L’actor i director Zach Braff, segueix mostrant-nos com sonarà la seva nova pel·lícula Wish I Was Here. Després d’escoltar els temes de The Shins i Bon Iver, ara tenim el plaer de gaudir del tema que uneix Coldplay amb Cat Power, i que precisament és el que dóna nom al film.
La cantant s’encarrega d’aportar la seva veu i de tocar el piano, mentres que Chris Martin, agafa un rol vocal més secundari.
La cançó es pot escoltar al portal NPR.
Alt-J ens han ofert un nou tast del seu nou disc This Is All Yours, a la venda el 22 de setembre. Es tracta del tema Left Hand Free, en el que ens sorprenen amb aquest so, que poc té a veure amb el que ens tenia acostumats la banda.
En una entrevista que van fer fa poc, Joe Newman afirmava que no han experimentat per experimentar, i que moltes de les idees que han plasmat en aquest nou disc, les estaven seguint des de feia molt temps.
Crystal Fighters han fet una versió de la cançó Change de la banda Tears for Fears, formació que va triomfar molt als anys 80 amb temes com Sowing the seeds of love o Everybody Wants to Rule the World, entre d’altres.
La banda té per endavant un estiu molt mogut de concerts i qui sap si inclouran aquesta versió en els seus setlists.
El cantant britànic James Blunt, vindrà un cop més a Barcelona a presentar el seu últim disc Moon Landing. Serà el dia 14 de novembre al Barcelona Teatre Musical.
Les entrades ja estan a la venda clicant aquí.
Abans, el dia 5 d’agost, actuarà al festival de Cap Roig, amb totes les entrades exhaurides des de fa setmanes.
Ed Sheeran és l’artista del moment i el seu nou disc X és número 1 a mig món, el mateix que passa amb Sing, que ho està petant a tot arreu. Per això i perquè ens encanta, aquesta setmana el mantenim un cop més de número 1 de la llista.
S’incorporen a la llista, els catalans Daylight amb Consequences. I per altra banda, George Ezra amb Budapest.
La Llista Nº 74 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 ED SHEERAN – SING (13) (=)
2 IGGY AZALEA & CHARLI XCX – FANCY (8) (+1)
3 COLDPLAY – A SKY FULL OF STARS (10) (-1)
4 MR PROPZ – WAVES (6) (=)
5 PHARRELL WILLIAMS – MARILYN MONROE (11) (+1)
6 OQUES GRASSES – SEXY (9) (+1)
7 MICHAEL JACKSON – LOVE NEVER FELT SO GOOD (8) (+1)
8 JOHN LEGEND – ALL OF ME (12) (-3)
9 THE VACCINES – IF YOU WANNA (5) (+2)
10 MILKY CHANCE – STOLEN DANCE (6) (=)
11 VIA LÍMIT – ET FARÉ FELIÇ (6) (+2)
12 MAGIC! – RUDE (3) (+6)
13 AMERICAN AUTHORS – BEST DAY OF MY LIFE (17) (-4)
14 JASON MRAZ – LOVE SOMEONE (7) (+3)
15 NOX BOYS – SUSIE LEE (10) (+1)
16 PHARRELL WILLIAMS – HAPPY (26) (-1)
17 ONEREPUBLIC – LOVE RUNS OUT (5) (+2)
18 COLDPLAY – MAGIC (18) (-4)
19 TRAIN – ANGEL IN BLUE JEANS (4) (+1)
20 CRYSTAL FIGHTERS – LOVE ALIGHT (3) (+2)
21 MAROON 5 – MAPS (3) (+3)
22 GEORGE EZRA – BUDAPEST (1) (N)
23 SUITE – THE STORY OF MARTIN M. (2) (+2)
24 CHROMEO – JEALOUS (13) (-1)
25 DAYLIGHT – CONSEQUENCES (1) (N)
El destacat de la setmana
La nova cançó d’Ariana Grande al costat d’Iggy Azalea, Problem, és la que ocupa el número 1 de senzills de la llista britànica. La cançó està triomfant a tot el món i aquesta setmana ha debutat al Regne Unit en aquesta gran posició.
En segon lloc, continua Ella Henderson amb Ghost, mentre que en tercera, suma posicions George Ezra amb Budapest.
Pel que fa a les novetats, Sia col·loca el seu senzill, Chandelier en sisena posició.
A l’apartat dels àlbums, Ed Sheeran es manté al número 1 amb prop de 93.000 còpies més del seu disc X i amb el que es converteix en el quart disc més venut de l’any.
