La revista Forbes, ha publicat una llista amb les personalitats que més s’han embutxacat en el que portem d’any i la primera posició és per Taylor Swift amb 170 milions de dòlars, duplicant les xifres de la temporada passada i això que en aquesta s’ha agafat les coses amb més calma!
El segon lloc és pels One Direction amb 110 milions, mentre que Adele ocupa la novena posició amb 80 milions. Madonna és dotzena amb 76 i Rihanna tretzena amb 75.
El canadenc Shawn Mendes continua promocionant el seu segon disc Illuminate, ara amb l’estrena del videoclip de Treat you better, el primer senzill d’aquest nou treball, que arribarà el 23 de setembre.
Els britànics Ocean Colour Scene, han anunciat que el dia 1 de desembre actuaran a la Sala Apolo de Barcelona, com a part de la celebració dels 20 anys del disc Moseley Shoels.
El concert formarà part de la programació del Festival del Mil·lenni i ben aviat es posaran a la venda les entrades.
L’Acústica arriba a la seva quinzena edició, consolidat com un dels festivals de pop rock més importants de Catalunya. Amb més de 95.000 persones i un impacte econòmic de prop de 2 milions d’euros per la ciutat de Figueres a la darrera edició, converteixen el festival en un dels projectes culturals amb més retorn del país.
Sopa de Cabra, Els Catarres, Albert Pla, Quimi Portet, David Carabén, Elefantes, Joan Dausà, Lluis Gavaldà, Sanjosex, Dolo Beltran i Ernest Crusats de La Iaia participaran a l’espectacle “Acústica 15 anys. La banda sonora del nostre país”.
Altres artistes que passaran per Figueres són Marky Ramone, Kiko Veneno, Muchachito Bombo Infierno, Macaco, Roger Mas, Oques Grasses, Aspencat, Animal o Sidonie.
De l’1 al 4 de setembre es podran veure més de 40 actuacions distribuïdes a 5 escenaris entorn del museu Dalí.
El Cruïlla és un dels festivals que cada any espero amb més ganes, i enguany ha tornat a aprovar amb nota ben alta. No només per la qualitat musical d’un cartell potser no tan ampli com anys anteriors, sinó per l’ambient que s’hi respira, que és molt familiar i agradable (amb algunes excepcions).
Vaig estrenar-me amb Damien Rice, que va actuar despullat, sol amb una guitarra, algunes bases i veus que sonaven de fons en moments clau, i una qualitat que alguns no van saber respectar. I és que el concert demanava una tranquil·litat, un silenci absolut que no sempre es pot aconseguir en un festival, on alguns van a passar-ho bé (res a dir-hi, cadascú ho viu com vol). Però en moltes ocasions s’escoltava com algun sector del públic que volia escoltar al cantant, reclamava respecte pel músic, cosa que en la majoria dels casos no aconseguia.
Però tret d’això, el concert va ser una bona obertura pel que acabaria sent una de les edicions per recordar del Cruïlla.
Després vaig decidir anar a l’escenari de Radio 3, el més allunyat de tots, per veure una estona a Ramon Mirabet, que ho tenia difícil, ja que per horari competia amb un dels noms forts del festival, Bunbury. Tot i això, un bon grapat de persones van veure el que va muntar, amb una posada en escena molt impecable, com també el seu registre vocal, d’aquells que et pots quedar estona escoltant i no et canses. Evidentment que no va faltar el tema que ha compost per la banda sonora del nou anunci d’Estrella Damm, Those Little Things, però de carrer em quedo amb les menys conegudes pel gran públic, però que t’atrapen ràpidament des del primer moment.
Al cap d’una estona vaig passar-me per veure què estava fent Bunbury i és que no podia ser que no veiés en directe a un dels components d’Heroes del Silencio. He llegit en algunes cròniques i opinions diverses, que el so no va ser el més adequat. Jo no puc opinar al respecte, perquè quan vaig arribar, el concert ja estava a la recta final i tot i que em trobava a gran distància de l’escenari, a causa de la quantitat enorme de públic que hi havia, no ho vaig escoltar del tot malament. I tot i no sé un seguidor de la seva música, sé detectar el talent i quan a sobre l’escenari hi ha un artista de debò i no un camàndules qualsevol.
