Travis, la banda escocesa de rock alternatiu, multiplatí i guanyadora de diversos premis BRIT, torna aquest 2024 amb un concert el 28 d’agost a la sala Razzmatazz de Barcelona, on presentaran el seu disc “L.A Times“, que es publicarà el 12 de juliol.
Les entrades es posaran a la venda aquest divendres 19 d’abril a les 10:00h a través de doctormusic.com i entrades.com. El preu serà de 38 Euros (despeses de distribució no incloses).
Els Amics de les Arts van omplir a vessar el Teatre Municipal de Girona, en la seva presentació al Festival Strenes. De fet, no un, sinó dos cops. Doblet pel grup que presentava el seu nou disc d’estudi “Les paraules que triem no dir” (Pistatxo Records, 2024) en un escenari que per ells és com casa: “Girona, estem molt contents, això ja és gairebé casa nostra!”, va exclamar Joan Enric Barceló al principi del concert. “No patiu, que farem cançons del nou disc però també clàssics de sempre”.
I la gràcia a més és que aquella nit precisament repetien dos cops al mateix escenari. Dues cites amb hores diferents que encetaven la gira del nou disc, però que realment “aquest és el primer concert i l’estrena de la gira, els que vindran després ja seran els segons!”, van voler dir en to de gràcia el grup.
La nit va ser una festa constant tot i que la primera part de la cita va ser la més calmada i nostàlgica de totes. Per molts, sigui per a bé sigui malament, les lletres dels Amics tenen la màgica capacitat d’emocionar, i aquella nit ja de primavera era ideal. ‘Ciència-Ficció’, ‘No ho entens’, ‘Reykjavík’, ‘Et vaig dir’, ‘Tots els homes d’Escòcia’ o ‘Louisiana o els camps de cotó’ van ser algunes que es van deixar escoltar al concert.
I la festa seguia amb ‘El seu gran hit’, ‘Tothom es separa’ i ‘4-3-3’. Un seguit de cançons que van ser capaces de fer aixecar el públic de les seves butaques per capgirar la platea en una pista de ball.
En definitiva, familiaritat, una més que excel·lent sintonia dalt de l’escenari, tendresa, i molta emoció. Va ser un directe impecable, tret d’algun error amb la melodia que els acompanyava i que Dani Alegret va saber solucionar al peu de la lletra. Els Amics de les Arts van saber capgirar Girona d’aquella manera que pocs saben fer i molts saben gaudir, tot i ser comprensius, alegres, festius, i tenir ganes de jugar-s’ho tot a una (o a dues, pel doblet de la nit) i a voler jugar amb elefants imaginaris per crear ratllades o expectatives. Però bé, tot el que va passar allà dins s’hi va quedar per recordar, més enllà d’algunes paraules que al final van triar no dir.
Ginestà van presentar aquest divendres el seu nou disc “VIDA MEVA” a la sala Paral·lel 62, que presentava un aspecte d’allò més bo, amb tota la platea plena de gent celebrant la vida i la música en directe.
Els germans Serrasolsas han aconseguit captivar un cop més al seu públic, amb un disc en el qual han fet un canvi de rumb, amb un so més electrònic en algunes cançons, però sempre amb el seu segell personal i amb unes lletres que emocionen a qualsevol.
La nit va ser una muntanya russa d’emocions, des dels moments més festius, passant pels més acústics, en els quals el grup brilla molt més.
Ginestà va emocionar-nos amb temes com ‘Mama’ en companyia de la seva germana Maio i l’aparició de la seva mare, que es va fondre en una sentida abraçada grupal que va posar-nos la pell de gallina. També va ser especialment reeixida el moment de ‘Júlia’ amb les boniques paraules d’en Pau cap a la seva germana.
El fet de fer un concert en sala va permetre escoltar temes que potser en altres recintes no podran sonar i va ser un luxe poder tornar-nos a capbussar amb himnes com ‘Estimar-te com la terra’ o ‘Ulls d’avellana’. Tampoc va faltar-hi ‘L’Eva i la Jana’, amb la seva coreografia imprescindible.
