Taylor Swift continua després de més d’un any, presentant més videoclips del seu disc 1989, i ara és el torn de New Romantics, on es poden veure imatges dels seus directes.
Tot fa pensar que aquest serà el darrer dels senzills que presentarà, tot i que mai se sap…
Deftones acaben de presentar el videoclip de Prayers/Triangles, una de les cançons incloses a Gore, el nou disc del grup, que ja es pot adquirir des de fa pocs dies.
El vocalista del grup, explica sobre el disc, que no creu que sigui d’aquells que entrin la primera vegada que l’escoltes, però és exactament el que volia. De fet comenta que alguns dels discs que més li agraden li passa això.
La banda ha començat la seva gira de concerts, on ja han sonat algunes de les noves peces.
Segonamà estrenen el videoclip de Desplega la vela, primer senzill del seu nou disc Endinsa’t, que es publicarà el 29 d’abril. El videoclip, dirigit per Víctor Rubio i produït per David Fernàndez (Àcid Factory), mostra l’essència del grup, el bon rotllo i l’amistat d’aquests nou components. Aquest clip també mostra il·lustracions de l’artista Miquel Vila, creador de la portada del treball.
La història d’aquest vídeo és tan real com sembla. Ja que molts músics d’aquesta formació estan vivint i estudiant en diferents poblacions de Catalunya però, tot i estar escampats, sempre busquen la manera de trobar-se allà on sigui i passar-s’ho bé. De fet, el secret d’aquest videoclip és intentar resumir una jornada diària amb ells. Una gran part del videoclip es va gravar de forma natural gràcies a una escapada a la natura del seu estimat Baix Camp.
El grup va decidir que en aquest primer videoclip es volien mostrar tal com són, sense actors ni actuacions, només sinceritat. Tota una declaració d’intencions sense complexos ni preocupacions que reafirma el títol del seu primer disc Endinsa’t.
La banda australiana The Avalanches, es tornen a activar i ho fan anunciant un bon grapat de concerts, entre els quals destaquen els que tindran lloc al Primavera Sound el dia 3 de juny, i dos dies després a la Sala Apolo de Barcelona.
L’organització del festival també ha sumat un nou nom al Primavera als Clubs, Stara Rzeka.
Will I Am ha tornat amb ganes, després de l’estrena de Boys & Girls no fa pas massa dies, ara comparteix un nou tema, Mona Lisa Smile, al costat de Nicole Scherzinger.
Per si no fos prou, el membre de Black Eyed Peas, també n’ha presentat el videoclip oficial, que com no podia ser de cap altra manera, està enregistrat al museu del Louvre de París.
El cinquè disc del cantant, s’espera pel 27 de maig i inclourà col·laboracions de CL, Tinie Tempah, Sia, i la seva banda The Black Eyed Peas entre altres.
Possiblement us heu enamorat mentre ell sonava de fons. Heu utilitzat una cançó seva per acabar d’arrodonir un sopar romàntic, heu plorat i heu rigut amb les seves cançons o, potser, heu demanat a altes hores de la matinada i abans que tanquessin el pub, ‘que punxin una de les mítiques de Sau’. Tant és si rondeu els cinquanta o esteu a les portes de la majoria d’edat. Les seves cançons, com ell, són ageneracionals. Temes com ‘Boig per tu’ són la banda sonora de molts catalans, que l’han convertit, amb el pas dels anys, en un himne.
Avui parlo amb el Pep Sala i m’és impossible no posar-me nerviós a mesura que arriba l’hora. Tots recordem algun instant de la nostra vida en el que ens acompanya la veu inconfusible del Pep. Una abraçada, un petó, una llàgrima o un trajecte en cotxe, tant és. Tothom tindrà la seva història. I quan l’escoltes, en un context totalment diferent, la recordes i somrius. També parlant-hi.
