Tres anys després, Stay Homas ha presentat un nou disc que porta per nom ‘HOMAS’. Les tretze cançons que el conformen reafirmen la més pura essència Stay Homas sense assumir excessius riscos ni marxar massa de l’estil que els caracteritza des que van néixer en plena pandèmia. Com és habitual en ells, el treball combina català, castellà i anglès i fa servir sons popers per aconseguir uns resultat festiu i alegre.
El single del disc, ‘LA NÒRIA‘, ja supera les 800.000 reproduccions a Spotify i sintetitza l’essència del treball amb una lletra d’amor embolcallada amb una melodia melosa molt enganxosa.
La primera cançó del disc, ‘QUIERO MÁS‘, dona la benvinguda a l’oient amb palmades i guitarra elèctrica i contrasta amb el to de que la segueix, ‘DIME‘, que fa de contrapès amb un look trist i melancòlic. Aquesta sonoritat trista, però, desapareix ràpidament amb ‘PETONS‘, que té una tornada al pur estil Stay Homas amb alt risc d’estar donant voltes al cap de més d’un.
La primera cançó amb títol en anglès de les tres que hi ha a ‘HOMAS’ és ‘THE ONLY ONE‘. El seu títol ja ens revel·la en certa manera el seu contingut, tant melòdicament com a nivell de lletra propi d’algú que està com a mínim una mica enamorat. La dosi d’ironia la trobem a ‘RADE BLUNNER‘, invertint el nom de la famosa pel·lícula ‘Blade Runner’. Pur pop amb la guitarra i bateria altre cop de protagonistes. L’última cançó titulada en anglès és ‘I’LL BE HOME‘, que reprèn el camí de ‘DIME‘ amb una emotiva base de piano, i la dosi més festiva i trompetera del disc la trobem a ‘MORIR VIVIENDO‘. El tancament el disc, ‘TROPICAL.mp3‘, és una tornada al principi. Però no al principi del disc, sinó al principi de tot, als orígens de tot. La sonoritat del tema, casolana, ens evoca a aquells TikToks que van amenitzar el confinament a mitja Catalunya. “Muchísimas gracias por haber escuchado el disco, us estimem a fondo, un besito!”, diuen al final d’aquesta cançó.
Stay Homas, doncs, no arrisca ni sorprèn amb un disc que, amb el nom que té, mai ho ha pretès. Es tracta d’una consolidació de l’estil inconfusible dels Homas, però corre el risc de fer-se monòton i excessivament continuista.
