El Cap Roig Festival arriba aquest any a la seva 25a edició i ho fa anunciant una programació eclèctica i plena de talent, que actuaran del 12 de juliol al 18 d’agost a Calella de Palafrugell.
Entre els noms anunciats trobem The Tyets, Sopa de Cabra, Figa Flawas, Lax’n’Busto, Els Catarres, Joan Dausà (per partida doble), Franz Ferdinand, James Blunt, Sebastián Yatra, Amaral, UB40, Sílvia Pérez Cruz amb Salvador Sobral, Simple Minds o Nil Moliner.
El festival arriba enguany més solidari que mai amb el Cap Roig Solidari, una iniciativa que destinarà part de la recaptació de cada concert a projectes socials del Baix Empordà.
Les entrades surten a la venda el dilluns 10 de març al web del festival.
El moment més esperat ja ha arribat, descobreix el cartell del Cap Roig Festival 2025! 💙
Vine a celebrar els 25 anys del Cap Roig Festival amb nosaltres!
Oques Grasses amb quatre guardons, Figa Flawas amb tres i Mushka amb dos han estat els grans guanyadors dels XXVII PREMIS ENDERROCK – PREMIS DE LA MÚSICA CATALANA 2025, celebrats aquest dijous 6 de març a l’Auditori de Girona.
El palmarès dels premis anuals de la música catalana ha repartit nou dels principals guardons entre tres artistes, del total de 25 guardons concedits pel públic i la crítica. Per un banda, la banda osonenca Oques grasses, liderada per Josep Montero, ha guanyat tres premis atorgats per la votació popular (millor artista, millor disc de pop-rock i millor directe) i un de la crítica (millor disc de pop-rock) pel seu disc Fruit del deliri (Halley Records, 2024).
Trepitjant-los els talons, el duet vallenc Figa Flawas –guanyador del concurs Sona9 2023– ha estat reconegut pel públic gràcies a La calçotada (Halley Records, 2024), amb els reconeixements a millor disc de músiques urbanes, millor cançó per l’estiuenca, “La Marina sta morena” i millor artista de l’any segons la crítica. Per completar el podi, la cantant de Vilassar de Mar Irma Farelo ‘Mushka’ s’ha endut el vot del públic per al millor videoclip per “SexeSexy”, interpretat amb la seva germana Bad Gyal, així com el millor disc d’urbana per SexySensible (Dale Play, 2024).
El Premi Joan Tryter a millor productor ha estat per a Joan Borràs, conegut com a teclista d’Oques Grasses, que ha esdevingut un dels productors catalans de referència.
El públic ha reconegut el trio mallorquinocatalà Fades, format per Vicenç Calafell, Ferran Pi i Àngel Exojo com a grup revelació, després de trepitjar fort amb el pop festiu i les músiques urbanes de Metallix (Satélite K, 2024). Per la seva banda, el duet barceloní Alosa, guanyadores del Concurs Sons 2024, ha estat reconegut amb el millor disc de folk per l’EP Oh lai l’om (autoeditat, 2024), i el grup de punk-rock de Valls Incendi, ha estat reconegut amb la nova categoria de millor disc de rock pel seu segon àlbum, No ho tornarem a fer (autoeditat, 2024).
El públic ha reconegut també el debut en català del terrassenc Miki Núñez, La partida (Música Global), considerat millor disc de pop d’autor. El millor disc en llengua no catalana ha estat pel popular duet de Cornellà de Llobregat, Estopa, i el seu nou disc Estopía (Sony Music), que també inclou el seu primer tema cantat en català, “La rumba del Pescaílla”. Finalment, també s’ha atorgat el VII Premi Xesco Boix de votació popular al millor disc per a públic familiar per a Potes enlaire! (U98 Music, 2024) d’El Pot Petit.
Els premis de la crítica
Durant la cerimònia també s’han lliurat els premis de la crítica –que ja es van fer públics a principi d’any–, que han considerat Figa Flawas millor artista de l’any, Fruit del deliri d’Oques Grasses millor disc de pop-rock i SexySensible de Mushka, millor disc de músiques urbanes.
