El que va fer Guillem Ramisa dissabte passat a La Cabra de Vic no sé on s’ha de catalogar. Tot el contrari del que pot semblar durant tot el concert hi havia gent que no parava de saltar i ballar, cantar en tot moment les cançons que ell i la banda interpretaven. Ras i curt, amb un directe potent i molt fidel, Guillem Ramisa va capgirar-ho tot per moments.
Fa temps que segueixo en Guillem Ramisa i que escolto les seves cançons, però mai havia tingut l’oportunitat de gaudir d’un dels seus concerts en directe. Aquest dissabte va ser el primer i espero que no pas l’últim en què coincidíem.
La data del concert la vaig reservar aquella mateixa setmana. Era el dijous a la tarda quan una notificació a Instagram em deia que havia guanyat una entrada doble per veure el seu concert: “Carai, quina llet!” vaig pensar. És cert, que si no m’haguessin tocat hi hauria anat igual, però bé això ja era cosa meva i el deute quedava pendent.
Arribava a La Cabra després de veure l’excel·lent espectacle musical d’en Tremendu (Dani Rifà) a Calldetenes, que també m’havien tocat al sorteig. Quan vaig entrar a la sala dalt l’escenari hi havia penjats els instruments i al centre només s’hi veia Mar Pujol amb la seva guitarra que amb delicadesa, ritme i una veu dolça i suau van aconseguir captar l’atenció de tot el públic present.
Ara sí, començava el concert. Ramisa i companyia arrencaven eufòrics amb un concert que s’allargaria prop d’una hora.
Ver esta publicación en Instagram
Guillem Ramisa només actua per la gent bona. O això és el que va dir la primera vegada que es dirigia al públic després que comencés el concert: “Avui tenim sort, hi ha molta gent bona per metre quadrat!” De fet, a La Cabra aquest dissabte hi havia gairebé 200 persones que no van voler perdre’s la cita que el cantant i veí de la comarca ja portava anunciant des de feia un temps enrere a les seves xarxes socials. Es tractava d’un dels pocs concerts que Guillem Ramisa oferia en el format complet de banda. Tota la tropa va omplir l’escenari de la Cabra en un concert fora de sèrie.
Èxits com ‘Ocells Blancs’, ‘L’arbre ple de flors’, ‘Tot passa passa’ o ‘No m’expliquis merdes’ van ser tan sols algunes de les cançons que van sonar en directe. També va haver-hi moment per recitar algun poema propi, de tocar alguna versió de La Troba Kung-Fú i d’agrair una mica tot plegat: “Estic molt content de ser avui aquí i poder fer això amb vosaltres. És realment bonic com les coses importen de veritat”, deia Ramisa en un dels moments on va deixar de tocar per dirigir-se a un públic que no va deixar de ballar i cantar.
Quan va acabar el concert vaig aprofitar per acostar-me a la botiga self-service per mirar de comprar alguna cosa. Els CD’s ‘Ens enfilarem enlaire’ i ‘Bondat senzilla’ ja formen part de la meva col·lecció. I mira, en certa manera, deute pagat!
Gràcies per tanta música, Guillem!