5 Seconds Of Summer, s’han de conformar amb la segona posició amb el seu debut homònim. En tercer lloc, un altre debut, el de George Ezra amb Wanted on Voyage.
A l’octubre, Pink Floyd publicaran un nou disc anomenat The Endless River. La notícia s’ha conegut a través del Twitter de la dona de David Gilmour, Polly Samson.
Pel que sembla, el disc es basa en les sessions de gravació del darrer disc del grup, The Divion Bell, publicat fa 20 anys i en què hi participava el teclista Richard Wright, que va morir fa 6 anys.
Per si això no fos poc, la corista del grup, Durga McBroom-Hudson, ha comentat que hi ha material de Wright, que en principi havia de ser un disc instrumental, però que al passat desembre es va unir per cantar alguns temes.
Tot plegat arriba pocs dies després de la reedició de 20 anys del mencionat disc, amb sis discs, imatges per col·leccionistes, entre molts altres extres.
Ahir tornava un dels mítics festivals que es feien fa 40 anys al nostre país, el Canet Rock. I ho feia amb un cartell ple d’artistes de primer nivell del panorama català, tot i que de rock tenien poc la majoria d’ells.
Tot i així poder veure a sobre un escenari, grups com Manel, Els Amics de les Arts, Els Pets o Gossos entre d’altres, ja era una bona excusa per tornar a reviure l’esperit del Canet Rock.
Pep Sala amb els cratOR, van ser els primers que vaig veure, i va ser molt bonic tornar a gaudir de les cançons de Sau en directe.
Després d’aquesta actuació a ple sol i amb una calor inhumana, vaig pensar a anar a prendre alguna beguda al bar i de pas agafar algun entrepà. I és que a partir de Blaumut i fins passada la matinada, no em volia perdre cap de les actuacions!
Malauradament, els Blaumut els vaig haver de veure i escoltar mentre feia cua per aconseguir tiquets. Una cua que avançava molt lentament i que em feia pensar que hauria d’escoltar-los des de la distància. Per aquest motiu no hi ha cap foto dels Blaumut ni de Joan Dausà o de Caïm Riba.
Per sort després de més de mitja hora per aconseguir pagar, per anar a una altra cua a dir el què volia prendre, vaig poder tornar a la zona propera a l’escenari i veure Els Pets. Uns històrics de la música en català, que tampoc es van voler perdre aquest festival.
Després dels salts i balls de la Dharma, una de les bandes que ja va participar en el darrer Canet Rock de feia prop de 40 anys, van sortir Els Amics de les Arts, i després de solucionar uns petits problemes amb el piano d’en Dani Alegret, tot va fluir sense més inconvenients.
Gerard Quintana va ser el següent en actuar i ho va fer al costat de Xarim Aresté amb el que sobretot va estar interpretant cançons del seu darrer disc. Però la gent tenia ganes de Sopa de Cabra i de L’empordà. I ens vam quedar amb les ganes. Un parell de temes dels Sopa i un final amb Caic, una de les primeres cançons de Quintana en solitari.
Les cames ja començaven a fallar, quan va sortir Jaume Sisa, un altre dels que repetia al Canet Rock i va meravellar-nos amb la preciosa Qualsevol nit pot sortir el sol. Surrealisme i comentaris de “guapo” no van faltar durant la cançó.
Després va cantar un altre tema, al costat dels següents en actuar, Manel.
Manel, van obrir la seva actuació amb la coneguda, Al Mar! Després de la cançó i de tantes hores per la zona capdavantera de l’escenari amb molta gent donant espentes per trobar un bon lloc, vaig decidir sortir d’allà i veure el grup des d’una altra zona més tranquil·la. Abans però, vaig dir-me a mi mateix, que seria divertit anar a fer 30 minuts més de cua per aconseguir un refresc.
Després de Manel, actuaven els Love of Lesbian, amb molt de retard respecte a l’horari que havien de sortir, però bé, ja se sap que no és fàcil la puntualitat en esdeveniments d’aquestes característiques. Com que els LOL no són un grup que m’apassiona, vaig aprofitar per intentar localitzar a algun dels molts amics que hi havia al concert. Però la cosa va ser impossible i és que durant tota la nit no funcionava l’internet als mòbils i trucar també era quasi una missió impossible.
Gossos van ser els següents en sortir a l’escenari i em van deixar amb les ganes d’escoltar Buscant, però bé, se’ls hi perdona. Una bona estona amb la banda manresana i amb Corren com a fi de festa.
Bonobos els esperen uns mesos d’allò més intensos, amb actuacions a diferents pobles i ciutats del territori, on presentaran el seu disc ANIMALÀNIMA.