La cantant mallorquina Maria Jaume ha estat reconeguda amb el guardó a Millor Disc de l’Any per Nostàlgia Airlines (Bankrobber, 2024). La crítica ha volgut també ha guardonat el disc en solitari del cantant de Manel, Guillem Gisbert, amb un Premi Especial del Jurat per Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán, 2024).
En la categoria de folk, la crítica ha considerat És pregunta (Latency, 2024) del duet a capella Tarta Relena el millor disc de folk i el millor disc de cançó d’autor ha estat per a Cançons de rebost (Hidden Track Records, 2024) de Mar Pujol. El millor disc de rock se l’ha emportat Dan Peralbo i El Comboi pel seu disc homònim (Montgrí) i el millor disc revelació ha estat per Only Hits (Promo Arts Music, 2024) de Mama Dousha.
La NIT DELS PREMIS ENDERROCK ha comptat amb un gran cartell musical que ha inclòs estrenes en directe i en primícia de The Tyets –que ha fet l’estrena absoluta de la cançó “A fora plou”, del seu nou disc Cafè pels més cafeteros (Luup Records, 2025); la superproducció de Lildami & Black Music Big Band, que han interpretat “A contracorrent”, del nou disc Bentornat (Halley Records, 2025); la preciosa i íntima “El cos / Vull estimar” de la cantautora Roserona, del seu EP Caro diario (Vida Records, 2025); la irònica i crítica “I <3 BCN” del duet Svetlana, que formarà part de Sarnalona (Propaganda pel Fet!, 2025).
També s’han estrenat en directe el korista Momi Maiga i la cantant Judit Neddermann amb una cançó en català i wòlof titulada “Shaliss”; el trio de rock psicodèlic Sidonie, que ha fet un avançament en format acústic –el bateria està en procés de recuperació d’una operació de canell– del seu primer disc íntegrament en català amb “Cançons que maten”; i la mallorquina Júlia Colom, que ha cantat un tast del seu nou disc que arribarà a la tardor amb el segell La Castanya i el tema “Sa teva barca”.
A més, també s’han pogut veure actuacions especials exclusives per a la gala d’Al·lèrgiques al Pol·len, Cala Vento amb Dan Peralbo, Suu, Maria Hein, Flashy Ice Cream i Roger Padrós.
Després de “Rumba Catalana”, “Llamas en el Cielo” i, naturalment, d'”Els teus ulls”, arriba “T’estiu”, una balada mediterrània amb l’essència daurada d’una rumba catalana. Hi ressonen la guitarra espanyola, el caixó, les palmes i, sobretot, la melodia que balla entre versos de nostàlgia i esperança.
Perquè “T’estiu” no és només una cançó, és un instant suspès en el temps, com si algú hagués deixat la finestra oberta i encara entrés el perfum d’aquella última nit d’estiu.
“T’estiu” no només canta l’amor, canta la seva empremta. Aquella que es queda atrapada entre els llençols d’un estiu etern, que xiuxiueja entre els pins o s’arrossega en la brisa d’una platja deserta quan arriba l’hivern.
Aquest viatge també s’atura en les melodies i versos que han marcat generacions, fent homenatge a dos grans artistes: des del record inevitable de Billie the Vision and the Dancers i el seu “Summercat”, que ens va portar l’agost del 2009, fins a la màgia de Lluís Gavaldà i el seu “Bona nit”, una cançó que ens fa sentir exactament allò que volem abans d’anar a dormir.
Potser els dies càlids han donat pas a la fredor d’un hivern inevitable. Però, mentre hi hagi cançons com aquesta, sempre hi haurà estius que mai acabin del tot.
El duet barceloní Svetlana tornen a l’escena musical amb ‘I <3 BCN’, el primer avançament del que serà el seu pròxim EP “SARNALONA”. La cançó és una crítica a tota la gent d’aquesta nova classe que consumeix la ciutat trepitjant la vida dels que la treballen i l’estimen.
A la cançó, Svetlana interpreta una persona burgesa acabada a Barcelona, enamorada de la visió més superficial de la ciutat; platges saturades, pisos en zones de moda i locals exclusius. Aquesta interpretació, plena de sarcasme, reflecteix la distància entre la realitat viscuda per la majoria de població i la visió idealitzada d’una ciutat que només poden gaudir els privilegiats.
