Oriol de Balanzó i Pau Guillamet, emmascarats sota el nom “La Pols i l’Era”, s’ha marcat la missió de deconstruir el pop català. Sempre sota el mestratge del groovefather Òscar Dalmau, han rebuscat per les cubetes antics singles de ie-ié dels 60, perles encara massa oblidades, per extreure’n ara un beat, ara un riff, ara una frase. I jugant amb aquests elements han vestit un cançoner completament nou però impregnat de l’esperit d’aquella època. Una gran dicotomia sonora. I per fer-ho, han embolicat en l’aventura tot un exèrcit de músics i cantants sorgits de diferents generacions de la nostra escena musical. Reivindiquen noms com Francesc Burrull, Núria Feliu o Lita Torelló convidant-los a fer nova música al costat de noms de darreríssima hora. Noms que, de fet, també sorprenen uns al costat dels altres: Joan Eril, Ernest Crusats de La Iaia, Núria Graham, Eduard Gener, Eric Sueiro de The Saurs o l’irreverent El Gordo del Puru. A més de les veus radiofòniques del propi Òscar Dalmau i d’un Jordi Beltran que ens guia pel disc en ‘plan’ American Graffiti.
Ara presenten el videoclip de És lluny, un primer avançament del disc, que veurà la llum el dia 19 de febrer, i en el qual participen moltes cares conegudes.
La primera opció per veure’ls en directe serà el 18 de maig a l’Auditori de Barcelona, i la segona al festival Canet Rock el 2 de juliol. La idea és poder-hi anar amb una gran majoria dels artistes que han participat al disc.
