Sexenni ara ens presenta un èxit estiuenc en tota regla: ‘La Faràndula’, una oda a la festa.
Aquesta cançó reivindica la festa major d’arrel mediterrània, tradicional i de poble, combinant elements del mestissatge amb la música urbana i melodies pop. La lletra narra les diferents perspectives des de les quals es pot viure qualsevol revetlla: des de l’àvia que guanya un pernil a la rifa fins al jove que es desperta de ressaca.
No deixa de ser una visió de 360 graus de tot el que passa en qualsevol festa estiuenca: rauxa, amistat, amor, desamor… ‘La Faràndula’ ve de la mà d’un videoclip dirigit per l’Alba Muñoz, on acompanya al grup en la seva vida farandulera: proves de so i concerts, però també, molta festa!
El Festival Cruïlla ha anunciat avui els horaris de l’edició d’enguany que tindrà lloc del 10 al 13 de juliol. Al llarg d’aquests quatre dies, el Parc del Fòrum ressonarà a ritme d’un cartell musical que inclou noms com Pet Shop Boys, The Smashing Pumpkins, Avril Lavigne, Kasabian, The Kooks, María Becerra, Oscar D’León, Olga Tañón, Amaral, Chucho Valdés: Irakere 50 o Oques Grasses.
Cruïlla ha confirmat també que comptarà un any més amb quatre grans escenaris dedicats a la música, Estrella Damm, Occident, Vueling i Johnny Walker, i l’escenari Vallformosa, on es podrà veure una nova edició del Cruïlla Comèdia amb grans còmics d’aquí i d’arreu, i també alguns dels concerts com La La Love you, La Paloma o Maestro Espada.
El Festival arrencarà el dimecres 10 de juliol amb una primera nit de música més urbana dedicada al públic més jove, on es podran veure grans grups referents d’aquest estil com Maria Becerra, Figa Flawas i 31 FAM, a l’escenari Estrella Damm, o Trueno i YSY A l’escenari Occident. També es podrà gaudir de Funzo & Baby Loud, María Escarmiento, Rojuu, Kora o Love YI, que estaran repartits entre els escenaris Vueling i Johnny Walker.
La segona nit del festival, l’11 de juliol, combinarà els mites llatins i la rumba canalla, el còctel perfecte per a consagrar una gran jornada al ball. L’escenari Estrella Damm acollirà a grans icones llatines com Oscar d’León, Olga Tañón o Chucho Valdés, i l’escenari Vueling s’omplirà de festa en mans de Ladilla Rusa o Albert Pla entre d’altres.
L’endemà, el divendres dia 12, serà una nit dominada per les melodies més pop-rock i indie on podrem veure artistes amb llarg bagatge sobretot en els escenaris Estrella Damm i Occident, on pujaran grans noms com Avril Lavigne, Kasabian, The Kooks o Amaral. A l’escenari Vueling es podrà gaudir de les actuacions de Selah Sue o Shinova.
Finalment, la darrera nit del festival, la del dissabte 13, serà protagonitzada per l’eclecticisme que tant defineix l’esperit del Cruïlla i per grans noms del panorama internacional i local. Pet Shop Boys, The Smashing Pumpkins, The Tyets, Oques Grasses ompliran els escenaris d’Estrella Damm i Occident. Els escenaris Vueling i Johnny Walker però, també acolliran artistes de gran ressò internacional com AURORA o Peter Fox, i artistes de casa nostra com Ginestà, Roba Estesa, Marala o Al·lèrgiques al Pol·len.
Tota la informació i entrades a la venda a cruillabarcelona.com i seetickets.com.
KAISER CHIEFS – BEAUTIFUL GIRL
SHABOOZEY – A BAR SONG (TIPSY)
BLOSSOMS – WHAT CAN I SAY AFTER I’M SORRY?