Les lletres del Pep són d’una tendresa punyent excepcional. ‘Què maco i quin mal’, em ve al cap després d’escoltar-lo. Explica allò tan cru d’aquella manera tan bonica. I, ballant amb els dos extrems, troba la virtut. Ara, amb aquest disc, ens ho canta amb Sergio Dalma, Els Catarres, Blaumut, Lucrecia o Adrià Puntí, entre tants altres. Diumenge s’ho passarà bé -i ens ho farà passar bé- presentant el disc en directe amb una colla d’amics perquè serà la seva gran festa d’aniversari.
Ha tingut i té molt present a Carles Sabater. Penso que el millor regal pels seus quaranta anys de trajectòria se l’ha fet ell mateix versionant amb Sabater ‘No volíem fer-nos grans’, gràcies a unes antigues gravacions. T’has passat mitja vida cantant que t’enviessin un àngel i t’han acabat enviant unes gravacions seves. És útil continuar. Per molts anys més, Pep. I mil gràcies.
Nom: Pep Sala
Edat i lloc de naixement: 55 anys. A Vic.
On i amb qui viu: A Osona i amb qui visc no n’has de fer res. [riures]
Li encanta: La vida. No som conscients del brutal que pot ser si ens ho muntem bé.
Detesta: La utilització de la gent, la hipocresia i la gent que està més pendent dels altres que d’ells mateixos.
Una cançó: Moltíssimes. Ara mateix “The secret of life”, però d’aquí a deu minuts en diria una altra.
Un llibre i una pel·lícula: El llibre és de poesia d’una amiga meva, “Avui estimo Baudelaire”, de la Pilar Cabot. I pel·lícula, la trilogia de El Padrino.
Quin rècord tens de Sau?
Brutal. La gran majoria dels moments van ser increïbles. Em sento molt afortunat d’haver viscut aquella experiència, i sobretot al costat d’una persona com el Carles Sabater.
La gent recorda els grans moments, els grans concerts, però els meus millors records són del dia a dia, dels petits moments: aquelles nits d’hotel a les tantes de la matinada discutint amb el Carles sobre ximpleries, els assajos, tantes hores junts treballant les lletres de cançons… Sento una gran satisfacció i un orgull molt gran.
Has fet himnes com ‘Boig per tu’. Què se sent quan després de tants anys una cançó segueix tan viva?
El Gerard Quintana em deia que aquesta cançó és eterna. Ara, en aquest disc, el Sergio Dalma la canta d’una manera que mai l’havíem sentit i és espectacular. És la màgia de la música.
De ‘El tren de mitjanit’ ni el Carles ni jo n’estàvem especialment contents
Quan vas crear temes com “El tren de mitjanit” o “Envia’m un àngel”, notaves que podien ser cançons que passarien a la història de la música catalana?
En absolut. A vegades penses: ‘hòstia, aquesta m’ha quedat bé’, però res més. De fet, hi ha una anècdota molt bona. De ‘El tren de mitjanit’ ni el Carles ni jo n’estàvem especialment contents. La cançó s’havia d’incloure en el disc ‘El més gran dels pecadors’ però abans s’havien de fer puzles perquè hi entressin totes les peces per qüestió d’espai i pes. Ens van dir que no sabien si hi haurà espai per totes les cançons i que comencéssim a pensar quina trauríem. El Carles i jo estàvem d’acord que havia de ser aquesta. Finalment, no va caldre…
En què ha canviat el Pep Sala de llavors a ara?
Molt. El paio que va escriure aquelles cançons ja no té res a veure amb mi. Les cançons són un reflex de la teva vida, i a mesura que passa el temps es va aprenent, creixent, té altres maldecaps… no som els mateixos amb el pas dels anys.
Aquest disc és la mostra que ha estat una gran festa d’aniversari
I ara, ‘ops, què has fet’? Per què un disc de col·laboracions?
L’estiu passat, un dia dinant em va sortir la frase “just ara fa 40 anys que vaig fer el primer bolo” i tothom em va dir que havíem de fer alguna cosa especial. Vam decidir gravar unes quantes cançons amb convidats, amb amics que he anat fent amb els anys… i mira com ha acabat! Aquest disc és la mostra que ha estat una gran festa d’aniversari.
