La cantant estatunidenca Katy Perry ha publicat fa dos dies un disc de la mà de Capitol Records. Trenta-tres minuts i mig distribuïts en onze temes que tenen la intenció de posar sobre la taula que el pop és un gènere molt potent i que encara té molt a oferir. De la intenció a la realitat hi ha un salt evident, veurem si realment l’àlbum “143” aconsegueix fer renéixer la predilecció cap a la música pop.

I, per què “143”? D’entrada, pot semblar un número qualsevol, però el que és cert és que en realitat rere aquesta xifra s’hi amaga un missatge ben senzill: t’estimo. Perry va explicar-ho així a la premsa: “Aquest àlbum és una expressió d’amor, és la meva manera de retornar als meus fans tot l’amor que m’han donat al llarg dels anys”. Podríem dir que l’àlbum va de la W a la W; comença amb Woman’s World i acaba amb Wonder. Però, anem per parts, com sona tot això?

Woman’s World. Títol contundent, un món femení, empoderament. Bon inici. De fet, veient només la caràtula de l’àlbum, ja se’ns anuncia que el protagonisme és realment d’elles. Queda clar amb la imatge imponent de la cantant envoltada d’una espiral en forma de cor de color rosa i sobretot lila. És curiós, perquè Katy Perry va debutar amb Capitol Records el 2008 amb un àlbum titulat “One of the boys” i setze anys després la primera cançó del nou llançament porta per títol Woman’s World.

- Publicitat -

En el videoclip d’aquest primer tema està carregat de símbols. D’entrada, podem veure la cantant vestida com la dona del cartell estatunidenc “We can do it!”, creat per animar la classe treballadora durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta imatge se superposa amb una altra escena també reconeguda, la dels obrers asseguts sobre una biga de ferro. De treballadors, ella ho passa a treballadores, tot són dones. Així ho veiem també amb la lletra de la cançó i el ritme potent i allunyat d’un to íntim, si no més aviat reivindicatiu. Té una tornada que de seguida s’enganxa i amb una frase que realment resumeix força bé la idea de la cançó: “Aquest és un món femení i tens sort de viure-hi”. Amb la primera cançó comencem a veure per on van les coses.

La segona composició de “143” és Gimme Gimme, en aquest cas Katy Perry compta amb una col·laboració, la de 21 Savage. Els beats de l’inici recorden una mica a la cançó anterior, té un ritme electrònic molt marcat, potser més i tot. Té sentit que sigui així perquè 21 Savage és raper i aquesta base s’escau perfecte amb el seu gènere musical, de fet, és ell qui enceta el tema. I comença amb una idea totalment antitètica del que havíem escoltat fins ara: “Gran gos Savage soc l’home dels teus somnis”.

Es tracta d’un diàleg entre la veu femenina i masculina, on ell està convençut que l’està conquistant “soc com Amazon perquè tinc tot el que necessites”, mentre que ella es mostra més aviat reticent: “Si vols el meu cos hauràs de sorprendre’m”. Ell és la personificació del capitalisme i la societat actual; versos plens de superficialitat i fixació únicament en els diners: “Agafa la meva targeta i ves-te’n de compres unes setmanes”. Una cançó menys sorprenent que l’anterior, sembla que en algun moment hi hagi d’haver un gir, però no acaba d’arribar mai.

Gorgeous és la tercera cançó de l’àlbum, la qual va també acompanyada d’una col·laboració, en aquest cas és la cantautora alemanya Kim Petras qui acompanya a Katy Perry. Un duo que sorprèn positivament, dues veus que encaixen a la perfecció i ens ofereixen un aire de feminitat i sensualitat. Es tracta d’un tema sense videoclip, igual que l’anterior, però posaria la mà al foc que si en tingués, aquest empoderament femení seria encara més formidable.

Quart tema i tercera col·laboració. Katy Perry s’uneix amb Doechii per oferir-nos I’m his, he is mine. La unió amb la rapera nord-americana dona un resultat esplèndid. En aquest cas, tornem a veure un videoclip que acompanya la cançó, el qual amb tan sols una setmana ja acumula 2,7 M de visualitzacions. La primera imatge que veiem és al cel, són Katy Perry i un home, que representa aquest “him”, però que alhora els representa a tots. La lletra parla de com ell està cegament enamorat d’ella, és per això que la imatge és al cel, la idea romàntica que l’amor està a l’aire. Ella s’ha convertit en “el seu somni, la seva droga”. Imatges i lletra que volen exemplificar la dona triomfadora, però també possessiva i narcisista. Definitivament, un tema que funciona molt bé en tots els aspectes, mostrant un balanç entre l’empoderament femení i, alhora, una visió crítica de la dona socialment idealitzada.

I altre cop ella sola, única i real protagonista d’aquest àlbum, Katy Perry ens presenta Crush. Una cançó que ens trasllada perfectament al que se sent en tenir un o una crush, l’emoció i papallones a l’estómac quan hi ha l’amor platònic a prop i que a poc a poc va enamorant. En aquest cas, no es tracta d’un tema tan treballat o profund com els anteriors, però alhora és dels que ens remet més ràpidament al pop de sempre.

A l’equador de l’àlbum apareix Lifetimes un tema també protagonitzat únicament per Perry amb videoclip produït a prop de casa nostra, a les illes mediterrànies d’Eivissa i Formentera. És una cançó que realment podria sonar als clubs de platja i, fins i tot, protagonitzar mash-ups o remixs diversos. Katy Perry ens remet a un estiu al ritme de les onades, la festa, els amors i la despreocupació. Al videoclip hi apareixen diverses imatges de l’illa baleàrica, des de veure la cantant anant amb moto per una carretera sense rumb fins a sorprendre’ns amb la imatge d’un conductor d’una barca amb una paella al cap. Tot i la llibertat i felicitat estiuenca que transmet aquesta cançó, el feedback que ha tingut no ha sigut precisament així.

I és que la cantant ha sigut criticada per rodar en llocs que podrien suposar un negatiu impacte ambiental per les Illes Balears. Un dels escenaris és l’Illot de s’Empalmador, que resulta ser una zona protegida amb un gran valor ecològic. La Conselleria de Medi Natural del Govern balear ho està investigant i explica que, a més a més, la productora del vídeo no havia sol·licitat l’autorització corresponent. Tot i aquest contratemps -i sense treure-li importància- val a dir que si Estrella Damm necessités una cançó i un videoclip per comercialitzar els seus productes als EUA, Lifetimes seria probablement una de les propostes més escaients.

I seguint amb la simbologia amorosa de “143”, arriba All the love. Una cançó on Katy Perry baixa revolucions i ens recorda que també pot oferir moments dolços i relaxats. En aquest moment és quan veiem la Katy Perry de Dark Horse o Teenage Dream, l’experta del pop que tots i totes coneixem. No obstant això, podem dir que no és el seu millor tema, comparat amb la resta de l’àlbum, és com que li falta aquest punt de brillantor i vivacitat.

I entre “ahs” i “oohs” acompanyats altre cop d’un ritme més aviat contundent, arriba Nirvana. Es tracta d’un tema d’un estil del dos mil, amb un aire més aviat de disco. De fet, amb la lletra ja ens traslladem a un ambient així: “Ballant entre llums borroses, et vaig trobar al paradís flotant en el cel de diamants”. Així doncs, Nirvana no és una cançó especialment innovadora, però tampoc decep.

Quan ja va arribant el final de l’àlbum i semblava que l’acabaria Katy Perry tota sola i protagonista, torna una cançó amb col·laborador. Sembla que queda clar quin tipus d’unió té al cap Perry quan escull artistes perquè l’acompanyin, i és que Artificial -així es titula l’antepenúltima cançó de “143”– compta amb un altre raper com a artista convidat: JID

Torna l’esperit crític de l’inici de l’àlbum, però amb una base sorprenentment diferent. En aquest cas podem veure influències de R&B i també un to especialment enllaunat, o com bé diu el títol de la cançó: artificial. La part de JID és admirable, en un seguit de versos cantats ràpidament hi apareixen els missatges més foscos i crítics de la cançó i potser de l’àlbum. “Àngels, dimonis, moltes manifestacions, informació intel·ligent artificial, he estat descobrint la veritat…”. Artificial és el tema “dimoni” al voltant de la resta d’“àngels” que formen aquest àlbum. Un atac directe a la societat que estem creant, on les xarxes i els dispositius ens estan dominant cada vegada més. 

I després de parlar de l’artificial arriba la veritat. “Vull saber la veritat encara que em faci mal”, canta Perry a la penúltima cançó de 143. Truth tracta d’una infidelitat i el sentiment que això suposa, un tema amb qui molts s’hi poden sentir identificats. Tot i parlar d’un amant infidel, també podem entendre-ho com a una societat que també ho és perquè no mostra la veritat, tal com apuntava en cançons anteriors. 

Finalment, la cantant estatunidenca tanca l’àlbum amb una oda als somnis d’infantesa. “Algú pot prometre’m que la nostra innocència no es perdrà en aquest món cínic?”, amb una veu infantil i mentalitat madura, la veu de Perry representa Wonder, l’última proposta de 143. És la millor cançó per tancar aquest àlbum perquè combina la proposta d’un so i punt de vista innovadors, però alhora incorpora les pinzellades que caracteritzen aquesta estrella del pop. Acabar per començar, una declaració d’intencions per recordar que estem davant d’una de les màximes exponents de la música pop arreu del món.

Reprodueix “143” i fes tu mateix/a l’anàlisi del nou àlbum de Katy Perry:

CRÍTICA
Nota
7,7
143-de-katy-perry-nou-impuls-de-la-musica-popLa cantant estatunidenca Katy Perry ha publicat fa dos dies un disc de la mà de Capitol Records. Trenta-tres minuts i mig distribuïts en onze temes que tenen la intenció de posar sobre la taula que el pop és un gènere molt potent i...