al cel” és un projecte produït i compost íntegrament per ell mateix on, a través de sis temes, el cantant explora diversos significats i emocions amb un to molt introspectiu i una barreja de ritmes urbans amb un toc minimalista i relaxat.
Pel que fa a l’ambient general, el treball et transporta als dies d’estiu dedicats a passar-s’ho bé. Complementant la producció relaxada i minimalista mencionada anteriorment, dinou, en comptes de rapejar purament, dona molt espai a la seva veu i melodies més aviat cantades, les quals que enllacen perfectament amb el clima de les cançons.
D’altra banda, pel que fa als temes tractats, el català se situa entre la nostàlgia del passat, la felicitat del present i l’ambició pel futur: homenatja els records de persones que han marcat la seva vida i ja no hi són, però se centra amb especial èmfasi en l’ara i la joventut; els amics, els amors i la festa.
Concretament dins del treball m’agradaria destacar ‘no se’n recorda’, una cançó on, amb una lletra captivadora, ens expressa una etapa de reflexió i tristesa rescatada per una nova persona que pren importància a la seva vida. I sobretot, m’agradaria parlar de l’última cançó de l’EP, ‘Des de dalt’. Una combinació de diferents ritmes entre el reggaeton i el trap, complementada per les melodies característiques del treball i una tornada enganxosa que captura la sensació de benestar emocional després de superar diverses etapes, que es reflecteixen en les altres cinc cançons. En definitiva, una cançó que tanca bastant adientment el treball amb aquesta metàfora “des de dalt”, on amb un caràcter d’autosuperació dona gràcies al seu entorn i al que li està passant, tenint en tot moment el que ha viscut i, sobretot, el que li queda per viure prenent la música com a aspiració.
“Des de dalt”, és un bon EP debut en la música perfecte per manifestar el creixement personal i representar aquesta contraposició entre la nostàlgia d’un passat i el benestar/ ambició d’un present i futur. Tot i això, pot arribar a pecar d’una producció un pèl massa minimalista i poca innovació que poden deixar-te amb ganes de més.
