Sóc fan de Sopa de Cabra des de fa molts anys. De fet la seva música m’ha acompanyat des de la meva adolescència, quan encara no m’havia introduït a la música anglosaxona. Tot el meu amor per la música va començar amb el grup de Gerard Quintana. El disc “Ben Endins” el tenia a casa, en casset, l’escoltava sense parar, no en volia cap altre. La cinta encara la conservo com un tresor, com el meu gran tresor.

Per això aquesta nit de dissabte al Palau Sant Jordi era una nit especial, una per reviure un cop més totes les cançons que em van fer enamorar de la música, per vibrar amb algunes de les meves produccions preferides de la música en català.

Les 15.000 persones que omplíem pràcticament el Palau Sant Jordi, érem de generacions molt diverses, i és que si alguna cosa bona tenen els Sopa és que han sabut anar sumant públic amb el pas dels anys. Des dels que els escolten de l’època més rockera, els que van tenir un ensurt quan els van escoltar cantant en castellà (jo us he de confessar que quan sonaven els temes castellans del “Ben Endins” sempre me’ls saltava), els que es van enamorar amb el “Plou i fa sol” i temes com ‘Camins’, o els que els han descobert més recentment.

- Publicitat -

Tothom estava allà amb ganes de viure un concert de música en català en un recinte on normalment s’omple de grans noms de l’escena internacional. Això ha estat possible gràcies a la gent del Festival Cruïlla, que ens ha permès viure una altra nit històrica.

Aquesta nit però, era pels de casa, pels nostres Sopa de Cabra, que per aquesta ocasió es van deixar acompanyar per alguns dels grups i artistes més en forma dels darrers anys: Els Amics de les Arts, Els Catarres, Ginestà, Suu, The Tyets, Judit Neddermann, Núria Moliner, Ramon Mirabet, Joan Dausà, Xarim Aresté, David Carabén, Guillem Solé, David Rosell i Alfred García.

Les cançons de sempre han sonat igual de bé que sempre, algunes de les col·laboracions han estat més reeixides que altres i em quedo especialment amb la fantàstica veu de Judit Neddermann que amb David Carabén ens han interpretat la preciosa ‘Podré tornar enrere’. Tampoc ha estat gens malament la Suu amb ‘Si et quedes amb mi’, la Núria Moliner, un motivat Ramon Mirabet o l’Alfred García, que juntament amb David Rosell ens han brindat el clàssic ‘El boig de la ciutat’. Els Catarres han interpretat l’emocionant ‘Seguirem somiant’, amb record per en Joan Cardona o altres artistes que ens han deixat els últims anys.

El concert va tenir moments memorables, amb un públic fantàstic il·luminant el Palau en moments íntims, però vibrant i ballant als moments que tocava passar-ho bé.

No hi havia gens de ganes d’acabar la nit, però després de repassar la majoria de cançons del “Ben endins”, va tocar escoltar altres èxits del grup com ‘Cercles’, ‘El far del sud’ o ‘Camins’. Semblava que aquí s’havia d’acabar tot, però Gerard Quintana va començar a presentar als músics que ens havien acompanyat en aquesta llarga nit, amb forts aplaudiments per cadascun d’ells. Finalment i quan alguns marxaven ja escales amunt per no trobar cues al sortir, es van posar a cantar-nos de nou “L’Empordà”, en una versió més pausada però que va ser el colofó final per una nit que quedarà per sempre en el nostre record.

Articles relacionatsMés de l'autor