Feia mesos que la sala Razzmatazz havia exhaurit totes les entrades per al concert de Ginestà, i es notava en l’ambient. Un públic molt variat que no ha dubtat gens a reservar el dissabte per anar a gaudir de la música dels germans Serrasolsas, que s’han afanyat a dir que no era un final de gira ni un comiat, sinó que això tot just comença i que hi ha Ginestà per estona. De fet, han promès més discos i cançons per als propers anys.
Almenys una bona notícia, després d’un octubre ple de comiats sonats!
El concert ha començat molt puntualment i el grup de Sant Andreu ha anat intercalant els temes de «Gira tot igual, però diferent» amb cançons emblemàtiques d’altres treballs.
Del nou disc hem pogut viure en directe moments que sempre quedaran per a nosaltres, com el de ‘T’estimo tant’, amb Alba Armengou; ‘Finestres’, amb Ernest Crusats, o la dedicatòria al seu avi Eudald, la persona que els va inculcar les idees i els pensaments que tenen, amb l’emotiva interpretació del tema que dona nom al disc.
Ginestà té aquesta manera d’entendre la música que tant et poden cantar a l’amor o als sentiments profunds com denunciar injustícies socials. Un dels moments més celebrats ha estat quan s’ha fet referència a les eleccions generals i a la possibilitat que la dreta i l’extrema dreta governin. Els germans han deixat clar que sortiran al carrer més que mai per protestar. També s’ha fet una crida a la vaga general d’aquest dimecres i s’han sentit consignes com «Els carrers seran sempre nostres».
Hi ha hagut moments en què s’escoltava més el públic parlant que no pas els artistes, i fins i tot els mateixos artistes han mig reclamat que, si la gent callava una mica, s’escoltarien millor algunes de les cançons més emotives.
També hem pogut gaudir de ‘Amb qui estaràs?’ i, per un moment, he pensat que sortiria en Nil Moliner, però devia tenir altres ocupacions aquesta nit. Sigui com sigui, els germans han fet una interpretació molt sòlida d’un tema que ja s’ha convertit en un altre gran èxit per a ells.
Són un grup estimat pel públic i pels mitjans gràcies a una manera d’entendre la vida i la música que sempre et treu un somriure i et dona ganes de viure.
En el directe no hi han faltat temes imprescindibles per entendre Ginestà: ‘L’Eva i la Jana’, ‘De tot el món’, ‘La meva sort’, ‘Les coses senzilles’, ‘Estimar-te com la terra’, ‘Només viure’, ‘Tot el que ens queda’ o ‘Pau’, la cançó de la Júlia dedicada al seu germà. També hi ha hagut espai per a una versió d’un tema d’Els Pets.
Ginestà és un d’aquells grups que pots anar a veure tenint un mal dia i te l’arreglen en un moment. I, pel que sembla, seguiran acompanyant-nos durant molts més anys, que sempre és una bona notícia. De ben segur que els propers mesos faran més falta que mai.