Per aquest llançament, Svetlana ha comptat amb la producció de Xicu, que incorpora uns ritmes frescos i innovadors amb elements electrònics. La mescla i el mastering han estat realitzats per Quique. ‘I <3 BCN’ permet explorar el techno i altres estils oscil·lant entre l’electrònica i el club, un canvi de direcció en la seva proposta musical.
El pròxim EP, “SARNALONA” està previst per finals de març.
Xicu presenta ‘+ Temps’ una cançó que explora la nostàlgia d’una relació trencada per la manca de temps, i reflexiona sobre els errors comesos. El senzill, carregat d’emoció, posa el punt final al viatge sonor que el cantant ens presentava a ‘Sacrificis’.
‘+ Temps’, que demostra un pas endavant en la seva evolució musical, és el primer avançament del seu pròxim EP “Tu i Jo No Morirem Mai”, que es publica el 20 de març. Aquest nou projecte descriu la sensació de sentir lluny a algú que sempre ha format part de la teva vida i no poder superar la pèrdua per por al futur. Les suposicions que fa un des del seu llit pensant en què estarà fent aquella persona i l’autoengany que, per molt que la relació hagi acabat, el que van sentir no morirà mai.
Amb influències d’artistes com Rusowky, Ralphie Choo i Tristán!, Xicu fusiona estils que van des del pop experimental fins a l’Urban i el Jersey Club, creant un paisatge sonor únic que ens convida a transitar per un gran ventall d’emocions.
Els inicis de Xicu van ser un viatge introspectiu amb els seus treballs ‘Sol’ i ‘BLAU’ on la delicadesa pren el protagonisme. Un any més tard, l’artista presentava ‘22’ (Delirics, 2023), un EP més fosc que explorava l’amor i el desamor, amb col·laboracions destacades com Julieta, Teuma Thug (P.A.W.N. Gang) i Galgo Lento.
Després de presentar el seu àlbum “Sacrificis”, amb ‘+Temps’, ens porta encara més lluny. En aquest nou projecte ens porta en una exploració sonora i emocional, que podrem veure en directe a festivals com el Vida i el Primavera Sound.
Roserona ha tornat. Després d’un llarg temps d’inactivitat, la cantant torna amb un noutreballmusical anomenat “Caro Diario” que sent com un pas a la professionalitat, ja que suposa una gran evolució respecte al que havíem vist d’ella fins ara. El seu creixement personal l’ha acompanyat i conduït cap a una novaartista, i n’està molt satisfeta: “La d’ara és la Roserona que identifico més amb qui soc”.
L’EP està format per sistemes, tots amb una idea i una sensació molt unificada. La cantant cardedeuenca mostra a través sobretot de la seva veu, tal com explica: “Jo l’emoció la faig 100% per la veu i per mi és molt important, no tant el que dic, sinó com ho dic i com ho canto”. Algunes cançons inclouen instruments com la guitarra, el piano i, fins i tot, el saxo, però és majoritàriament a través de la veu que mostra les seves preocupacions, crítiques o històries personals. Ho fa amb un toc romantitzat, però sense perdre de vista la veritat: “Aquest nou treball musical és tan real i tan íntim de coses que m’han passat de veritat“.
Estem davant d’un EP que juga molt amb les dualitats com, per exemple, el debat intern del que fem envers el que pensem. I de dualitats passem a duo, i és que “Caro diario” compta amb una col·laboració molt especial per a l’artista. Roserona i Socunbohemio s’han unit per cantar ‘Potser som’. Roserona explica que l’Artur (Socunbohemio) ha sigut una figura a la vida, i més dins el món musical, l’ha guiat molt.
La presentació del disc “Caro Diario” serà el 21 de març a la Jamboree, a Barcelona. Roserona no ha concretat gaires detalls sobre aquest concert, prefereix que la gent ho visqui de primera mà. Potser l’acompanyarà a l’escenari Socunbohemio? Potser comptarà amb algun suport visual inesperat? Ho veurem a finals d’aquest mes.
Els Celobert són una banda a qui tenim una gran estima a Primera Fila. Ja sabeu que ens agrada descobrir grups i artistes que tenen alguna cosa interessant a dir i aquest trio en són un bon exemple.
Ens agraden tant que vam voler que formessin part de la primera Gala de Premis de Primera Fila el novembre passat.
