poggi
poggi

Una setmana més aquí seguim! Una nova entrega del teu blog de novetats musicals de referència! Just joking, però sí que volia comentar que estic molt proud de mi mateix de continuar fent aquests blogs i de la rebuda que han tingut per moltes persones properes a mi, moltes gràcies per seguir-me llegint. Ens veiem avui al concert del Guillem Gisbert? Ganes.

Avui moltes cosetes, per compensar les dues últimes setmanes que han sigut més fluixes.

 

- Publicitat -

NOVETATS

 

  • Did Kanye know that he was supposed to release Vultures 2 today? Of course not.
  • No podia començar d’una altra manera que no fos amb el diss track de Kendrick Lamar “euphoria”. Hem hagut d’esperar 2 setmanes després del release de “Push Ups” de Drake, però l’espera ha valgut totalment la pena. 6:23 minuts de pura ràbia (i liricisme!), amb 3 beat switches i un centenar de referències i barres històriques (les de Daft Punk, YNW Melly, o la de Pusha-T per exemple, bestials), amb les quals torna a demostrar perquè és el GOAT, i amb les que s’ha endut el suport de gairebé tota la indústria. KDot is up! No crec que Drake pugui superar mai això, quant a nivell de rap, però sí que pot fer-ho pel que fa al missatge, per què de moment, cap dels dos ha dit res nou que no s’hagués dit a altres diss tracks. Estarem atents a la seva contestació, perquè això òbviament no s’ha acabat aquí. Per cert, 9,2M de reproduccions en un sol dia, convertint-se en la cançó de rap més escoltada en un dia del 2024. Si voleu una explicació completa us deixo un parell de videos. Si no, atents a la lletra!
    • (Drake Fans):
    • (Drake Haters):

 

  • Avui sí, ja ha sortit Radical Optimism, el nou disc de Dua Lipa. Cada setmana he anat recomanant els singles, i avui no podia ser menys. Tornar a mencionar la producció de Danny L HarleTame Impala, amb la que afegeix una capa de electro-pop psychodelic als seus hits pop de sempre. Podria dir que és el meu disc preferit seu. Upcoming Grammy? Could be! Poquíssims skips. De les noves, m’ha flipat “Whatcha Doing” (a què endevineu perquè).

 

  • Després de gairebé dos anys, ja és aquí el primer senzill de la nova etapa de Ferran Palau “Aquí no hi ha truc”. Personalment, tenia una mica de por que ja hagués passat el seu prime, i la seva nova música es fes una mica repetitiva. Doncs tot el contrari, penso que ha tornat en plena forma, amb una cançó que sona increïble i que a més, enganxa. I tot és en part, gràcies a les espectaculars guitarres i a la genial producció del mateix Ferran Palau, acompanyat de Sr. Chen i Jordi Matas. Moltes ganes de sentir que més ens té preparat en el seu nou disc Plora Aquí (que, per cert, ja s’ha estrenat en format físic, però haurem d’esperar al 23 de maig per escoltar-lo a totes les plataformes), i de descobrir tota la seva part visual. També ganes de veure com ho adapta al nou directe (per exemple, pel Primavera Sound). Ens en podem fer una idea gràcies a la seva nova càpsula al V4M:

 

  • Avui s’ha estrenat el primer disc en solitari de Miki Lloret aka poggioli. S’anomena videoclub i és el primer de (mínim) 2 àlbums més que estan per venir. 11 cançons d’amor on es compara la fi d’aquest amb el tancament dels videoclubs. Com sempre, en aquest blog estem a favor de les propostes originals i de qualitat, i a més, en català. Amb l’ajuda a la producció i la composició dels grans Galgo Lento i Xicu, i amb temes destacats com “enamorat d’internet” o “el millor lloc del món”, les meves preferides. Després del debut al Laut i la presentació a l’Òrbita Fest, el podrem escoltar a l’Heliogàbal el 22 de maig per només 5,36. No us ho perdeu!

 

  • Ara si, després d’un ajornament, ja està fora la primera mixtape de 4batz, u made me a st4r, la nova estrella del R&B, que apareixia per sorpresa a principis d’any, sorprenent a tothom pel seu aspecte i la seva veu aguda. Va aconseguir endur-se el support de tota la indústria (grans figures com Kanye i Drake, amb els que ha col·laborat…), signar per OVO i assolir unes xifres de reproduccions rècord. Durant la setmana vam poder escoltar “act v: there goes another vase” i des d’avui ja podem gaudir del projecte sencer. Tot i les acusacions de Industry Plant (could be, so what?), la qualitat és innegable. A new star is born, i ha vingut per quedar-se. I des d’aquí, estem molt a favor. De les noves, us recomano l’”act vii: all we do is argue, argue” i el “act viii: i hate to be alone”.

 

  • “Love from the Other Side” és un altre hit de L’Impératrice. Tercer senzill del seu nou disc, Pulsar, que necessito que surti ja. Més encara després de la confirmació que Erick the Architect apareixerà a una cançó. És sens dubte un dels grups que més he escoltat aquest any i que sorprèn a cada cançó, explorant nous sons i melodies, del pop al hip hop i del house al disco. De veritat escolteu-los si no ho heu fet ja.

