Afinant l’oïda: penca, Pol Bordas i Little Simz

Hola! Tornem un dia més amb un munt de música nova per descobrir.

Novetats:

• A principis d’aquesta setmana hem pogut gaudir de l’últim avançament del disc del meu estimat Guillem Gisbert. Parlo d’“Un home realitzat”, una cançó una mica més calmada que les anteriors, i que narra la història del guionista Rafael Azcona (“El Verdugo”…). La vam poder escoltar per primer cop en directe amb en Grabu al piano durant els premis Gaudí, mentre la gran majoria del públic feia cas omís a l’actuació, representant una mica la portada que Guillem Gisbert ha triat pel seu projecte en solitari, que, per cert, em sembla espectacular. A part justament amb aquest llançament he aprofitat per recuperar les anteriors i porto tota la setmana sense poder escoltar alguna cançó que no sigui d’ell. Totalment obsessionat. És tan bo… podrem escoltar Balla la masurca! l’1 de març!!

• La Sra. Tomasa torna, després de publicar el seu videoàlbum X, amb una nova cançó, que formarà part del primer dels dos projectes que veuran la llum aquest 2024. Es tracta d’un nou EP, del que ja hem pogut escoltar doncs el primer single, “Dale candela”, amb el que recuperen el seu so més tomasero, més semblant al Boogaloo que tant ens agrada. Com sempre, acompanyat d’un videoclip que transmet el flow de la banda.

• Kanye West i Ty Dolla $ign, evidentment, tampoc han publicat el seu disc avui, tot i que ja va fer la seva habitual listening party i després d’enrederir-lo cada setmana durant mesos. Sí que hem pogut gaudir, però del segon single, després de Vultures, avui ha sortit “Talking / Once Again”, un tema que per començar ja m’ha semblat millor que l’anterior. Amb una primera part rapejada per la seva filla, North West, fent la competència a Adonis, el fill de Drake, que vam poder escoltar a For All The Dogs. A la segona part podem escoltar a Ty Dolla $ign amb una aura que m’ha encantat, cantant el seu vers.

• Little Simz ha tret un nou disc!!!!!! Estratègia bastant estranya, ja que l’ha publicat sense treure cap single, però suposo que quan estas al seu nivell, no et fa ni falta. El disc forma part d’una sèrie d’EPs anomenada Drop, dels quals ja havia publicat 6. De Drop 7 em quedo amb la seva voluntat d’experimentar un estil diferent, més proper al clubbing. M’han encantat, sobretot, la primera cançó, “Mood Swings”, una de les meves preferides d’avui, on rapeja sobre un beat espectacular; i l’última, “Far Away” on la podem escoltar cantar, més que mai. Quines ganes de tornar a un concert seu.

• Finalment, ha sortit el disc de Declan McKenna, What Happened to the Beach?, el seu tercer àlbum, del que ja fa dies destacava singles com “Sympathy” o “Nothing Works”, les que per mi són les dues millors cançons que hi trobarem. De les noves, m’ha agradat el mood psicodèlic de “I Write The News” i el vessant més rocker de “The Phantom Buzz (Kick In)”. En general, però, el disc és original i val la pena escoltar-lo sencer. Amb només 25 anys, l’artista ha absorbit les influències de l’indie britànic i americà i ha sigut capaç de crear un projecte innovador i amb una veu personal.

• Dues de les veus castellanes més reconegudes i úniques, les de Guitarricadelafuente i pablopablo (el fill de Jorge Drexler), han unit forces a “Sidekick”, una cançó preciosa on podem escoltar les seves veus delicades complementar-se de manera perfecta.

• Ginestà… que dir-vos… guilty pleasure fort. Avui han tret el seu nou disc, VIDA MEVA i tot i que pensava que aquest cop sí, no m’agradaria, em tornen a conquistar. I ho fan principalment amb la seva col·labo amb Niña Polaca, un dels meus grups preferits, a “Un piset amb tu”. Han aconseguit que cantin en català! Increïble.  Molt a favor també d’“Els ocells”, amb MARIA HEIN. No sé què tenen les seves cançons, però sempre m’aconsegueixen transmetre una sensació de nostàlgia i tristesa molt forta. Alguna cosa tindran a veure les lletres i els sintes que utilitzen. Si el voleu escoltar sencer, també podreu trobar-hi una cançó amb Triquell, i amb Maio, la tercera germana.

• Després de l’èxit de Petals To Thorns, d4vd ha tornat amb dos nous temes encabits dins de l’EP Withering. Us recomano “Leave Her”, la que més m’ha agradat de les dues. En aquestes cançons continua apostant per el seu estil més proper al rock i no tant per l’R&B, cosa que no m’acaba d’agradar. Però tot i així també se li dona bé.

• A Tommy Richman el vaig descobrir fa uns mesos gràcies al concert de Brent Faiyaz i a la promo que li va fer prèviament del seu últim EP THE RUSH. “SOULCRUSHER” és el seu nou senzill amb el qual manté aquesta línia de R&B americà de qualitat.

• Pigeons & Planes van publicar See You Next Year l’any 2022, un àlbum col·laboratiu on trobàvem cançons amb artistes com Mike Dean, Terry Presume i Teezo Touchdown. Aquest 2024 ens porten la segona part, de la qual ja hem pogut escoltar dos singles: “How To Cry” la col·laboració entre AG Club i ICECOLDBISHOP. Aquest últim és bàsicament el motiu pel qual recomano aquesta cançó, amb un vers final brutal. Tot i així la resta, amb un mood de r&b dels vuitanta,  també m’ha agradat molt. L’altra és un tema més trapero, que ja havia sortit, però l’he descobert avui. Es diu “Big Bank”, amb Kenny Mason i Paris Texas.

• El raper i productor de Barcelona Acros ha tret una col·laboració amb Adala, anomenada “Fill de la nit”. Potser us sona de “Molts motius”, la seva col·laboració amb Lágrimas de Sangre. Aquest cop tampoc decep, amb un Adala un altre cop estel·lar.

• El cantant gironí Pol Bordas presenta “TÒRAX” el primer single del seu primer disc, del que m’ha agradat molt com mescla estils, entre el reggaeton, el pop i l’electrònica. També molt fan de la portada. Tot això, després d’aparèixer a l’últim disc dels Figa Flawas a “MALA SANG”, acumulant una col·laboració d’èxit més, a les anteriors amb Susi Abanades, Scotty DK, Massaviu o Mama Dousha.

• penca, una banda emergent de post-punk de Barcelona, ha tret un nou single, anomenat “sabor metall”. És el tercer avançament del seu primer EP i no us el podeu perdre si us agraden grups com La Plata, VVV Trippin’ You o Margarita Quebrada. Crec que hi ha un espai a la indústria per al post-punk en català i crec que podrien ocupar-la ells perfectament.

 

Descobriments:

El descobriment d’aquesta setmana és la banda d’indie argentí Bandalos Chinos, que m’han conquistat amb el seu tema “Mi Fiesta”. Publicada l’any 2022, és una cançó funky, disco, vuitantera, al més pur estil Usted Señalemelo, amb tocs de Conociendo Rusia i El Mató. Videoclip a l’alçada de la cançó. Hauré d’escoltar més el grup perquè les vibes m’han encantat.

 

Acabem aquí el blog d’avui, bastant llarguet, tot i que podria haver-ho sigut més, si Estopa no hagués decidit treure una ranxera.