KINGS OF LEON – NOWHERE TO RUN
TRAVIS – RAZE THE BAR
POGGIOLI – VIDEOCLUB
CLAP YOUR HANDS SAY YEAH – SAME MISTAKE
ISAAC GRACIE – RUNNING ON EMPTY
MUSE – SOMETHING HUMAN
ARCTIC MONKEYS – NO BUSES
PARSON JAMES – TEMPLE
TROYE SIVAN – ANGEL BABY
MORCHEEBA – OTHERWISE
PASSION PIT – LIFTED UP (1985)
REX ORANGE COUNTY – UNTITLED
BLEACHERS – 45
SAINT MOTEL – FEEL GOOD
‘I CAN FLY’ és una explosió d’alegria i positivitat que t’elevarà cap a l’estiu. Després de la publicació del seu àlbum debut ‘DE MIL COLORS’, MOSAIC ens sorprèn aquest 2024 amb un nou so fresc i vibrant, perfecte per a les llargues tardes assolellades i les nits d’estiu plenes de promeses.
‘I CAN FLY’ és un himne a l’amor i la llibertat, una oda a aquelles persones especials que ens fan sentir invencibles i capaces de conquerir el món. Un tema carregat d’energia positiva contagiosa dedicat a totes aquelles persones que, quan ets al seu costat, et fan volar i oblidar-te del tot de tot el que és dolent.
Si bé hi ha dues coses que tothom coneix de Yung Rajola, són la seva estima cap a la seva ciutat natal, Lleida, i, en segon lloc, com li agrada jugar amb la música. Viatjant per diferents arts, com la pintura, la poesia o la música se sent com peix dins l’aigua, així és com ha evolucionat com a artista.
En aquesta ocasió presenta “MAMIXULA”, produïda per l’ Argibitzz, productor (també) lleidatà amb qui ha treballat anteriorment diverses vegades. És una cançó en clau juganera, i que fa realitat la idea que li rondava pel cap a Yung Rajola des de ja fa un temps: fer un technorap, estil que està en auge a la resta del món. Amb la lletra, descobrirem el seu punt més informal, aconseguint que acabis connectant amb la quotidianitat que explica: sofà, manta, Netflix & chill.
Amb “MAMIXULA”, Yung Rajola pretén fer-ho cremar tot i continuar buscant sonoritats, aprenent. Jugar per descansar i desconnectar de conceptes i calendaris, cosa que demanen els treballs de llarga durada.
El videoclip, com sempre, l’ha treballat amb Alex Alcalde, el seu videògraf de confiança. Veurem a Yung Rajola prenent la ciutat de Barcelona, despreocupat, gaudint de “MAMIXULA” com si l’hagués escrit per gaudir-la amb ell mateix.
Cantant, ballarina i actriu, la gironina Aina Reig es postula com una de les noves promeses de l’escena pop catalana. La seva és una proposta diferent, que fusiona una base comercial pop-urbana amb lletres que tenen un pes simbòlic important i que parlen de l’amor i el desamor sense caure en la banalitat i el sexisme de les lletres que solem trobar en la música urbana.
D’estil pop – urbà però des d’una vessant més elegant, aquest 2024 presenta el seu nou àlbum, del qual en podrem veure un primer avançament al gener, i que està format per les diferents etapes d’una ruptura, passant per la ràbia, l’autoestima, la dependència i la nostàlgia.
Representant la rosa groga, aquest tercer capítol ens vol transmetre l’alegria i l’eufòria de sentir-se bé al cap d’un temps d’haver trencat amb un passat que angoixava, és a dir, la part positiva d’una ruptura, sempre vista amb un toc d’humor i bon rotllo. L’estil musical que presenta pren de referència la sonoritat de festes de poble catalanes mesclada amb una base més comercial, que té per resultat una música fresca i juvenil.
Artemas es converteix en el darrer número 1 de maig gràcies al seu èxit viral ‘i like the way you kiss me‘.