Minuts més tard va arribar un dels moments més esperats per un servidor, Crystal Fighters, una banda que he vist en directe moltes vegades i que mai arriben a cansar. Però per sort quan tornin al desembre, ho faran amb un nou disc i això permetrà que sorprenguin una mica més amb el repertori, que més o menys sempre acaba sent el mateix.
Amb Vetusta Morla va passar més o menys el mateix que amb Bunbury, els problemes de so. De fet el micròfon del cantant no s’escoltava massa bé durant la primera part del concert, però se’n va saber sortir i va aixecar un espectacle que un altre s’hagués rendit. El públic tot i que no va quedar massa encantat amb el so, sí que ho va quedar amb l’entrega d’un grup que cada vegada aplega més gent.
El divendres el vaig rematar amb Rudimental. En els primers instants vaig pensar que seria un concert d’un estil similar el de Macklemore & Ryan Lewis, on les col·laboracions vocals anirien gravades, però no! Ells mateixos interpretaven els trossos que artistes convidats com Ed Sheeran, Ella Eyre, Emeli Sandé o John Newman, feien en la seva versió original.
L’ambient era de festa, tot i que en alguns moments va decaure, cap a la recta final es va tornar a aixecar, gràcies als seus èxits Feel the love i Waiting all night.
No hi havia forces per més i és que entre la calor, les més de 22.000 persones que hi havia i tot plegat, vaig decidir donar per tancat el primer dia de Cruïlla.
El dissabte a priori era un dia més “adult”, pel que fa als grups i al que s’esperava, tot i que al final t’acabaves trobant alguns adolescents que ja havies vist el dia anterior, o parelles que repetien, pares amb fills…el Cruïlla té la capacitat d’aplegar tot tipus de públics, com també aconsegueix una programació molt eclèctica, cosa que no poden dir tots els festivals.
Tot va començar amb James, la banda britànica liderada per Tim Booth, que va tenir un feedback molt potent amb els que assistíem al seu espectacle. Es va acostar al públic, es va deixar portar per ell (de fet jo vaig tenir l’honor d’aguantar-lo i desplaçar-lo endavant), i tot plegat mentre seguia entonant les notes d’una cançó. Un crac.
Era l’hora de sopar i acabat el concert de James i abans d’anar a veure Alabama Shakes, em vaig acostar a les parades de menjar per agafar-me alguna cosa i vaig anar tranquil·lament cap a l’escenari Stubhub, on feia una estona que ja s’escoltava la música d’Alabama Shakes. Hi havia una quantitat de gent vibrant amb les seves cançons, però vaig decidir que de moment volia menjar-me el sopar amb calma, mentre de fons escoltava els temes. Tot molt correcte, sopava de relax i de fons veia el grup i escoltava a la perfecció les cançons. Més tard vaig decidir acostar-m’hi una mica més, per viure-ho des d’una altra perspectiva i visió.
Un cop més es va repetir el que el dia anterior havia succeït amb Damien Rice, amb molta gent parlant i no permetent gaudir de les cançons i la gent preguntant-se, com han pagat una entrada per estar allà parlant de coses random?
Vaig decidir tornar cap a l’escenari Estrella, ja que volia veure al gran Robert Plant de ben a prop i és que no tindré moltes ocasions de tenir un geni com ell a tocar i no es podia deixar escapar. La sorpresa va ser meva al comprovar com ja estava ben ple de seguidors que s’aplegaven a prop de l’escenari, quan encara faltava més de mitja hora pel començament del show.
El temps passava molt lent i la xafogor que feia tampoc ajudava massa. Finalment va aparèixer la llegenda de Led Zeppelin, provocant el deliri de tots els presents. Flaixos de mòbils i càmeres, i el personal de seguretat, impedint que la gent fes fotos i vídeos, simplement que gaudís del geni que tenien al davant.
Van caure algunes peces del mític grup com Whole Lotta Love, Babe I’m Gonna Leave You o Rock and Roll, que va servir per acabar el concert. Un concert que va resultar memorable i que trigarem a oblidar.