Després de presentar el seu fantàstic disc “Llum” arriben les “Ombres” en forma d’EP, que t’atraparà de la primera a la darrera cançó.
Hem parlat de la indústria musical, dels seus somnis, hem conegut una mica més la seva manera d’entendre la música en una conversa sincera i amable amb una gent que val molt la pena. Ah! I a més hem tocat una mica el piano, alguns millor que altres això sí!
El 2 d’abril presenten disc a La Nau de Barcelona.
La vocació confessional de Caro diario, el nou treball de roserona, queda clara des del mateix títol. Fa referència a la pel·lícula de Nanni Moretti, sí, però també delata l’estil d’escriptura que impera en el disc: és una confessió sincera de sensacions, reflexions i emocions que giren al voltant del gran misteri de la vida i de l’univers, l’amor. Per això, encara que en molts passatges el disc es presenta com una mena de diàleg de l’autora amb ella mateixa, l’artista catalana acaba confegint un discurs amb el qual totes les persones ens podem sentir identificades.
Fent gala d’un estil polit i preciosista, utilitzant pocs però encertats elements, roserona aconsegueix definir i sintetitzar la seva pròpia veu com a cantautora, posant-la sempre en primer pla. Una veu artística que es pot emparentar amb la suavitat melòdica de Françoise Hardy, amb el minimalisme commovedor d’Alice Phoebe Lou, amb l’atmosfera sedant de The Marias o amb les versions més despullades de Lana del Rey o Cat Power; però també amb la tradició musical d’icones com Carla Bruni o Linda Perhacs. La producció de Galgo Lento, ben adherida a la composició sòlida i natural de roserona, és clau.
The Tyets comencen a revelar-nos, aquest divendres, com sonarà el seu nou àlbum “Cafè pels més cafeteros”. Ho fan amb una producció diferent, explorant noves sonoritats i transportant-nos cap a un altre racó del seu imaginari musical. L’han anomenat “A fora plou”, perquè era el que succeïa mentre en componien la lletra, i l’han fet sonar com un indie pop juganer, vital i lluminós, que s’enganxa i que podria dur-nos a calçar-nos les botes d’aigua i sortir a cantar a ple pulmó sota la pluja.
El tema neix durant una estada de Xavier Coca i Oriol de Ramon en una casa rural perduda enmig del territori asturià, acompanyats d’altres músics i disposats a crear nou material. Al costat de la llar de foc, van ajuntar-se amb el cantautor folk madrileny St Woods i va néixer “A fora plou”. Cançó en mà, van decidir treballar-la a Blind Records (Barcelona), acompanyats dels productors Santos & Fluren, pares d’una sonoritat indie molt arrelada a casa nostra. A més, el tema ha estat mesclat i masteritzat per Aleix Iglesias.
“A fora plou” ens trasllada als prats verds, regats constantment per la pluja, enmig d’un entorn rural. D’aquesta manera, The Tyets ens fan endinsar en aquells petits plaers de la vida, com el d’observar la pluja caure a través dels vidres. Sols o acompanyats, en un ambient de confort i de connexió amb nosaltres mateixos i amb l’entorn en què vivim. Moments que queden en nosaltres per a tota la vida, com aquest nou single, que sona a himne.
“Teníem moltes ganes de tornar i fer-ho amb “A fora plou”, que vam tenir clar que seria una cançó per a tota la vida, és un regal. Tot el que ve, és cafè pels més cafeteros”
Un llançament que va il·lustrat amb un videoclip en format roadtrip, protagonitzat pels actors Clara de Ramon, Marc Rius i Helena de Ramon, i dirigit per Cristina Tomàs, una habitual en les últimes peces audiovisuals del duet de Mataró.
L’estrena en directe ha tingut lloc durant els Premis Enderrock, celebrats a l’Auditori de Girona aquest dijous a la nit.
La presentació del nou disc tindrà lloc en diferents festivals com el Canet Rock, Cabró Rock, Cap Roig, Festiuet o l’Strenes, que donarà el tret de sortida el 26 d’abril a la Mirona de Salt.