A part de l’aparició de la Maio, la resta de col·laboracions de “VIDA MEVA” també van fer acte de presència al concert, així vam poder gaudir de ‘Sota el focus’, amb en Triquell; ‘Un piset amb tu’, amb Álvaro Surma de Niña Polaca; i ‘Els ocells’ amb la Maria Hein.
Tot i alguns problemes de so a l’inici del concert, l’espectacle va continuar amb total normalitat i es va cantar, ballar i gaudir en cadascuna de les cançons del grup. Amb reivindicacions, amb passejada d’en Pau per sobre el públic i amb aquesta germanor i abraçada familiar que serveix per definir a la perfecció la seva música.
Us deixem amb un recull d’alguns moments del concert:
View this post on Instagram
Poc els hi ha durat l’alegria a Emilia i Tini que perden el lideratge de la mà d’Ariana Grande que es fa amb el número 1 gràcies a ‘We can’t be friends (wait for your love)’.
Entren a la llista
Hozier – Too sweet
Imagine Dragons – Eyes closed
Buhos & Mar Lucas – Today is the day
Surten de la llista
Sofia Coll – Here to stay (9 setmanes)
Stay Homas – Xinu Xano (21 setmanes)
La Fúmiga – Tornar (17 setmanes)
Aspirants
Justin Timberlake – No angels (4 setmanes)
Ava Max – My oh my (2 setmanes)
David Guetta feat. OneRepublic – I don’t wanna wait (novetat)
Dua Lipa – Illusion (novetat)
Artemas – i like the way you kiss me (novetat)
La Llista Nº 584
| # | Artista | Cançó | Set. | Var. |
| 01 | Ariana Grande | We can’t be friends (wait for your love) | 4 | +8 |
| 02 | Beyoncé | Texas Hold’Em | 7 | = |
| 03 | Benson Boone | Beautiful Things | 10 | = |
| 04 | Figa Flawas | 4 KISSUS | 12 | +1 |
| 05 | Dua Lipa | Training Season | 8 | -1 |
| 06 | Kygo feat. Ava Max | Whatever | 11 | = |
| 07 | Emilia & TINI | La_Original.mp3 | 13 | -6 |
| 08 | Disturbed feat. Cyril | The Sound of Silence | 6 | +5 |
| 09 | Teddy Swims | Lose Control | 17 | -2 |
| 10 | La Fúmiga & The Tyets | Covards | 7 | +1 |
| 11 | Cyril | Stumblin’ In | 10 | -3 |
| 12 | Djo | End of beginning | 2 | +12 |
| 13 | Tate McRae | Greedy | 27 | -1 |
| 14 | Ginestà | La meva sort | 8 | +1 |
| 15 | Mahmood | Tuta Gold | 8 | +1 |
| 16 | Noah Kahan | Stick season | 14 | -6 |
| 17 | Sexenni & The Tyets | Grup de Pop | 5 | +2 |
| 18 | SZA | Saturn | 6 | -4 |
| 19 | Belén Aguilera & Julieta | Thelma & Louise | 4 | +4 |
| 20 | Mushkaa & Bad Gyal | SexeSexy | 2 | +10 |
| 21 | Ariana Grande | Yes, and? | 13 | -3 |
| 22 | Oques Grasses | Com està el pati | 2 | +9 |
| 23 | Calvin Harris & Rag’n’Bone Man | Lovers in a Past Life | 5 | -1 |
| 24 | Pharrell Williams & Miley Cyrus | Doctor (Work it out) | 5 | +2 |
| 25 | Dua Lipa | Houdini | 22 | -4 |
| 26 | Olivia Rodrigo | Obsessed | 2 | +7 |
| 27 | Sopa de Cabra & Triquell | Que et vagi bé | 5 | +1 |
| 28 | Shakira & Cardi B | Puntería | 2 | +6 |
| 29 | Els Amics de les Arts | Les paraules que triem no dir | 9 | -4 |
| 30 | Ofenbach | Overdrive | 20 | -10 |
| 31 | Lost Frequencies feat. Bastille | Head Down | 15 | -14 |
| 32 | Alfred Garcia | Els teus ulls | 26 | = |
| 33 | Sia & Kylie Minogue | Dance alone | 8 | -6 |
| 34 | Nebulossa | Zorra | 9 | -5 |
| 35 | Nil Moliner | Ara | 3 | +3 |
| 36 | Galantis feat. David Guetta & 5 Seconds of Summer | Lighter | 4 | +1 |
| 37 | Hozier | Too Sweet | 1 | 🆕 |
| 38 | Marshmello feat. P!nk & Sting | Dreaming | 23 | -3 |
| 39 | Imagine Dragons | Eyes Closed | 1 | 🆕 |
| 40 | Buhos & Mar Lucas | Today is the day | 1 | 🆕 |
L’ex-concursant del programa de TV3 Eufòria, la Llum, ha estrenat la cançó ‘A galope’. Amb la seva veu s’obrirà pas entre sons de metall, aire, sorra i estridències animals.
