Metallica, van estrenar a les sales de cinema el seu film en 3D, Metallica Through The Never, i ara han decidit que qui vulgui, ho pugui gaudir a casa seva. La publicació està prevista pel dia 28 de gener, en format de DVD i Blu Ray.
Hauran de vendre moltes còpies, per poder recuperar el que van invertir i que no han pogut recuperar en les sales de cinema, degut a les poques entrades que van aconseguir vendre.
Beck ha compartit alguns detalls, del que serà el seu nou disc, Morning Phase, que es publicarà al mes de febrer.
En el disc hi intervenen algun dels músics que ja ho van fer en el Sea Change, l’any 2002, Justin Meldal-Johnsen, Joey Waronker (actualment a Atoms for Peace), Smokey Hormel i Roger Joseph Manning Jr.
Entre les cançons que trobarem al disc, hi ha, Wave, Unforgiven, Blue Moon, Say Goodbye, Waking Light, Blackbird Chain y Country Dawn. Les 3 últimes, es van gravar en els estudis de Jack White, l’any 2011.
Beck, a més ha dit que està treballant amb un altre disc, que també vol que vegi la llum l’any vinent.
Queens Of The Stone Age, acaben de publicar un nou EP, … Like Cologne, format per 3 temes, Long Slow Goodbye, Vampyre Of Time and Memory i I Sat By The Ocean, gravades en acústic al Kulturkirche Köln de Colònia.
Les cançons ja es poden escoltar a través d’Spotify.
Kings Of Leon, han volgut retre homenatge als estats surenys i menys cosmopolites dels Estats Units amb el seu nou vídeo, o això sembla, amb les imatges de Beautiful war, el darrer dels temes extrets del disc, Mechanical Bull i protagonitzat per Garrett Hedlund.
Balls country, barrets de cowboy, bourbon, rodeos i altres estereotips bàsics de l’Amèrica profunda, barrejats amb imatges de la presó.
La cançó, per cert, és de les preferides pels fans.
Als Arcade Fire, els hi agrada això de donar sorpreses amb els nous vídeos. I darrerament ho fa per duplicat, tal i com va passar amb el primer senzill, Reflektor. I ara han fet el mateix, amb la sensacional Afterlife.
A principis de mes, Win Butler i companyia, ens van alegrar un dilluns, amb el vídeo, dirigit per Spike Jonze, i gravat durant la primera edició dels Youtube Music Awards, i amb una Greta Gerwig, que estava d’allò més divertida.
I ara, ens han presentat una nova versió, en la que la directora Emily Kai Bock, ens ensenya la importància de la figura femenina.
Mike Rosenberg no deixa indiferent. Si bé he entrat en aquest concert tot esperant una actuació que seguís els típics patrons on s’alternen les novetats amb les cançons que sonen a la ràdio fins a la sacietat -perquè tothom pugui participar millor o pitjor al ritme del directe-, la idea s’ha fet bocins al meu cap des del mateix instant que els llums s’han encès i l’he vist trepitjar l’escenari.
Passenger té bon gust, no només en la música sinó també en les amistats que tria com a teloner, i és que en aquest concert s’hi han reunit tots els ingredients necessaris per crear la màgia d’una comunicació no verbalitzada entre cantautor i públic; un públic divers en tots els aspectes.
El seu aliat, Stu Larsen, escollit per precedir-lo, ha calmat durant 15 minuts, la impaciència que es respirava. Tan sols ens ha ofert tres cançons, ras i curt, alternant els seus dos temes, un versionant Fix You de Coldplay, tot convidant-nos a buscar-ne la seva col·laboració amb els britànics, en els vídeos que corren per la xarxa.
No sóc aquí, però, per fer un monòleg sobre Stu Larsen -el teloner tan ben triat que hem pogut apreciar i alguns de nosaltres descobrir- i com ens ha fet entrar en calor tot i la breu actuació -menys de 15 minuts!-. La seva veu i la guitarra han estat més que suficients per deixar-nos la mel als llavis, esperant en un silenci emmudit davant aquest preludi del que s’acostava.
Només entrar, i un cop fetes les bromes de rigor sobre el domini de la llengua autòctona, Passenger ha començat animat amb Live’s for the living.
No han faltat com a benvinguda els espontanis entre el públic, com és el cas d’un home declarant-se-li a crits després de la seva primera cançó (crit al que ha respost amb molta agilitat, per cert) o uns joves suplicant-li Eye of the Tiger, la qual ens ha promès que tocaria més endavant -i així ho ha fet, com a bon gentleman que és- tot explicant-nos que la seva visió de l’espectacle era anar in crescendo per arribar a l’èxtasi.
Ha fet un pacte amb el públic, exposant ja d’entrada les idees bàsiques del que esperava donar i rebre aquella nit: ens ha volgut regalar cançons animades per ballar i cridar a ple pulmó; però també ha demanat a canvi silenci per les peces més tranquil·les -un silenci que s’ha respectat fins al punt que ell mateix ha tallat una cançó, sorprès per l’espontània ambulància que ha passat de llarg als carrers de marina i que tothom ha pogut sentir-.