Hi ha una cançó, No volíem fer-nos grans, amb el Carles Sabater. És la més especial del disc?
Sí. A un disc amb altra gent, amb col·laboracions, no podia faltar el Carles de cap manera. Vam tenir la sort de trobar una cinta d’una gravació que vam fer durant una gira per teatres l’any 95. Ho vam recuperar de casualitat, no sabia que existissin, i quan ho vaig escoltar ho vaig veure clar. Per mi és un honor.
D’aquestes noves ‘versions’ quina t’ha sorprès més quan has escoltat el resultat final?
És impossible de dir perquè són moltes. Amb l’Adrià Puntí hem canviat molt ‘Només ho faig per tu’, per exemple. Ha estat molt maco poder cantar i compartir tantes estones amb amics i gent que admires. Els músics de Sau també ens hem tornat a ajuntar després de tants anys. M’ho he passat molt bé.
El proper 17 d’abril faràs l’únic concert del disc a la Sala Barts. Per què no fas una gira?
Volem que sigui un concert irrepetible, únic i màgic. I no es pot fer una gira completa amb convidats perquè és impossible de quadrar. A més, m’he d’operar de la mà esquerra i aprofitaré per fer-ho aviat.
Què és el que més t’ha impactat amb tants anys de trajectòria?
Moltes coses. Són molts moments viscuts, sobretot amb Sau. A vegades molt simples, molt petits, però inoblidables. És per això que si amb aquest disc puc ajudar a preservar la memòria del Carles, serà un orgull.
Amb 40 anys les hauràs vist de tots colors. Què és el que menys t’ha agradat d’aquest món?
No són coses generals, són fets puntuals. Quan fas un mal concert, per exemple, et sents malament i t’emprenyes. Però també n’hi ha de meravellosos. Però vaja, no m’agrada perdre el temps pensant en les coses que no m’agraden. No val la pena.
Tu has donat molt a la música. Què t’ha donat ella a tu?
Moltíssim. La música m’ha donat bons amics, que és el més important. Gent de totes les edats: joves com Els Catarres, de la meva generació com el Quintana, gent que no es dedica a la música com el Roger Pera, d’altres llocs… tot això es veu reflectit en aquest disc. I he tingut l’oportunitat de viure moments meravellosos que sempre recordaré.
Els grans moments són aquells que la gent no veu
Quin somni persegueixes?
Potser és molt tòpic, però viure el dia a dia, gaudir de la música dia a dia. Els grans moments són aquells que la gent no veu. Amb aquest disc n’he viscut de genials gravant. Viure aquests moments màgics és el que compta. I segur que venen coses fantàstiques que no estan previstes, com de dolentes. A mesura que et fas gran el que valores són els detalls i les petites coses que et fan feliç.
Amb qui t’agradaria fer un duet i encara no l’has pogut fer?
Amb molts artistes. També amb gent que ja no hi és. Ja no seria fer un duet, em conformaria simplement podent-los escoltar. Cada artista és diferent i cada cop que fas un duet amb algú pot ser brutal.
Et planteges fer un disc de cançons noves properament?
Els meus plans s’acaben diumenge. A partir d’allà, ja veurem. Ja se’n parlarà. No en tinc ni idea. No m’ho vull ni plantejar. John Lennon deia: “la vida és el que passa mentre tu fas altres plans”. A partir d’aquí, carpe diem [gaudeix el moment].
Els governs cuiden la música i la cultura?
Em conformaria amb que cuidessin a la gent, que no sempre ho fan.
T’has mostrat a favor de la independència de Catalunya en nombroses ocasions. Com ho veus actualment?
Jo intento ser lògic. És un tema que cau pel seu propi pes. La gent ha de ser feliç amb qui viu i com viu. És com una parella: només funciona si tots dos s’ho passen bé i són feliços. Hauríem de ser coherents i voler ser el què som.
