“Escolta això, fliparàs”, m’escrivia el meu company de pis no fa gaire dies. Era la cançó ‘Només amb tu’, d’Animal. No sabia qui eren perquè, ben mirat, no podia saber-ho. Tots ells porten molt temps al món de la música, treballant, picant pedra, però no ha estat fins ara que han caminat tots a una. I ara que s’han trobat, han sumat, han creat i ho han començat a petar. I m’agradaria remarcar la paraula començar. Com deia, cap comença ara -de fet, es podria fer un ‘Expedient’ de cadascú-, però fins ahir no havien tret cap disc junts. Van irrompre fa un mes amb ‘Només amb tu’, el single del disc (‘Més enllà de les paraules’) i, poques setmanes després, ja sonen a gairebé totes les llistes musicals de casa nostra i les reproduccions a Youtube no paren d’augmentar. Si em permeteu l’expressió, quina bestiesa, ‘animals’!
Els havia escoltat feia una setmana a l’Antiga Fàbrica de l’Estrella Damm quan feien una breu presentació del disc i ara toca interrogar-los. Intento dissimular la vena ‘fan’, crec que sense aconseguir-ho. Busquem un bar i “posi’ns unes cerveses, si us plau”. Els veig feliços, amb sentit de l’humor, gaudint de tot plegat i amb una gran complicitat entre ells. No només són una banda. També són amics, una petita família.
Parlem i riem durant una bona estona. Contesten el Gerard i l’Ermengol mentre el Jose va fent broma. M’adono que si transmeten tan bon rotllo a les seves cançons, és perquè ho fan tot així. I ara, escrivint aquestes ratlles, m’adono d’una altra cosa. Aquest estiu cantaré, ballaré, faré l’animal i beuré alguna cervesa de més amb les vostres cançons. I quan us escolti, recordaré aquest dia. I somriuré. I això és impagable. Gràcies.
- Nom: Gerard Aledo
- Edat i lloc de naixement: 27 anys. Barcelona.
- On i amb qui viu: A Sant Quirze del Vallés amb els meus pares.
- Li encanta: La música
- Detesta: Que em faltin el respecte
- Una cançó: Canela en rama – El Kanka
- Un llibre i una pel·lícula: “Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo”, d’Albert Espinosa. I de pel·lícula, “Snatch. Cerdos y diamantes”.
- A ‘Animal’: Cantant, guitarrista i portador de cançons
Com neix Animal?
GERARD: Tots fa anys que piquem pedra al món de la música. Jo vaig començar AlQuadrat, un grup de mestissatge. Escrivia moltes lletres, moltes cançons, un dia vaig mirar la llibreta i va sorgir Mr.Smizz, que són cançons en acústic. Després em vaig trobar amb l’Ermengol per produir una cançó, ens vam entendre molt bé treballant i vam plantejar-nos fer coses junts. El Jose era el tècnic i ara és el guitarrista del grup. I així, un a un, anem formant una petita família que anomenem ‘Animal’.
Per què aquest nom?
G: És l’essència de les lletres: intimistes, que surten de dintre, que no estan forçades, i tot això ajuntat amb una banda canyera. Tenim ganes d’explicar històries amb un punt canyero.
A mig gener llenceu el single del primer disc, ‘Només amb tu’ (de ‘Més enllà de les paraules’), i ho revoluciona tot. Sorpresos?
G: I tant! Avui, amb menys d’un mes, tenim 30.000 visites a Youtube. És súper-fort. Jo ho porto una mica com si fos un nen: ho entenc i no ho entenc. Tampoc saps bé que dir… està passant i ja està, nosaltres seguim treballant i fent música.
Al videoclip hi apareixen Txarango, Catarres, Pegatina, Buhos, Bonobos… Van acceptar tothom ràpidament?
ERMENGOL: Els vam enviar un paquet bomba a casa i els vam dir: ‘o vens o explota’. I van venir tots. És curiós, eh!
G: Com que fa temps que ens dediquem a la música, hem anat coneixent gent. Quan va sortir la idea del videoclip, vam mirar l’agenda del mòbil i teníem el mòbil de l’Alguer [Txarango] i de tants altres, perquè has quedat amb ells per anar a fer unes cerveses. Els hi vam fer la proposta i van accedir.
Algú us va dir que no?
G: El Son de la Chama, que estaven gravant disc a València i no van poder venir. I cap problema!
- Nom: Ermengol Mayol
- Edat i lloc de naixement: 41 anys. Barcelona.
- On i amb qui viu: A Sant Quirze del Vallés amb la meva dona i els meus dos fills, l’Arlet i el Marçal.
- Li encanta: Fer el què em surt dels collons
- Detesta: Que no em deixin fer el què em surt dels collons
- Una cançó: Walking on the moon – The Police
- Un llibre i una pel·lícula: Llibres no en llegeixo, sóc el pitjor lector de la història. De pel·lícula no te’n sabria dir una ara.
- A ‘Animal’: Bateria
El disc va sortir el dimarts 16 de febrer. Quan el vau començar a preparar? Les cançons són completament noves o heu agafat idees que ja teníeu treballades?
ERM: La majoria de les cançons ja les teníem fetes; en general partíem d’una cançó feta a guitarra i veu. El què vam haver de fer va ser una selecció i vestir-les.
