Del 28 al 31 d’agost, Figueres tornarà a convertir-se en l’epicentre del pop català amb la celebració de la 22a edició del festival Acústica. Enguany, el certamen suma un nou espai de gran format, l’Acústica Figueres Arena, que permetrà acollir concerts de grans gires que fins ara no es podien programar ni al festival ni a la ciutat. Oques Grasses seran els encarregats d’inaugurar aquest nou escenari en el marc de la seva gira més especial. Les entrades per aquest concert són les úniques de pagament del festival, i ja se n’ha venut un 70% de l’aforament.
La resta de la programació manté l’essència habitual del festival, amb una trentena de concerts gratuïts repartits entre els escenaris de Plaça Catalunya, Rambla i Plaça de la Palmera. L’edició d’aquest any reuneix una àmplia representació de l’escena musical catalana amb noms destacats com Lax’n’Busto, Mushka, Alizz, Figa Flawas, Els Catarres, Ja T’Ho Diré, Ginestà, Mama Dousha, Suu, Maria Jaume, Sandra Monfort, Svetlana i Muchaco & Los Sobrinos.
També torna l’Acustiqueta, la programació familiar del festival, que recupera el format diürn i portarà a Figueres les actuacions de l’Orquestra Di-Versiones, El Pony Menut i Orquestra Maribel, consolidant l’oferta per a tots els públics.
En la seva darrera edició, l’Acústica va superar els 100.000 espectadors. Amb la incorporació del nou escenari, l’organització espera batre aquesta xifra i continuar consolidant el festival com una de les grans cites musicals de l’estiu a Catalunya.
El grup berguedà Trinxats emergeix amb força dins l’escena musical catalana. Format per quatre joves músics de Berga, el grup presenta el seu primer treball discogràfic després de dos anys de creació intensa i arrelada. En una entrevista recent, vam poder parlar amb tres dels seus membres: en Miquel Escànez, Martí Serarols i el Ferran Canudas. El quart membre, l’Albert Pont, no va poder assistir-hi, però va estar molt present en les anècdotes i reflexions del grup.
Trinxats neix com un projecte col·lectiu, amb voluntat de fusionar la música tradicional catalana amb sonoritats més modernes, textures electròniques i una càrrega lírica compromesa. El seu primer disc, titulat “L’últim que tanqui la porta”, és una declaració d’intencions. “El títol ve d’una idea molt concreta: volem que la nostra música sigui útil, no només estètica. I també que tanqui etapes, que provoqui moviment i consciència”, ens explicava el Ferran. El treball ha estat gestat durant dos anys, amb una cura especial en els arranjaments i en la construcció dels temes. Ens van compartir quines són les seves cançons preferides del disc i per ells que significa realment estar trinxat.
Música en català: risc, veu i resistència
Parlant del panorama musical català actual, Trinxats coincideix a dir que hi ha una efervescència creativa, però també barreres estructurals. Un moment clau en la trajectòria del grup va ser quan Felip Dorandeu va dir una frase en El Foraster on la van afegir en la cançó «Les parets del vinyer». Aquella frase que ens va regalar va ser un regal inesperat. Ens va donar legitimitat i una empenta que no oblidarem”, afegeix el Miquel. Sobre la capacitat d’innovació dins la música feta en català, el grup defensa que “hi ha espai per fer propostes modernes, arriscades i amb identitat pròpia, sempre que no perdem de vista d’on venim”.
Arrels i festa: de la Patum a l’escenari
Parlar amb Trinxats és parlar també de territori. La Patum de Berga forma part del seu ADN. “La Patum no és només una festa, és una manera de viure, d’entendre la comunitat. És una font d’inspiració i d’orgull”, diu en Martí. També ens expliquen que, si haguessin de tocar en una altra festivitat, els encantaria formar part de la Mercè a Barcelona.
Nous horitzons
Aquest estiu, Trinxats prepara una mini gira per diversos punts del país, que els permetrà rodar el disc i connectar amb el públic cara a cara. A més, ens avancen que al novembre tornaran a l’estudi per seguir treballant en noves cançons: “Tenim clar que no volem que el segon disc trigui tant. Ara que hem trobat el nostre llenguatge, tenim més ganes que mai de continuar creant”.