“Té el seu lloc des de sempre en aquesta cort” trencant així l’aposta amb l’experimentació i la fusió amb el pop; a llegües de qualsevol altra expressió comparable o similar del panorama musical nacional actual.
La Llum presenta WITHOUT DARKNESS, el paisatge brut i humit des d’on l’artista il·lustra el seu pla per a arribar fins on el seu melancolisme ambiciós la porti.
Si en el seu últim EP NO LIGHT (Desembre 2023) la trobaves solcant la mar damunt d’una balena, en aquest l’observes sortint de les entranyes d’un cavall blanc, arribant sense perdre el temps del pur èxtasi del primer track i single ‘A galope’.
El grup Pèl de Gall publica single del nou àlbum. Seguint en la línia habitual de la banda, oferint una música pop-rock alegre, potent i festiva. També compten amb lletres fresques i un toc salat i mediterrani amb el qual ens descriuen sentiments i situacions de la vida quotidiana.
‘Com si fos ahir’ ens transporta al passat, a uns anys d’infantesa plens de fantasia i aventura, quan teníem al nostre costat persones que ara ja no hi són. Amb un tempo més rebaixat i un aire més urbà i modern, remarca el poder dels records, que fan que les vivències i els éssers estimats que ens deixen en algún punt del camí siguin immortals. Subratlla la idea de que els records són el major tresor que tenim.
Totes les cançons d’aquest nou disc han estat composades per Francesc Pons i n’Ernest Martí. Han comptat amb la producció de David Rosell i al mes de gener de 2024 es van enregistrar i mesclar als Estudis Can Pardaler. Finalment, es van masteritzar per Carlos Hernández als estudis CHC Mastering.
‘Com si fos ahir’ és el segon single que el grup llença d’aquest nou àlbum. Aquesta primavera se’n llençaran tres, i l’últim sortirà a la tardor.
‘Pol·len’ és un tema d’amor per aquelles nits d’estiu que saps com comencen, i que acaben encara millor. Carretera, manta, un lloc màgic, la colla i bona música. El nou tema es pot definir com a reggae digital d’aires pop quasi rumberos, amb els que fotografien musicalment allò que tant els agrada.
El single sorgeix de la col·laboració a cavall entre Mataró i Girona, en una fusió de ritmes reggae, pop i rumba amb l’amor d’estiu com a tema central. La cançó ens transporta a les nits màgiques del Xiringuito X d’Empuriabrava, capturant la passió, l’aventura i l’esperit lliure de l’estiu.
Ells mateixos expliquen que “per la gent de Mataró, anar a Girona és com anar a las Vegas: saps quan entres, però no quan en surts… sense horaris, sense frens”.
La cançó s’inspira i captura les nits boges d’aquests elements al Xiringuito X d’Empuriabrava i que recull també “aquell moment en què estàs prop del xoc anafilàctic per poder dormir amb la persona que vols”
El que fa l’amor de primavera… Sempre ha de tenir una banda sonora a l’alçada
We’re so back!! Nou divendres de moltíssims releases. No us decebrà. Us comentaré també un parell de les últimes setmanes que no hi ha hagut blog. Per cert, demà ens veiem al Festival Òrbita!!
Fins aqui un dels divendres més prolífics de l’any! Digueu-me coses 🙂
Setmana del gran llançament de “Fruit del deliri” el sisè disc d‘Oques Grasses, que arriba carregat de bones propostes i amb un so renovat.