 

  • Estrena avui també per Alizzz, després de la premiere del seu tercer single “Dónde estás” en un videoclip bastant èpic estrenat a Filmin i on el sentim amb una veu i unes guitarres més distorsionades que mai. Ja està disponible Conducción Temeraria, el seu segon disc, amb el que explora una nova sonoritat, més electrònica, i on torna a comptar amb col·laboracions espectaculars. És el cas del primer avançament amb María Arnal o de les noves, “No ho se” amb Renaldo i Clara (molt top i en català!!) i “Solos tu y yo” amb Cuco. Es va filtrar una cançó amb Conociendo Rusia, però sembla que sortirà més endavant. La de “Tiemblo” i la de “Vuelve a disparar”, també xulíssimes. El veurem al Vida!

 

  • Caroline Polacheck ha tornat amb una nova cançó, “Starburned and Unkised”. M’ha encantat. Crec que descobreix un nou so, amb unes vibes dels vuitanta, estranyes, misterioses, que et transporten 100% al seu món. La cançó formarà part de la BSO de la pel·lícula I saw the TV glow, amb la Brigette Lundy-Paine. S’haurà de mirar!

 

  • Combinació perfecta entre Kevin Abstract i Lil Nas X (i Quadeca a la producció) a “Tennessee”, una cançó que van estrenar junts al Coachella i que des d’avui ja podem gaudir a totes les plataformes. A Tennesse tornem a sentir l’ex Brockhampton rapejar, després de Blanket, el seu disc més indie i experimental.

 

  • Dos anys després, ha tornat Dayglow! “Every Little Thing I Say I Do” és el primer senzill del que sembla que serà un nou disc, que si sona igual que això, serà un altre èxit. Una pena que no estiguin a cap festival perquè em moro de ganes de veure’ls.

 


 

DESCOBRIMENTS/RECOMANACIONS

 

  • Evidentment, jo també he sucumbit a l’onda de la nova sensació de l’indie. Es diu Mk.gee i acaba de publicar el seu disc debut Two Star & The Dream Police, que conté cançons com “Alesis” “Candy” i “Are you Looking Up”. És un mix de gèneres i de melodies i acords inusuals, que no us deixarà indiferents. Si us agrada Bon Iver, Frank Ocean o Dijon, un dels seus col·laboradors habituals i clara influencia (era el seu guitarrista), us encantarà. M’agrada molt l’aposta per un so no tan nítid, més processat, com si hagués gravat a un túnel. No sé si m’explico. A part les guitarres elèctriques, els synths o el saxo tenor són una passada. Apunta a un dels discos de l’any.No us perdeu tampoc la seva performance al Jimmy kimmel Live, que sona encara millor que l’original:

 

  • Aquesta setmana he estat llegint un article que parlava de les pròximes estrelles de l’escena R&B. El que més em va cridar l’atenció és BLK ODYSSY. Un cantant americà, al que a l’article comentaven que era una mescla entre SiR i Kendrick. Evidentment l’havia d’escoltar. He de dir dues coses: s’assembla més al primer, i m’ha encantat. Us recomano “GHOST RIDE” amb Mereba, un altre talent a tenir en compte que jo personalment havia descobert gràcies a la seva colabo amb JID a “Sandstorm” o a “Yo Love” amb Vince Staples i 6LACK (escolteu-les també!). M’han agradat molt les lletres de crítica social i en contra el racisme, i també el videoclip:

 

  • Seguim amb una cançó curteta, de només 1:05, però que he estat escoltant molt aquesta setmana. Es tracta de Montell Fish amb dj gummy bear i el seu “2 seater”, amb el que aconsegueixen amb aquest breu temps, transportar-te a una atmosfera melancòlica, caòtica però que captiva. Un altre cas de base distorsionada i falset que funciona perfectament. M’apunto també el seu nom, juntament amb d’altres de semblants com el d’Artemas.

 

  • I acabem el blog d’avui amb Tommy Richman. No sé per què, però em sento súper orgullós del que va ser el teloner de Brent Faiyaz, ja que us el vaig recomanar per aquí amb el seu primer EP quan no tenia gairebé escoltes, i ara, amb el seu nou tema “MILLION DOLLAR BABY” ha aconseguit arribar al número 1 del món i als 11M de streams amb una setmana, gràcies, en part, a l’èxit a TikTok. 100% merescut, amb una cançó divertida, estiuenca i amb un baix espectacular, que marca (un altre cop avui) el naixement d’una nova estrella.

 


 

També hi ha hagut altres sortides interessants, com el disc de la WILLOW, l’EP de Domink Fike, la col·laboració entre Kacy Hill i Nourished by Time o els singles de Bakar i Bungalow Collect, però not in the mood.

Fins aquí totes les novetats d’avui, fins a la setmana que ve!  🙂

Recordeu que podeu seguir-me a Spotify i a la llista de 2024 si voleu tenir tota la música d’aquest any (i més) a mà: