Aquest 2024 he vist MOLTS cops en directe a The Tyets. Però tenia cert morbo i ganes de veure si els mataronins aconseguien fer aixecar de les butaques de Cap Roig a totes les persones que han omplert el recinte per escoltar en directe els seus potents èxits.
Amb ‘La Platja’, la primera cançó, semblava que el repte s’hauria aconseguit ràpidament, algunes persones s’han aixecat i han ballat, però tot plegat ha estat un miratge. Quan ha acabat la majoria s’ha tornat a apalancar a la butaca i a gaudir dels temes, que ho són tot menys relaxats. Tots ells conviden a posar-se dempeus i moure el cos. S’ha aconseguit en alguns moments aixecar les mans i fer moviments amunt i avall, o fer un cor amb les mans i moure-ho d’un costat a l’altre, però ballar, el que es diu ballar ha trigat a arribar.
A mi m’encanta anar al Festival de Cap Roig, penso que l’acústica és molt bona, des de qualsevol lloc veus molt bé l’escenari i cada any hi ha un cartell eclèctic i ple d’artistes interessants per veure en directe, però encara trobo que li falta una cosa per ser perfecte, i és un espai reservat només per persones que no volen estar assegudes i volen gaudir el concert de peu dret i ballar. I és que cada any hi ha molts directes que conviden a ballar i saltar, com el cas dels Tyets, que per molt que volguessin canviar el repertori i adequar-lo a l’espai els hi costaria molt omplir 90 minuts només amb temes amb un to més baix. Això o reformular les cançons, però tampoc és el que voldria la gent que els ve a veure. Per tant jo des d’aquí llenço el suggeriment als organitzadors per fer un petit espai en algun punt del recinte pels que tenen ganes de donar-ho tot!
El concert ha estat un no parar d’èxits, el que acostumen a fer a tots els concerts d’aquesta gira. Amb temes del seu “Èpic Solete”, altres de més antigues, també els nous senzills i amb moments bonics com l’anunci d’un nou disc pel 2025, just abans que soni ‘De l’1 al què’ (que comença amb una versió més lenta, però això passa a tota la gira), també amb ‘Desembre’ o ‘Olívia’.
I evidentment la traca final ha arribat amb ‘Bailoteo‘, i aquí sí. Aquí finalment TOT (o un 90% del públic) ha fet cas al títol de la cançó i s’ha posat dempeus i ha ballat, segurament amb més ganes que mai, després d’haver-se passat tot el concert a la butaca, fent moviments amb les cuixes i les cames, movent les mans, però amb certa repressió, no fos cas que el cos li digués aixeca’t i canviés el protocol de l’espai.
Pel final han deixat com no podia de ser d’una altra manera el ‘Coti x Coti’, on la macrosardana que es forma en cada concert ha estat diferent, per files, però com sempre passa ha estat emocionant i ens ha deixat amb ganes de més festa. Però per aquesta nit els bailoteos s’havien acabat.