Amb una proposta que combina arrel, risc i una veu pròpia, Trinxats es presenta com una de les formacions joves més prometedores del panorama musical català. Un grup que no només fa música, sinó que l’habita i la reivindica com a eina transformadora.
Feia 7 anys que no veia en directe a Morcheeba i ja ho trobava a faltar. La banda ha tornat aquest dilluns als Jardins de Pedralbes, en el marc del festival Les Nits de Barcelona, i ho ha fet amb la classe i l’elegància que els caracteritza. Tot i que el recinte no s’ha arribat a omplir —potser per la presència d’uns núvols amenaçadors o per l’èxode estiuenc de molts barcelonins—, els que hi érem hem pogut viure una vetllada de luxe, d’aquelles que deixen petjada.
La veu càlida i inconfusible de Skye Edwards continua sent una força de la natura. Amb la seva presència magnètica i el seu somriure constant, ha sabut connectar des del primer moment amb el públic, demanant que s’aixequés, que ballés, que deixés la timidesa a la cadira. I ho hem fet. Perquè era impossible no deixar-se endur per la seva energia i el groove marca de la casa que desplegaven els seus companys d’escenari, amb Ross Godfrey al capdavant, brillant com sempre a la guitarra.
El concert ha començat fort, amb l’incombustible «Trigger Hippie», una declaració d’intencions que ha posat tothom en moviment. Al llarg de la nit, han repassat algunes de les seves peces més emblemàtiques, com «The Sea» o «Otherwise», del celebrat Charango, o una «Rome Wasn’t Built in a Day» que ha servit com a climax festiu, amb Skye ballant amb una nena del públic, regalant-nos un dels moments més tendres i humans de la nit.
Però la gira també servia per presentar «Escape the Chaos», el seu darrer treball, publicat aquest maig. Les noves cançons, tot i que potser no arribaran al nivell de popularitat dels seus grans èxits, han estat ben rebudes i han encaixat perfectament dins el seu univers sonor de soul, trip-hop i elegància britànica.
En resum, ha estat un concert íntim però intens, amb una banda generosa i lliurada, i una Skye Edwards que ha tornat a demostrar per què és una de les veus més seductores de les darreres dècades.
Esperem que la propera cita amb el grup sigui ben aviat, ja que m’he quedat amb ganes de més. I és que quan algú ho dona tot només se li pot agrair eternament.
Barcelona perd un dels seus temples per a melòmans. La mítica botiga Discos Revólver Roja, situada al número 13 del carrer Tallers, ha anunciat que tancarà definitivament les portes aquest mes de juliol. Amb un cartell groc col·locat a l’aparador i reproduït posteriorment a Instagram, els seus propietaris s’han acomiadat dels clients amb aquestes paraules: «Vam iniciar el nostre camí al desembre de 1991. Ha estat un llarg camí que ara arriba a la fi. Gràcies a tots pel vostre suport». Durant aquest mes de comiat, el local està de liquidació amb descomptes del 30% en material nou i del 40% en segona mà.
Aquesta emblemàtica botiga independent, fundada per Jesús Moreno, ha estat durant dècades un punt de trobada essencial per als amants del rock, el metal, el punk i altres músiques alternatives. Especialitzada en vinils i CDs, però també en material de col·leccionisme, llibres musicals, samarretes, pòsters i objectes de culte, Revolver Roja s’ha mantingut fidel al format físic fins al final, resistint la digitalització i els canvis en el consum musical.
L’origen de la botiga es remunta a les festes de Nadal de 1991, quan Moreno va traslladar al número 13 el negoci que havia iniciat pocs anys abans sota el nom de Discos Jesús, gràcies a un aval de cinc milions de pessetes del pare de la seva aleshores parella. El seu èxit es va cimentar amb material d’importació seleccionat personalment, que omplia un nínxol encara escàs a la ciutat.
Tot i que comparteix nom, Revolver Roja no té cap vincle actual amb Discos Revólver del número 11, coneguda com la «botiga verda», que continuarà activa. Totes dues han conviscut durant anys al cor musical de la ciutat, en un carrer Tallers que també va acollir espais mítics com Discos Castelló, tancat el 2016, Impacto o Daily Records.
El tancament de Discos Revólver Roja marca la fi d’una era per a la cultura musical barcelonina. Més que una botiga, ha estat un espai viu, on han confluït generacions de músics i fans, mantenint viva l’escena underground i el romanticisme del vinil en ple segle XXI.
Amb la seva desaparició, la ciutat perd no només un establiment històric, sinó un símbol de resistència cultural.
El Vida Festival ha tornat a triomfar amb una onzena edició que ha aplegat 32.000 persones al recinte de la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. Durant tres dies —del 3 al 5 de juliol— el festival ha ofert un centenar d’actuacions provinents d’onze països diferents, combinant grans noms de l’escena musical internacional amb propostes emergents i de proximitat, en un cartell ric, plural i fidel al seu esperit.
Els grans caps de cartell han estat autèntics imants per al públic. El duet argentí Ca7riel & Paco Amoroso, els nord-americans Future Islands, el britànic Richard Hawley i els llegendaris Supergrass, que han interpretat el seu disc més emblemàtic, han estat alguns dels noms més celebrats. També han brillat Ezra Collective amb la seva proposta vibrant, el sofisticat Benjamin Clementine, la poètica Kae Tempest, els australians Royel Otis, i Yerai Cortés, que després de ser baixa l’any passat, ha tornat amb força i s’ha consagrat com una de les grans promeses del flamenc més innovador. La catalana Mushka, en plena projecció, ha presentat el seu nou disc Nova Bossa i s’ha consolidat com un dels noms propis de l’escena urbana.
Altres actuacions destacades han estat les dels estatals Rusowsky, Rufus T. Firefly, Pablopablo, Delaporte, Carlos Ares i Carlangas, així com les catalanes Ouineta, Tarta Relena, Astrio i Figa Flawas, aquests últims protagonistes del tradicional secret show.
L’escenari d’El Vaixell ha tornat a oferir moments memorables amb concerts de proximitat i delicadesa, com els d’Anna Andreu, Roserona, la japonesa Ichiko Aoba i Pep Gimeno «Botifarra». Un dels moments més celebrats ha estat el concert inaugural, amb l’estrena de la Big Band de La Ludwig Band, que ha ampliat la formació original amb secció de vents, percussions, teclats i cors.
La programació diürna a La Daurada també ha estat un èxit, amb 2.000 assistents gaudint d’actuacions d’artistes com Teo Planell, Zimmer90, Bleu Toucan i Garru.
Amb el festival tot just acabat, el Vida ja ha anunciat la primera confirmació per a l’edició de 2026, que se celebrarà els dies 2, 3 i 4 de juliol. Es tracta del duet neozelandès Balu Brigada, format pels germans Henry i Pierre Beasley, que presentaran el seu àlbum debut Portal, un treball que promet fer saltar a tothom amb el seu pop alternatiu d’alta volada, ja aclamat per mitjans com Rolling Stone, People i i-D.
El festival Canet Rock ha tornat a omplir de música i festa el Pla d’en Sala en una onzena edició marcada per la commemoració del 50è aniversari de la seva primera edició, celebrada l’any 1975. En aquella ocasió, el festival va esdevenir un símbol de resistència cultural i política, una essència que enguany s’ha volgut recuperar amb un homenatge als pioners d’aquell primer Canet Rock, com l’Elèctrica Dharma, que també ha pujat a l’escenari aquest 2025.
La jornada ha començat amb el debut de Mama Dousha, que ha marcat el to amb una proposta que fusiona els estils més actuals dels territoris de parla catalana. La connexió entre artistes i públic ha estat constant durant tota la nit, amb actuacions destacades de noms com Mushka, The Tyets, Julieta, La Banda del Pati, Figa Flawas —que ha actuat coincidint amb la sortida del sol—, Buhos, 31Fam, La Fúmiga, Suu, Els Catarres, Doctor Prats i Miquel del Roig. Fins a 25.000 persones han gaudit d’un festival que ja s’ha consolidat com una cita imprescindible de l’estiu musical català.
Un dels moments més emotius de la nit ha estat la lectura d’un manifest per la pau, acompanyada d’una gran pancarta amb el lema “Canet Rock per la Pau”. La directora del festival, Gemma Recoder, ha estat l’encarregada d’iniciar el manifest, que han continuat diversos artistes participants, amb un missatge clar contra la guerra, la violència, la injustícia i els genocidis arreu del món.
Amb l’èxit d’aquesta edició encara present, l’organització ja treballa en la 12a edició del Canet Rock. Les entrades ja estan a la venda des de la mitjanit a través del web oficial, i en només cinc hores s’han venut prop de mil localitats, deixant clar que la màgia del Canet Rock continua ben viva.
En plena onada de calor ahir vam anar fins els Jardins de Pedralbes on la Chiara, ex-concursant de la darrera edició d’Operación Triunfo duia a terme un dels darrers concerts de la seva gira.
A tres quarts de nou, al village ens delecta a amb la seva veu la Kuu, una artista emergent que conjuntament amb una Dj i un parell de ballarins va fer aixecar a tot el públic mentre sopàvem, i que va servir per escalfar motors pel concert de la Chiara.
A les deu en punt començava, i només començar va deixar ben clar que Barcelona per ella és la seva segona casa, que en aquesta ciutat ha viscut algunes de les millors experiències de la seva vida, i que per l’artista, tocar als jardins de Pedralbes era com jugar a casa però que alhora li donava vertigen perquè l’havien vingut a veure gran part de la seva família, el públic més exigent per una artista!
Una posada en escena digne de “la Libreta Rosa” el títol que posa nom a la gira de l’artista; que amb la combinació del rosa i el vermell dels neons de l’escenari, els quatre músics i l’artista, van fer d’un simple concert un gran espectacle visual i auditiu.
Tulipanes, bucle, el parque, o todas las versiones de mi, van ser de les cançons preferides entre el públic de “les nits de Barcelona” llanternes, mans alçades, pancartes, balls, i alguna llagrimeta eren el que omplia les grades i la platea del Jardins.
L’artista, davant de crits com “Chiara Guapa !!” Que va anar rebent durant el concert, va confessar que li feien vergonya perquè no se’ls esperava.
Cal comentar que el concert no va comptar amb cap col·laboració, ( “ Fa Dies “ amb els Tyets, que aquesta la va cantar en solitari, o la versió d’Escriurem que sovint canta amb el Miki, que aquesta no la vam poder escoltar en el directe d’ahir al vespre ) però per altra banda, suma punts el fet de cantar les en solitari quan han estat cançons compartides i aconseguir fer vibrar el públic de la mateixa manera.
A part de cantar cançons pròpies, ens va sorprendre amb una versió de la cantant britànica Adele “All I ask” on tot i ser una balada, va fer aixecar al públic des del primer moment amb la seva potencia vocal, que tenint en compte la versió original de l’artista, va fer que no se’ns quedés curta.
Durant tot el concert, l’artista es va preocupar molt pel públic fins el punt de demanar si volien refrescar-se una mica per evitar desmais, i buidar la seva ampolla d’aigua sobre els caps de les persones situades en les primeres files, un gest que van agrair molt degut a les altes temperatures d’ahir al vespre a Barcelona.
Un concert que va finalitzar amb un Bis d’un parell de cançons, que els fans més fidels reclamaven a crits quan l’artista va marxar de l’escenari, però que personalment em va faltar una mica de comiat perquè vaig trobar que va ser un final molt sobtat. Malgrat això, les dues últimes cançons van fer que no hi hagués ningú assegut a les cadires i que tothom cantés i ballés per gaudir dels últims minuts de l’artista a l’escenari, on fins i tot alguns seguidors de l’artista es van acostar a peu d’escenari amb rams de flors, polseres i pancartes!
El silenci de 16 anys es va trencar divendres a la nit al Principality Stadium de Cardiff quan Oasis va tornar als escenaris amb un concert que passarà a la història. Amb un senzill però simbòlic “Hello”, la banda de Manchester va donar el tret de sortida a una nit carregada de rock, emoció i reconciliació fraternal. Noel i Liam Gallagher, units de bracet i amb somriures complicitats, van fer les paus sobre l’escenari després de dècades de baralles públiques i insults.
Durant dues hores, el públic va vibrar amb himnes com Wonderwall, Roll With It, Supersonic o Champagne Supernova, en un repertori que va evitar experiments per centrar-se en els clàssics que han marcat generacions. Noel, de 58 anys, i Liam, de 52, es van mostrar còmodes, intensos i sorprenentment naturals, com si mai haguessin deixat de tocar junts. Fins i tot, en Wonderwall, el germà gran feia els cors al petit.
Sobre l’escenari, els acompanyaven cares conegudes com Paul “Bonehead” Arthurs —membre original que no compartia escenari amb ells des del 1998—, Gem Archer i Andy Bell. El bateria Joey Waronker era l’única nova incorporació. L’espectacle, però, va ser més que música: un muntatge audiovisual recordava el frenesí que va envoltar l’anunci del retorn el passat estiu, amb articles de premsa i publicacions virals que escalfaven motors per a una de les reunions musicals més esperades del segle.
El concert va tenir moments emotius com el tribut a Diogo Jota, jugador del Liverpool mort recentment, durant Live Forever. També hi va haver lloc per a l’humor sarcàstic de Liam, que va bromejar sobre el preu desorbitat de les entrades: “Valien la pena les 40.000 lliures que us han costat?”. Tot plegat va fer esclatar de joia a un públic de totes les edats, inclosos molts joves que ni tan sols havien nascut durant l’època daurada del britpop.
El motiu del retrobament entre els germans continua sent un misteri. Es parla de divorcis cars, apostes amb Pep Guardiola o la pressió de la seva mare, Peggy. Però el que és segur és que aquesta gira de 41 concerts, que recorrerà el Regne Unit, Amèrica i Oceania, podria reportar-los uns 50 milions de lliures a cadascun. Tot i això, cap dels dos cobrarà fins que pugin a cada escenari, mesura preventiva donat el seu històric caràcter explosiu.
El pròxim gran repte serà Manchester, la seva ciutat natal, amb cinc concerts seguits, i després, Wembley. El futur de la gira és incert, però el que va quedar clar a Cardiff és que Oasis ha tornat, i ho ha fet amb una força renovada que fa oblidar el passat i convida a mirar endavant.
Calvin Harris feat. Clemenine Douglas – Blessings (7 setmanes)
Damiano David – Zombie lady (3 setmanes)
Figa Flawas – A la Freska (novetat)
Ceaxe – Aquest estiu el passo amb tu (novetat)
Amb una trajectòria marcada per la passió i la perseverança, la cantant i compositora Txell Lasheras es presenta aquest 2025 com una de les veus més personals i vibrants del panorama musical català. El seu projecte —que combina temes propis i versions— aposta per un estil de pop mestís que barreja rumba, rock, música llatinoamericana i pop, amb un objectiu clar: fer ballar tant les alegries com les penes.
Txell entén la música com un canal emocional i terapèutic, una manera de transformar les vivències en cançons que il·luminen i connecten. Des de petita, quan cantava amb el seu avi al menjador del Carrer Tallers de Barcelona, fins avui, ha convertit aquest vincle amb la música en una carrera compromesa i lluminosa. Com ella mateixa afirma: “Si m’acompanyes, et faig ballar les penes.”
Les seves últimes cançons, com «Maquillaje Oculto», «Báilame las Penas» o «Blíster», són una mostra d’aquesta proposta honesta i vitalista, amb influències d’artistes com Manu Chao, Amparanoia, Els Rodríguez, Macaco, Marc Anthony o Celia Cruz. Amb aquestes referències, Txell construeix un so propi, fresc i emocional que vol portar el públic a un estat de catarsi compartida.
El projecte de Txell Lasheras és també un crit a la llibertat emocional i a la festa com a espai de sanació. Una proposta que trenca etiquetes i connecta amb un públic divers, que busca sentir, moure’s i compartir des de la veritat. Amb l’energia de l’escenari i la calidesa de la proximitat, Txell es consolida com una artista que canta per resistir, estimar i celebrar.
Els seus temes es poden escoltar a Spotify, YouTube i les principals plataformes digitals, i es poden seguir les seves passes a través de les xarxes socials. Aquest 2025, tot apunta que el pop mestís i terapèutic de Txell Lasheras seguirà guanyant cors i escenaris.
Txell Lasheras presenta el seu EP ‘Báilame las penas’ al Festival Estiuejut de Verges L’artista calellenca Txell Lasheras actuarà el proper 25 de juliol de 2025 de 20 h a 22 h, dins el marc del Festival Estiuajut, amb un concert especial al Restaurant Maspí de Verges.
Koeman —format per Gerard Alcover i Emili Llamas— estrena «Hivern», una nova cançó que s’allunya dels tòpics estiuencs per reivindicar que la felicitat no entén d’estacions. Amb el seu estil característic de “pop feliç”, Koeman proposen una reflexió ballable sobre viure el present, faci fred o calor.
«Hivern» trenca esquemes des del títol i des del primer compàs. Amb una producció moderna, una base rítmica vibrant i melodies lluminoses, el tema convida a gaudir de l’ara, sense importar si el termòmetre marca 3 o 30 graus. És una cançó d’estiu disfressada d’hivern, o potser a l’inrevés. Però sobretot, és una celebració del dia a dia.
Lleugerament emparentada amb l’univers líric de grups com Figa Flawas, The Tyets o Stay Homas, «Hivern» manté el segell inconfusible de Koeman: una mirada tendra i irònica sobre les emocions quotidianes, l’amor, les ganes de viure i el valor dels instants més simples. Tot plegat embolcallat per un pop electrònic càlid i cuidat.
La cançó ha estat creada íntegrament als Estudis Wembley, l’espai de producció propi del grup, i ha estat masteritzada per Víctor García (Ultramarinos), garantint una qualitat sonora impecable i fidel al so de la banda.
Amb aquest nou llançament, Koeman segueixen construint una trajectòria singular dins del panorama musical català. Després de temes com «Instants» o «Tu», el duet consolida un estil que ja s’ha convertit en la banda sonora de molts moments reals i intensos. El seu pop feliç és capaç de capturar la bellesa de les coses petites i de fer ballar fins i tot quan fa fred.
Després d’un any gairebé en silenci, Figa Flawas tornen amb força i estil amb «a la freSka», una nova cançó que fusiona reggae i ska per explorar l’amor no correspost, la dependència emocional i la resignació de quedar-se en una relació que ja no fa bé. Amb un to musical aparentment alegre i festiu, el duet de Valls construeix un relat emocionalment cru i honest, amb lletres plenes de metàfores punyents com “he matat les papallones acostant-me per voler tocar-les” i un final catàrtic que clama: “i si no m’estima, a cagar a la via”.
Lluny de ser només una balada pop, «a la freSka» és una peça en tres actes: comença amb una introducció delicada i íntima, transita cap a un reggae relaxat i enganxós i culmina amb un esclat d’ska intens, en què l’energia musical es transforma en alliberament emocional. És una cançó que balla sobre la ferida, que converteix el dolor en ritme i la resignació en festa.
L’homenatge a l’ska no s’acaba aquí. La portada del senzill està dissenyada per l’il·lustrador Txarly Brown, històricament vinculat a l’escena ska internacional i catalana, amb col·laboracions amb bandes com The Toasters, Skatalites, Prince Buster, Skatalà o Dr. Calypso. Aquest gest reforça el vincle emocional i estètic de la cançó amb una sonoritat molt arrelada al país.
La cançó ve acompanyada d’un videoclip dirigit per Liam D —col·laborador habitual del grup— i aquest divendres 11 de juliol s’estrenarà «Tot aquest espectacle», un curt documental de deu minuts dirigit per Júlia Coldwell i escrit per Marc Sarrats. Amb humor i ironia, el film recrea l’escena fictícia en què Figa Flawas comuniquen a un segell discogràfic que la seva nova proposta musical és… un ska. Entre el repartiment trobem cares conegudes com Elisabet Casanoves, Jordi Rios, Cesc Casanoves, Lluis Gavaldà i Estel Ibars, així com cameos icònics de Luismi i Sergi “Xeriff” Monlleó (Dr. Calypso) i Xavi Cánovas (Discípulos de Otilia), referents d’un gènere que ha marcat generacions.
Amb «a la freSka», Figa Flawas refermen la seva aposta per una música que toca el cor i fa moure els peus. Amb més de 70 milions de reproduccions a Spotify del seu disc La calçotada (Halley Records, 2024) i diversos discos d’or i platí, el duet s’ha convertit en un dels fenòmens més destacats de l’escena catalana recent. La seva cançó «La Marina sta morena», amb gairebé 30 milions de reproduccions, va ser la més radiada de l’any passat a Catalunya.
Aquest 2025, Figa Flawas estan immersos en una gira amb gairebé setanta concerts arreu dels Països Catalans i Madrid, passant per escenaris tan destacats com el Canet Rock, Viña Rock, Share Festival, Telecogresca, Sound Isidro, Bigsound, Sons del Món, Arenal Sound o el Festival de Cap Roig.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