G: Vam ajuntar unes quaranta-cinc cançons i només en vam seleccionar set. Després vam mirar el disc amb distància i vam veure què faltava o què sobrava. I és que el millor del disc és que reuneix el punt antic de cançons que ja tenen el seu temps i la frescor d’algunes cançons que es van fer pel disc expressament.
La gent se’l pot descarregar gratuïtament des de la vostra web. Per què ho feu així?
G: Perquè la gent conegui la nostra música i vulgui gaudir d’Animal en directe. I també perquè és una manera de recompensar a la gent que ens ha donat suport i acompanyat des del principi. A partir del 21 de maig [concert de presentació a la Sala Bikini de BCN], la descàrrega ja no serà gratuïta, tot i que es podrà escoltar a Youtube, Spotify. Descàrrega, clicant aquí.
És un disc sensible però boig? Lletres profundes i íntimes però amb una banda molt enèrgica…
G: Sí, és la intenció. Respectar les cançons de guitarra i veu i vestir-les bé amb la banda.
ERM: Vam reunir-nos i vam mirar quines tonalitats ens agradaven. Això fa que hi hagi de tot. Cadascú va buscar per la seva banda i després ho vam posar en comú. I el què ens flipava a tots, el punt en comú, el tiràvem endavant. Perquè si t’ho creus i ho vius, ho petaràs. El Ricard al baix, per exemple, ha fet uns sons brutals, com ningú ho faria.
No som cursis, som reals
Tracteu molt el tema de l’amor. Us diran cursis?
G: Al cap i a la fi, tots plorem. Et deixa la parella i plores. Per una infidelitat tothom s’emprenya. O t’emociones per un amic. No som cursis, som reals.
ERM: Tots compartim que som cursis. Jo sóc el més ploraner de la meva família i segurament ells també. Som emotius i no ens n’amaguem. Però quan toquem també hi ha Rock and roll, soul… tenim mala llet quan cal.
Teniu por i nervis per com rebrà la gent el disc?
G: És inevitable. Forma part de l’art, no només de la música. Però ens ho creiem des del primer minut, no hem fet res que no ens convenci totalment.
ERM: Quan faig alguna cosa així i estic en aquest moment, sempre penso: si en una taula de deu persones, n’hi ha una o dues que connecten amb tu, si fas números, és molta gent. I t’has de fixar en això.
- Nom: Jose González
- Edat i lloc de naixement: 27 anys. Barcelona.
- On i amb qui viu: A Sant Quirze del Vallés, sol.
- Li encanta: Ser lliure
- Detesta: Fer les feines de casa
- Una cançó: Best of you – Foo Fighters
- Un llibre i una pel·lícula: No llegeixo. Pel·lícula, “Infiltrados”.
- A ‘Animal’: Guitarra elèctrica
Afortunadament, hi ha molts grups de música catalana, però això fa que hi hagi el risc que us comparin. Què us diferencia?
ERM: Moltes coses. Potser el single, ‘Només amb tu’, dóna una pista cap a un lloc però la pròxima cançó ja no té res a veure. N’hi ha una en castellà, hi ha soul, hi ha country-rock, hi ha reggae, hi ha temes com ‘No tindrem perdó’ que crec que ningú ha fet abans a Catalunya… Ens hem emmirallat molt amb grups internacionals.
Les cançons són moments i aquestes es poden convertir en això
Per què algú ha de “perdre” el seu temps en buscar-vos i escoltar-vos?
G: Les històries són reals. Es podran veure reflectits o veuran reflectit a un amic seu, recordaran una història que els van explicar, etc. Les cançons són moments, viatges… i aquestes es poden convertir en això. La gràcia és que una cançó es converteixi en part d’un viatge. Val la pena que les escoltin.
Si som la cançó de l’estiu bé, i si no també
Us podeu convertir en la cançó de l’estiu…
G: Si ho som bé, i si no també.
ERM: La nostra il·lusió seria ser ‘La canción del verano’ cantant en català. Trencar totes les fronteres, trencar el prejudici de què ens hem de quedar aquí… això seria brutal, collonut.
On us agradaria tocar?
G: El Palau de la Música.
ERM: A l’Amazonas, amb una tribu i en ‘tapa-rabos’.
JOSE: Wembley tot ple.
Us heu marcat alguna fita o objectiu per aquest 2016?
G: No ens ho hem plantejat. Anem dia a dia. Anar treballant i que la gent escolti el disc, que canti amb nosaltres… això és el que ens mola.
Com definiríeu el disc?
G: Real.
ERM: Com el seu títol indica, més enllà de les paraules.
Defineix amb una paraula cada cançó del disc:
Només amb tu: Tu
Todo lo que tengo: Música
Fets a mida: Amor
Més enllà del món: Esperança
Dos desconeguts: Recordar
Detalls: Detalls
No tindrem perdó: Erotisme (o sexe)
No hi ha ningú: Jo
La teva: Real
Trobaré: Ambició
Només amb mi: Camí
Esteu enamorats?
G: Sí. Però no vol dir que sigui correspost.
ERM: El meu amor s’ha subdividit en dos, en dues criatures. Així que sí, molt. Si perds l’amor, te’n vas a la merda.
Abraham Orriols
- Publicitat -