També la setmana ens deixa la nova aventura musical de Girl in Red amb “I’m doing it again baby!”, així com la banda sonora de “Back to black: Songs from the Original Motion Picture” amb cançons d‘Amy Winehouse, però també d’artistes com The Shangri-Las, Billie Holiday o The Libertines.
El desè disc de Mark Knopfler és “One deep river”, mentre que Linkin Park editen el recopilatori “Papercuts” amb alguna peça inèdita. James presenta “Yummy” o també trobem “Realismo mágico” de Carlos Sadness.
El gener del 2022 Oques Grasses va tancar la seva gira amb un apoteòsic concert al Palau Sant Jordi de Barcelona. I ho van deixar clar: “aquest concert no és el final de res, és el principi d’una nova etapa”, missatge que afirmava Josep Montero a la meitat del concert i que va anar seguit d’una cridòria i d’un dubte resolt. Any 2024. Des de llavors silenci absolut. Pausa. Repòs.
L’etapa comença i els Oques tornen a la càrrega.
Podríem dir que “Fruit del deliri” (Halley Records, 2024) és un disc atrevit i que segueix la tendència que ja van explorar al disc del 2021 de perdre’s en noves sonoritats i deixar de banda el so més clàssic del seu pop a la cassola i de les trompetes característiques de la música que ha predominat l’escena d’aquest país els últims anys. De fet, no n’hi trobem gaires de seccions de vent al disc. Hi trobem més aviat sons electrònics combinats amb modulacions de la veu i aires moderns que es combinen a la perfecció amb les percussions, i que sumades fan un so en molts casos enèrgics i festius, i en altres, sons més purs i despullats en tots els sentits. Des de la potència eclèctica (a ‘Cap amunt’) fins a la senzillesa més impol·luta (a, per exemple, ‘Sort de tu’). Passant per ‘Bambi’ i el ‘Ping pong’. Tota una barreja d’estils que equilibrades formen la bellesa sonora absoluta de les 12 peces que formen el disc.
Si ens parem a comparar (cosa que és sempre un error en un país tan petit com el nostre) el nou disc d’Oques no s’assembla a pràcticament res del que hi ha ara mateix al mercat. Tot i que des del seu darrer disc i de l’incomparable concert al Palau han passat moltes coses en l’àmbit musical: la irrupció de les sonoritats urbanes i els ritmes llatins; els Oques s’han atrevit a no pujar al tren d’aquesta tendència i han aconseguit fer el que fan, crear un estil tan propi que sembla que no sigui seu, i que a la vegada manté l’essència més pura d’Oques Grasses.
JOSEP MONTERO CORRENT PELS CAMPS I PENSANT EN JUBILAR-SE
Si el més atrevit ha estat la nova sonoritat que han explorat, els missatges que utilitzen a les cançons tampoc es queden curts. Les lletres del nou disc són més íntimes i deixen entreveure un Josep Montero que fins ara no havíem conegut del tot: parlant-nos d’experiències personals, de records d’infantesa, de l’amor, dels sentiments i de la seva vida. No tot és parlar de festa, de música i coses maques, que també, sinó que és en molts casos parlar d’ell i de les seves mogudes personals i del que fan sentir-lo una mica més persona. Un retrat més intimista que no coneixíem fins ara i que ens permet veure qui s’amaga rere el guitarele dels concerts. L’estètica sonora no seria res si la lletra que l’acompanya no fos tan acurada i privilegiada.
‘Córrer pels camps’, però també ‘Ping pong’, ‘Sort de tu’ o ‘Jubilar-me’ parlen de tot això i deixen veure un Josep Montero íntim. Obert de cor. La seva lletra és poesia, detall, delicadesa i emoció. És sensible, pura i real. Josep Montero sap perfectament el que fa.
JULIETA, AL·LÈRGIQUES I CALÇOTS
Les col·laboracions són un altre tema. Desprenen una harmonia i una connexió natural poc comparable a altres propostes que ens puguem imaginar. La primera que trobem és ‘Gossejo’, una cançó que és una completa festa i on s’acompanyen de les Al·lèrgiques al Pol·len. Ritmes potents i enèrgics dominen la cançó on fan referència al Boig per tu dels també Osonencs, Sau, o al ‘Yo perreo sola’ de Bad Bunny.
La proposta amb Julieta a ‘Com el dia i la nit’ és d’una altra categoria. És deliciosa i excel·lent. Segurament una de les millors cançons que puguem trobar en qualsevol disc. És naturalitat, com si aquest parell fessin cançons junts tota la vida. La lletra, el missatge, les veus, la música. Ho té tot. Una base instrumental que comença i que acaba igual i que a poc a poc es va complicant arribant a la duresa. Com l’amor. Un tic-tac en el temps.
I els Figa Flawas posen la festa grossa. Aire fresc d’estiu, un diluvi que cau i que explota quan cal. Just quan li ‘Toca’.
DELIRI COL·LECTIU
Si ja amb l'”A tope amb la vida” (Halley Records, 2021) hi havia la incògnita de superació del que va ser el “Fans del Sol” (Halley Records, 2019), amb el nou disc dels Oques, no n’hi ha hagut per menys. Si amb un van aprovar de sobres les expectatives del seu antecessor, amb aquest no s’han quedat curts. Oques ha madurat, s’han fet encara més purs, amb una evolució pràcticament natural amb el temps i fàcil d’identificar respecte als seus antecessors. Noves sonoritats que fins ara no havíem conegut i un creixement artístic, musical, i personal que fan d’aquest nou disc d’Oques una nova etapa de la banda més gran, més madura, més personal, íntima, i sobretot una nova porta a conèixer Oques.
Doneu-li les oportunitats que calgui, Oques s’ha fet esperar pels millors dels motius. Gràcies, Oques, ben tornats. Us trobàvem a faltar.
BALMA és un duet de productors i artistes de música electrònica que fusionen gèneres com el House, el Drum and Bass, l’UK Garage i la música urbana més actual. Sota el lema ‘Soft bakalas’, el projecte irromp amb un so particular i original dins de l’escena catalana i presenta un directe inspirat en una sessió de club, en la qual interpreten instruments, controladors, percussions i veu.
Després del seu primer llançament: ‘X083’ -que acumula més de 200.000 reproduccions a Spotify- i els posteriors singles que han firmat, ja sigui com a artistes principals o com a productors (Ven’nus, Mariana També, MEMÉ, Sofia Coll…), finalment, BALMA inicia un nou rumb publicant el primer avançament del seu àlbum de debut, que veurà la llum a la tardor del 2024.
‘Prou que m’agrada’ és el primer tast del nou àlbum de BALMA. Un tema amb sonoritat pop-electrònica i referències de la música club dels 2000, que parla de l’estima que perdura després de superar una ruptura amorosa; quan el rancor desapareix i només queda el desig de felicitat cap a l’altra persona. Aquest primer avançament compta amb la col·laboració de Ven’nus, artista de renom dins l’escena musical catalana, i qui també apareix al videoclip dirigit pel Pau Cruanyes (Biznaga de Plata de Málaga, Premis Gaudí) i Helena Roig (Neisha, Okdw, Mainline Magic Orquestra) a càrrec de la fotografia.
L’escena urbana catalana està a punt de rebre una nova i revolucionària contribució amb el llançament de “99”, l’últim single de l’artista emergent Martigo. Conscient de l’estat incipient del gènere urbà a Catalunya i la rica diversitat d’estils que encara resta per explorar, Martigo aposta per un nou camí amb “99”, un tema que promet ser un abans i un després per al reggaeton català.
“99” es distingeix per ser una proposta atrevida i innovadora dins de l’escena musical catalana, on Martigo fusiona el reggaeton dur, cru i fogós amb una clara influència de les tendències internacionals, tot mantenint l’essència i l’autenticitat del seu estil. Aquest single no sols representa una aposta per la diversificació del gènere urbà a Catalunya, sinó que també evidencia el potencial de Martigo per liderar aquesta nova onada musical.
Amb “99”, Martigo ens convida a explorar els límits del reggaeton, transportant-nos a un univers sonor on la intensitat rítmica i les lletres provocadores juguen un paper central. La seva música és un reflex de les influències globals del gènere, adaptades a l’escenari català amb un toc personal i inconfusible.
“99” no sols captivarà l’audiència catalana, sinó que també servirà com a pont per a l’expansió del reggaeton català més enllà de les nostres fronteres.