De moment i a falta de confirmar més concerts, les dates que tenen són:
12/7 – BEUDA (Beuda Calling)
17/7 – MONTBLANC (Acampada Jove)
19/7 – POBLESEC (Festa Major)
24/7 – SALT (Barraques – Festa Major)
26/7 – SANT JAUME DE LLIERCA (Festa Major)
31/7 – FNAC PLAÇA CATALUNYA (Concert Promocional)
1/8 – CONSTANTÍ (Festa Major)
2/8 – TONA (Festa Major Jove)
14/8 – LA BISBAL D’EMPORDÀ (Barraques – Festa Major)
16/8 – SANTA COLOMA DE QUERALT (Festa Major Minerva)
21/8 – ELS HOSTALETS DE BALENYÀ (Festa Major)
23/8 – CASSERRES (Festa Major)
28/8 – CENTELLES (Vinguikitaja – Festa Major)
30/8 – CERVERA (Aquelarre)
5/9 – AGRAMUNT (Festa Major)
12/9 – POBLENOU (Festa Major)
13/9 – SANT FELIU SASSERRA (Festa Major)
19/9 – BESALÚ (Festa Major)
Aprofitem per recordar l’actuació que el grup va fer al programa de ràdio, la temporada passada.
Katy Perry és una noia que cau bé! I es va poder comprovar durant el seu Prismatic Tour a Florida, quan va perdre l’equilibri i va caure de l’escenari i va xocar contra els fans que estaven a primera fila.
Precisament un que estava filmant el concert va rebre a la cantant de ple i la va ajudar a pujar altre cop a l’escenari.
Amb tot això es va poder comprovar com la cantant no fa playback, ja que va parar de cantar durant uns instants, prova que ho fa en directe.
Perry actuarà el 16 de juny al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Feia molts anys que tenia ganes de veure a Jamie Cullum en directe, però el preu de les entrades quasi sempre m’havia fet enrere. Pensava, val la pena pagar més de 50 euros per ell?
Aquest cop, els preus rondaven els 40 euros i vaig dir-me, va ara sí. Aviam què tal.
Vaig sentir a parlar d’ell per primer cop amb el disc Twentysomething, i tot i que mai vaig escoltar-lo intensament, allà estava, fent les seves cançons i enamorant al públic i a la crítica amb aquesta peculiar mescla de jazz i pop, que els més puristes van criticar durament.
Ahir anava cap al Poble Espanyol amb la sensació que passaria una gran nit. I per uns moments al veure els teloners vaig pensar que no seria així. No sóc molt amant del flamenc, tot i que reconec que si t’agrada doncs ho gaudeixes. Però arribar al Poble Espanyol i escoltar aquelles lamentacions i crits van fer-me pensar si la nit continuaria així de dura.
Per fi a les 10 i pocs minuts, va sortir Jamie Cullum i tota la seva banda i ja des del primer instant vaig comprovar que ens esperava una nit memorable. Energia, bon rotllo, bon directe, una veu personal i uns músics que saben el que fan.
No sóc un gran expert en les seves cançons, però sí que hi havia algunes que coneixia més que altres. I tot i això, totes em van enamorar. Quin show, quin directe, quins solos, quins salts des del piano…
Interactuant amb el públic en tot moment, explicant en anglès petites històries que té o ha tingut amb la ciutat de Barcelona i amb les noies. La vetllada es va fer molt amena i va passar volant. I això que sortíem del Poble Espanyol als voltants de les 12!
L’únic “però” que li poso a la nit, no va ser culpa de l’artista, sinó del públic. I és que el fet de fer aquesta espècie de jazz-pop, provoca que entre els assistents hi hagi autèntics amants del jazz i també del pop i et trobis amb crits i aplaudiments quan no toca, gent parlant enmig d’una cançó o d’un solo (la cervesa a vegades ajuda a incrementar els riures i els crits) o moments més propis d’un concert d’un cantant pop del moment, que no pas de l’excel·lència que hi havia a l’escenari.
La nit va acabar amb la interpretació del tema principal de la pel·lícula Gran Torino amb introducció inclosa dedicada a la ciutat de Barcelona. On per cert, va aprofitar per dir-nos que l’any vinent tornaria. No serà l’únic. Jo no hi faltaré, costi el que costi.
Torna Craig David després de 3 anys sense publicar nou material i ho fa amb Cold, el tema que presentarà el seu sisè disc, Follow My Intuition, que en principi arribarà a la tardor.
David, torna així amb el seu so habitual i amb ganes de tornar a ser el número 1, tal com va ser-ho en el passat amb temes com Seven days o Walking away.