Tenia més gana i set, sobretot ganes de beure alguna cosa i poder pair el que acabava de viure i veure en directe. Vaig tornar a la zona de restauració abans d’anar a veure una estona els Love of Lesbian. I dic una estona, perquè mai ha estat una banda que m’hagi enganxat, ni he entrat a la seva música, i pensava estar-m’hi una estona i després anar a veure els Animal.
Però finalment no va ser així. Love of Lesbian van aconseguir que estigués allà fins al comiat, amb un show d’allò més rodó, que tan si t’agraden com si no, et quedes rendit a Santi Balmes i la seva simpatia. No crec que em faci un gran seguidor del grup, però si tornen a oferir un concert, no descarto gens repetir.
Encara hi havia temps de veure els Animal, que tot i haver-los vist feia una setmana al Canet Rock, hi havia ganes de tornar a gaudir de les seves cançons. Vaig arribar just quan sonava Només amb tu, una de les cançons catalanes de l’any i ho van rematar amb la preciosa La teva. Després van demanar que ningú filmés ni digués res del que farien. I com que sóc respectuós, no ho diré. Quedarà pels que vam ser-hi.
Estava molt cansat després de dues jornades intenses de bona música i calor, però encara volia veure una estona a Skunk Anansie. Evidentment em vaig trobar una quantitat brutal de gent que ja gaudia amb les cançons i jo em trobava a molta distància per poder-ho gaudir amb la qualitat que el producte es mereixia, així que després d’una estona vaig decidir començar a marxar, que l’endemà s’havia de rematar tot plegat amb Calexico.
Diumenge vaig trobar-me un ambient molt més familiar, de fet els concerts finalitzaven a quarts de 10 i per tant tot era més per un públic amb canalla i amb activitats no només musicals.
Calexico van actuar per tancar aquesta edició del Cruïlla, després dels catalans Elefantes, que van caldejar l’ambient de meravella.
Calexico van portar la seva mescla d’estils que van des del jazz, el folk, country o fusió, amb la col·laboració de la cantant Amparo Sánchez, que va aportar més festa al final del festival.
Després d’un intens tema final de prop de 10 minuts, la música es va apagar fins l’any vinent, on de ben segur no faltarem a la cita.
El festival Cruïlla té motius per estar content amb més de 47.000 persones que han trepitjat el Parc del Fòrum de Barcelona, en els tres dies que ha durat el festival i que un cop més han acaparat l’interès d’un públic molt variat, que és un dels senyals d’identitat d’aquest festival, que ja es prepara per a l’edició de 2017 i que ben aviat posarà a la venda els primers abonaments.
Us deixem algunes de les fotos dels concerts que vam poder veure enguany. Els vídeos els pots veure clicant aquí.
La banda escocesa CHVRCHES acaben d’estrenar un videoclip animat pel tema Bury It, inclòs en el seu darrer treball Every open eye. Aquesta nova versió inclou la col·laboració de la cantant de Paramore, Hayley Williams.
El vídeo ha estat creat per Mighty Nice i Jamie McKelvie.
El baixista dels AC/DC, Cliff Williams ha anunciat que abandonarà el grup, tan bon punt acabi l’actual gira. En una entrevista realitzada recentment, Williams ha explicat els motius sobre els quals abandona el grup, que es deuen en gran part, per l’absència dels membres originals del grup.
Després de la sortida del vocalista Brian Johnson, l’expulsió de Paul Rudd, la baixa per malaltia de Malcolm Young, tan sols queda Angus Young. Serà suficient per resistir la fi del grup?
PJ Harvey ha anunciat avui una gira europea entre octubre i novembre, que la portarà en una única actuació a l’estat espanyol el dia 28 d’octubre al festival BIME de Bilbao, que se suma als ja confirmats noms de Suede, The Horrors o James Vincent McMorrow.
La majoria dels concerts que farà la cantant seran en petits teatres, pavellons o auditoris, menys un parell, un dels quals el mencionat del BIME.
La cantant vindrà acompanyada dels seus col·laboradors, John Parish, Mick Harvey, Jean-Marc Butty, Alain Johannes, Terry Edwards, James Johnston, Kenrick Rowe, Alessandro Stefana o Enrico Gabrielli.