Malgrat les moltes novetats que ens ha brindat, Passenger ha interpel·lat directament el públic i no ha escatimat en sarcasmes ni ironies a l’hora de, més enllà de fer seva la gent, aconseguir que ens apropiem de totes i cada una de les seves cançons. S’ha fet pregar a l’hora de tocar els èxits que l’han portat a la fama (buscant amb encert que el públic restés frisós davant cada una de les noves peces) i s’ha mostrat crític tant amb el món de la música com amb les noves tecnologies o la mentalitat actual de la massa… i la resposta a la mescla que ens havia preparat no s’ha fet esperar: els riures inicials amb què ha introduït Riding to New York han anat apagant-se en conèixer la història que amaga aquesta peça fins a arrencar-nos l’emoció de poder-la escoltar en viu -tan sols un dels molts exemples que ens han posat la pell de gallina durant el concert-.
La negociació pel pacte inicial ha estat contínua al llarg del concert, fins al punt que en Mike ha convençut absolutament tothom perquè no es fessin vídeos ni fotografies de la seva darrera cançó i tothom deixés les càmeres per viure els últims minuts en el present i deixant-nos seduir cap a l’èxtasi… Afortunadament alguna gravació de veu ha quedat, ja que aleshores ha captat tant l’atenció de la gent que fins i tot hem oblidat que encara teníem algun dispositiu encès.
Si el públic barceloní ha fet quelcom aquesta vegada, sens dubte, ha estat aconseguir que Passenger quedés igualment corprès per l’ambient i el bon humor que es respira en aquesta ciutat, assegurant-nos que repetirà tan aviat com pugui la seva visita -i a jutjar per l’Eye of the Tiger així serà-. Mike ha provocat unes ganes irresistibles d’escoltar el seu nou àlbum, sense el qual es farà difícil subsistir fins al març de 2014.
Finalment, i per no allargar massa aquest monòleg, destaco quatre moments brillants que ha tingut la nit:
– L’enllaç instrumental que ens ha conduït a un sorprenent The Sound of Silence -versió de Simon and Garfunkel que al públic li ha costat un xic d’identificar; però que, aquells qui ho hem fet, hem esclatat a cantar sense aturador-.
– La improvisació i les temptatives que Passenger ha anat proposant, com ara deixar de banda el micro per cantar a ple pulmó amb l’única companyia de la guitarra davant el públic quiet però vibrant, organitzar els cors de l’audiència i deixar-se portar per les propostes del públic.
– La manera com el públic ha corprès Mike Rosenberg tot taralejant improvisadament la seva darrera cançó, Scare away the dark, per reclamar que tornés a l’escenari; aconseguint que, lluny de tocar les dues extres previstes, es decidís a allargar fins a una tercera cançó (dos directes en primícia, i per acabar un Holes que ha fet vibrar sala i escenari).
– I, per acabar, el regust agradable que ens hem deixat entre tots mentre hem anat marxant de Razzmatazz, cantant “Stand by Me” -gran cançó que Razz ens ha posat mentre ens arreplegàvem cap a la sortida… -. I és que, en un bon concert, el públic també hi té molt a dir!
La banda de Trent Reznor, Nine Inch Nails, acaben de publicar les dates de la seva gira europea, de presentació del seu darrer treball Hesitation Marks.
De moment no hi ha cap parada al nostre país i això que giraran per gairebé tots els països del continent.
Així doncs, la gira queda de la següent manera:
06.05.2014 Riga, Latvia – Arena Riga
08.05.2014 Helsinki, Finlàndia – Hartwall Arena
10.05.2014 Estocolm, Suècia – Hovet
12.05.2014 Oslo, Noruega – Spektrum
13.05.2014 Copenhague, Dinamarca – Forum
15.05.2014 Berlin, Alemanya – Zitadelle
16.05.2014 Luxemburg – Rockhal
18.05.2014 Birmingham, Regne Unit – LG Arena
20.05.2014 Glasgow, Regne Unit – Hydro
21.05.2014 Cardiff, Regne Unit – Motorpoint Arena
23.05.2014 Londres, Regne Unit– O2 Arena
24.05.2014 Nottingham, Regne Unit – Capital FM Arena
25.05.2014 Manchester, Regne Unit – Phones 4U Arena
27.05.2014 Amsterdam, Holanda – Heineken Music Hall
28.05.2014 Antwerp, Bèlgica – Lotto Arena
29.05.2014 París, França – Le Zenith
03.06.2014 Bologna, Itàlia – Unipol Arena
04.06.2014 Zurich, Suïssa – Hallenstadion
09.06.2014 Viena, Àustria – Stadthalle
10.06.2014 Katowice, Polònia – Spodek
13.06.2014 St. Peterburg, Rússia – Ice Palace
15.06.2014 Moscow, Rússia – Crocus Hall
17.06.2014 Kiev, Ucrania – Stereoplaza
19.06.2014 Budapest, Hungría – Budapest Arena
20.06.2014 Prague, República Checa – O2 Arena
No es descarta que es puguin afegir nous concerts properament.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...