Hi ha concerts que comencen quan s’apaguen els llums. I n’hi ha que comencen molt abans, quan el públic ocupa les seves cadires i sap que està a punt de retrobar-se amb una part de la seva pròpia història. Ahir, al Fòrum Romà d’Empúries, Sopa de Cabra va fer exactament això: convertir quatre dècades de música en una nit de memòria compartida.
El concert, inclòs en la gira del 40è aniversari del grup i amb totes les entrades exhaurides, presentava una particularitat poc habitual per a una banda de rock: el públic havia de veure l’espectacle assegut. Les cadires imposaven una certa calma a una nit que, tard o d’hora, estava destinada a acabar saltant.
Sopa de Cabra va començar el recorregut sense regalar-ho tot de cop. Durant bona part del concert, el grup va anar construint la nit amb cançons de diferents etapes de la seva trajectòria, com qui obre un àlbum de fotografies i decideix passar les pàgines a poc a poc. Els grans himnes, aquells que el públic coneix gairebé de memòria, es resistien a aparèixer.
I aquesta espera va ser, precisament, una de les claus del concert.
Sopa de Cabra va guardar per al tram final algunes de les seves cançons més estimades. El far del sud, Camins i L’Empordà van transformar l’atmosfera del Fòrum Romà.
Amb L’Empordà, especialment, el concert va adquirir una dimensió gairebé inevitable. Allà, a tocar de les ruïnes d’Empúries i davant d’un públic que havia crescut amb aquelles cançons, la música de Sopa de Cabra semblava formar part del mateix paisatge.
El públic, que havia començat la nit assegut, ja feia temps que havia deixat de comportar-se com si estigués en un concert de cadires. Després de quaranta anys, Sopa de Cabra no necessita demostrar que els seus temes formen part de la història del rock català. Només necessita tocar-los i deixar que el públic faci la resta. Ahir, a Empúries, ho va tornar a demostrar.
El concert va acabar allà on probablement havia de començar emocionalment: en aquelles cançons que tothom esperava. Les que han passat de pares a fills, les que han sonat en cotxes, festes, places i nits d’estiu. Les que ja no pertanyen només al grup, sinó també a tots aquells que les han fet seves.
I així, amb el Fòrum Romà d’Empúries convertit en una enorme coral, Sopa de Cabra va tancar una nit que va començar asseguda però que va acabar dempeus. Quaranta anys després, els seus himnes continuen tenint la capacitat de fer que un públic sencer recordi, al mateix temps, qui era i qui és.
