Aquesta no sé si és una editorial més pròpia de dissabte, de diumenge o de dilluns perquè després d’una setmana de confinament hem perdut la noció del temps i tota hora és bona per fer tot allò que encara es permet. Qui més qui menys ha canviat la seva rutina aquests dies i ens trobem a les acaballes d’un cap de setmana en què es constata que això és de veritat, que no és cap malson passatger, que aquesta realitat distòpica ha arribat per quedar-se (com a mínim, un temps).
Alguns han dit, exageracions a banda, que som una societat tan activa que el tercer dia de confinament ja havíem esgotat qualsevol forma d’entreteniment en línia. Davant d’un futur incert i un present incòmode han sortit al rescat qui mai falla, la música. I és ben cert que ja no ens sembla molt transgressor poder veure els nostres artistes favorits oferint-nos un concert des del sofà de casa seva (o fins i tot des de la dutxa), que ha esdevingut el nostre pa de cada dia.
Pràcticament cap grup o artista de l’escena catalana se salva d’aquesta voràgine de l’espectacle, d’aquesta tònica global de compartir i crear contingut a les xarxes “per fer més agradable el confinament”. N’hi ha que han sortit al balcó per oferir la seva música, la majoria fan concerts en streaming, altres comparteixen concerts, discs i documentals que, com tot, tenen un cost però “es fa per una bona causa”.
Quan passi tota aquesta època de reclusió i tornem a la “normalitat” se’ns planteja el dubte si tota aquesta audiència tan activa a les xarxes socials serà proporcional a l’hora de comprar discs, assistir a concerts (reals) o, en definitiva, consumir cultura. Aquest mateix sector que la setmana anterior al confinament reclamava el 2% del pressupost com una demanda de mínims, ningú els hauria dit que serien els qui mantindrien la moral de tota una societat a preu 0. Qui sap si aquest altruisme de tot aquest sector després serà recompensat amb l’ajornament dels concerts i no la cancel·lació, amb la despesa pública i privada per suportar festivals, productores, agències de management i tota una indústria econòmicament ofegada.
En aquestes setmanes que encara ens esperen de confinament i a l’expectativa per saber com evoluciona la situació, sols ens queda una certesa: salut i música.