Justin Timberlake repeteix al número 1 de la llista amb la brutal Can’t stop the feeling, una de les peces més enganxoses d’aquest 2016.
Entren a la llista:
Lukas Graham – Mama Said
Charlie Puth & Selena Gomez – We don’t talk anymore
Surten de la llista:
Adele – When we were young (28 setmanes)
Lukas Graham – 7 years (21 setmanes)
Aspirants:
Lost Frequencies – Beautiful Life (4 setmanes)
Animal – Fets a mida (2 setmanes)
White Lies – Take it out on me (2 setmanes)
Màia – A contrapeu (2 setmanes)
Olly Murs – You don’t know love (novetat)
Twenty One Pilots – Ride (novetat)
John Newman – Olé (novetat)
Buhos – Prenent la lluna (novetat)
La Llista Nº 179 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 JUSTIN TIMBERLAKE – CAN’T STOP THE FEELING (9) (=)
2 THE CHAINSMOKERS & DAYA – DON’T LET ME DOWN (7) (+2)
3 CALVIN HARRIS & RIHANNA – THIS IS WHAT YOU CAME FOR (11) (-1)
4 DRAKE FT. WIZKID & KYLA – ONE DANCE (12) (-1)
5 DAVID GUETTA & ZARA LARSSON – THIS ONE’S FOR YOU (7) (+3)
6 DOCTOR PRATS – ARA! (14) (-1)
7 CHEAT CODES & KRIS KROSS AMSTERDAM – SEX (6) (+4)
8 MEGHAN TRAINOR – NO (19) (-1)
9 OQUES GRASSES – CARA DE CUL (11) (+3)
10 SHAKE SHAKE GO – ENGLAND SKIES (10) (=)
11 BUHOS – BARCELONA S’IL·LUMINA (18) (-5)
12 ADELE – SEND MY LOVE (TO YOUR NEW LOVER) (8) (+1)
13 KYGO & KODALINE – RAGING (6) (+2)
14 FREISCHWIMMER – CALIFORNIA DREAMIN (7) (+3)
15 TROYE SIVAN – YOUTH (22) (-6)
16 KUNGS VS COOKIN’ ON 3 BURNERS – THIS GIRL (3) (+6)
17 MIKE POSNER – I TOOK A PILL IN IBIZA (SEEB REMIX) (19) (-3)
18 ONEREPUBLIC – WHEREVER I GO (8) (+3)
19 GALANTIS – NO MONEY (3) (+8)
20 FAMILY OF THE YEAR – HERO (15) (-4)
21 GNASH & OLIVIA O’BRIEN – I HATE U I LOVE U (5) (+3)
22 SIA – CHEAP THRILLS (16) (-3)
23 CLEAN BANDIT & LOUISA JOHNSON – TEARS (5) (+2)
24 ANIMAL – NOMÉS AMB TU (25) (-6)
25 RED HOT CHILI PEPPERS – DARK NECESSITIES (9) (+3)
26 DNCE – CAKE BY THE OCEAN (19) (-6)
27 SHAWN MENDES – TREAT YOU BETTER (4) (+3)
28 SIGALA & JOHN NEWMAN – GIVE ME YOUR LOVE (12) (-5)
29 TWO DOOR CINEMA CLUB – ARE WE READY ? (WRECK) (3) (+2)
30 RAMON MIRABET – THOSE LITTLE THINGS (4) (+3)
31 ALAN WALKER – FADED (24) (-5)
32 MEGHAN TRAINOR – ME TOO (6) (=)
33 BASTILLE – GOOD GRIEF (2) (+3)
34 DOCTOR PRATS – NO T’ENCANTIS (2) (+3)
35 MAJOR LAZER & NYLA FEAT. FUSE ODG – LIGHT IT UP (29) (-6)
36 KAISER CHIEFS – PARACHUTE (2) (+3)
37 MANEL – SABOTATGE (18) (-2)
38 ALAN WALKER – SING ME TO SLEEP (2) (+2) 39 LUKAS GRAHAM – MAMA SAID (1) (N) 40 CHARLIE PUTH & SELENA GOMEZ – WE DON’T TALK ANYMORE (1) (N)
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