Atalaya 00 és un grup terrassenc que va néixer durant el confinament. El 2021 tres amics van ajuntar les seves passions per començar a fer música. Els nois tenen dos àlbums publicats; “ATALAYA 00” del 2021 i “DESAMOR D’ESTIU” del 2023, on pertanyen grans èxits del grup com: ‘Demà serà millor’ o ‘Tot el temps del món’. L’octubre passat van estrenar la seva cançó més recent ‘Par de birres’ juntament amb l’artista Serra.
A través de sons urbans, Atalaya 00 explica al seu públic les seves vivències adolescents, en les que possiblement, aquell qui ho escolti s’hi pugui sentir identificat. L’amor, però, no passarà desapercebut perquè a ‘Deixa’m estimar-te’ els artistes es posen sentimentals perquè volen una altra oportunitat amb aquesta persona que estimen. El grup es descriu com a polivalent i obert a tots els estils, amb l’objectiu de gaudir de la música i del seu projecte el màxim temps possible.
El passat dissabte 8 de febrer, el grup va cantar a l’Ateneu Candela de Terrassa per presentar el seu nou EP, que explora un estil innovador: l’afro.
“Moriagatte” és una expressió japonesa que fan servir els grups locals per encendre el públic. Doctor Prats ho va descobrir l’any 2017 durant una gira que van fer per terres nipones, que els va portar a actuar a sales de Tòquio i al Fuji Rock Festival. “Allà vàrem connectar profundament amb la cultura japonesa i vàrem viure de primera mà el poder d’aquesta expressió, que feia saltar i cridar tothom a l’instant.” Des d’aleshores, el terme s’ha convertit en un lema per a la banda, un crit de guerra que representa el fet de deixar-se anar i viure la música amb intensitat.
Aquesta nova cançó reflecteix com la música pot unir cultures i superar barreres lingüístiques. Per reforçar aquesta idea de la música com a llenguatge universal, Doctor Prats ha comptat amb la banda de música festiva japonesa ORESKABAND que hi ha cantat en japonès. Els terrassencs expliquen que durant aquella gira van viure aquesta connexió de manera visceral amb persones que no compartien el mateix idioma, però amb qui s’entenien perfectament a través de la música.
Doctor Prats ha impregnat “Moriagatte!” de l’energia incombustible de la banda i la seva vocació d’anar sempre més enllà. Inspirats per la sonoritat de bandes japoneses com Creepy Nuts, han vestit la cançó amb una clara influència del so Jersey Club, un gènere electrònic molt popular al Japó. La producció ha anat a càrrec del productor David Rosell i del líder i cantant de Doctor Prats, Marc Riera. L’enregistrament s’ha dut a terme entre Can Pardaler (Catalunya) i un estudi de Tòquio on han gravat les ORESKABAND.
Per acabar de tancar el cercle d’aquesta connexió amb Japó, el videoclip de “Moriagatte!” va ser rodat al febrer a Tòquio sota la direcció d’Arnau Rosset. El clip no només captura l’essència vibrant de la ciutat, sinó que també reflecteix la complicitat amb ORESKABAND i el vincle establert amb el públic japonès. Un vincle que persisteix després de tots aquests anys i és que alguns d’aquests fans van assistir a un concert improvisat que la banda va fer durant aquesta nova aventura a la ciutat.
Amb aquest llançament, Doctor Prats fa un pas més cap al seu esperat cinquè àlbum, que veurà la llum el 28 de març i que promet ser una autèntica festa.
Any rere any, l’Acústica convoca més de 100.000 persones i s’ha consolidat com la cita musical imprescindible del final de l’estiu. Malgrat aquest èxit, cada cop és més difícil oferir una programació singular que inclogui els artistes més destacats del moment. L’augment dels costos a la nova realitat de la indústria musical, fan que el festival hagi d’explorar noves estratègies per mantenir el nivell assolit fins ara.
L’Acústica Figueres Arena neix precisament amb aquest objectiu: acollir grans gires, oferint les condicions tècniques que els espais dins la ciutat no poden garantir, disposant de l’aforament necessari per fer viables aquesta tipologia de concerts, i que, d’altra manera, no es podrien programar ni a l’Acústica, ni a Figueres.
En aquesta edició, es preveuen un o dos concerts en aquest nou escenari. El primer es donarà a conèixer dilluns vinent i correspon a una de les gires catalanes més importants de l’any.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