Abraham Orriols
[Pep Sala posa a la venda “Ops! Mireu què he fet” el proper dissabte 16 d’abril. El presentarà l’endemà, diumenge 17, a la Sala Barts de Barcelona a les 20:00 h.]
Biffy Clyro acaben d’estrenar un videoclip animat per Wolves of Winter, la carta de presentació del seu nou disc, Ellipsis, que s’espera pel 8 de juliol.
La banda encara els pròxims mesos amb un bon grapat de concerts.
Two Door Cinema Club, han tornat a la carretera, però ho han fet d’una manera força particular. La banda irlandesa, ho ha fet a través d’una banda tribut anomenada Tudor Cinema Club, actuant en alguns bars típics de Galway i Dublín. Avui faran el darrer concert a Belfast.
La sorpresa dels assistents va ser majúscula, quan anaven a contemplar aquests tributs i van veure aparèixer els membres del grup, que feia 2 anys que no actuaven en directe.
La banda segueix preparant el seu tercer disc, que els portarà en directe a l’Arenal Sound entre altres festivals.
El dia 10 de maig, el vocalista de Led Zeppelin, Robert Plant i el guitarrista Jimmy Page, s’enfrontaran a un judici amb un jurat que determinarà si van plagiar la coneguda cançó Stairway to heaven, a partir del tema Taurus de la banda Spirit, amb la qual van fer una gira conjunta entre el 1968 i el 69.
La llegenda diu que Page va compondre Stairway to heaven, després d’escoltar Taurus, escrita per Randy Wolfe.
La demanda va ser presentada per Michael Skidmore, comissari del desaparegut Wolfe i acceptada per un jutge de Los Angeles, que va dir que les dues eren prou similars perquè fos un jutge qui decidís si Plant i Page són responsables de violació de drets d’autor.
Aquesta notícia no és d’ara, ja fa temps que se’n parla, però ara és quan es podria resoldre almenys de forma legal. A la xarxa ja fa temps que corren tot tipus de comentaris al respecte, i fins i tot apareixen vídeos per comparar les dues cançons.
Gratuït, popular, compromès i festiu. Així serà el concert de presentació de “CRIDA!”, 2n disc de la banda de Centelles BONOBOS que ha decidit realitzar el 16 d’Abril el primer assalt de la gira de presentació del seu nou treball a la Plaça Major del seu poble i convidant a tots els seus seguidors d’arreu de Catalunya a la seva població d’orígen perquè, com diuen ells, “tot ha de tornar a casa algun dia, per poder-ho compartir amb els teus, i hem volgut que fos aquest”. Cal recordar que Bonobos, amb el seu primer disc “Animalànima” (RGB Suports, 2014) va esdevenir Premi Enderrock a Artista Revelació del 2014 escollit pel públic.
El concert serà una gran festa de presentació en la que intervindran diferents associacions del teixit associatiu del poble, artistes convidats per la banda i que prendrà la Plaça Major de Centelles des de les 17.00h de la tarda i fins que comenci el concert del grup a les 21.00h del vespre. BONOBOS sempre ha defensat el gran paper del teixit associatiu com a “escola de formació de la vida i motor del país”.
A més a més, aquest esdeveniment serà en col·laboració amb l’Associació de Donants de Sang d’Osona que el mateix dia realitza la recapta maratoniana que anualment fa parada a Centelles i que converteix aquesta petita població en el segon municipi en quantitat de recapta de bosses de sang a la comarca. Aquesta vinculació del grup de música amb la “Marató de Sang de Centelles” té la voluntat d’aconseguir atreure joves d’entre 20 i 35 anys a la donació de sang, doncs és el col·lectiu que menys participa d’aquest acte solidari que contribueix a aconseguir les més de 1000 bosses diàries que necessita Catalunya.
Com a grup teloner actuarà la banda de Sants “Ojo de Buen Cubero” en la gira de presentació del seu nou EP “El ron de ayer”.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...