Entren a la llista
Billie Eilish – Lunch
Surten de la llista
Alfred Garcia – Els teus ulls (31 setmanes)
Aspirants
Teddy Swims – The Door (5 setmanes)
Joost – Europapa (2 setmanes)
Nemo – The Code (2 setmanes)
Pol Bordas feat. Figa Flawas – Cor petit (novetat)
The Tyets – Que vinguis (novetat)
Iglú – El gran final (novetat)
CANÍBAL posa punt final a dues dècades capgirant les nits dels dimecres amb tres dates molt especials que seran una autèntica celebració catàrtica: el 5, el 12 i el 19 de juny a La (2) d’Apolo; amb presència de DJs residents que han passat pel club i artistes i bandes que han format part de la longeva, gran i diversa casa Caníbal.
Des del 2003, l’alternativa a tot el que es trobava a Barcelona al mig de la setmana estava al Caníbal. Un club que ha estat un punt de trobada per milers de persones que buscaven un so diferent, així com l’aparador de la música d’arrel, el mestissatge, la fusió i l’urban que ha sorgit a Barcelona i al territori català. Una música, doncs, que defugia de patrons i tendències, amb grups i artistes que difícilment es podien escoltar a la ràdio i que, gràcies a l’aposta ferma per la música en directe, s’ha conectat amb el públic.
Soul, dancehall, funk, jungle, rumba, drum n’ bass, trance, rap, hip hop, reggae, ska, afrobeat o jersey club,… la llista d’estils que han passat per Caníbal és infinita, sempre amb un caràcter eminentment universal i les portes obertes a noves sonoritats. Pels escenaris de Sala Apolo i La (2) han passat més de 700 artistes i prop de 500 DJs, alguns dels quals estaran a la celebració del 19 de juny.
De fet, Caníbal no només ha estat un club, sinó que ha configurat una autèntica actitud: reflectida en la programació, en cada nit de dimecres i en la forma com el públic s’ha entregat a la música. El 5, el 12 i el 19 de juny marcaran un fi d’etapa, però l’actitud Caníbal seguirà en cada una de les persones que ha passat pel club al llarg de dues dècades i a qui agraïm infinitament.
Banda Neon, originaris de l’Empordà, s’han consolidat com el fenòmen indiscutible de les festes majors a Catalunya en el món de les versions. Amb una presència inigualable i una energia desbordant, aquest grup s’ha convertit en el més contractat i desitjat de l’escena festiva del nostre país.
Han anunciat la seva esperada gira d’estiu amb la temàtica: IA TOUR (Inteligència Artificial), un crit a no témer aquestes noves tecnologies, ja que tenen clar que les emocions que desperta un concert de festa major en una nit d’estiu mai podran ser produïdes per aquesta nova eina. Amb més de 60 destinacions confirmades, la gira recorrerà les principals capitals Catalanes, i també a Andorra, Saragossa i Barbastre.
I això no és tot! La gira ve acompanyada d’una sorpresa especial: la presentació d’una cançó d’autoria pròpia, “M’agrades molt”. Seguint la temàtica de la gira, aquesta cançó és un crit a no espantar-se pels titulars diaris sobre el futur i l’impacte de la IA. Banda Neon ho té clar i estan molt tranquils: la IA mai podrà proporcionar les emocions i l’alegria que provoca un concert de Banda Neon.
Aquests dies Apple Music ha estat publicant una llista amb un top 100 de discos. La podeu trobar aquí: https://100best.music.apple.com/us
Què us ha semblat? Sorprenentment, no em sembla que estigui tan malament.
Avui anem amb MOLTÍSSIMES COSES. Masses potser. No donarà temps a assimilar bé tot i menys amb el Primavera la setmana que ve.
NOVETATS
Aquest 2024 la veritat és que està sent el millor any que recordo quant a novetats. Així, mig per sorpresa, Vince Staples acaba de publicar el seu nou projecte, Dark Times. Després de fer un teaser del disc amb un beat de soul i les seves barres a “Shame On The Devil”, ja podem escoltar la resta de cançons que formen Dark Times, el seu sisè disc. Es tracta del primer després de l’èxit de Ramona Park Broke My Heart (2022), un disc que personalment m’encanta. Vince s’ha convertit en un geni de fer àlbums curtets, 13 cançons, 35 minuts, però d’una qualitat innegable i que transmeten molt bones vibes. M’agradaria destacar molt la producció, que m’ha semblat molt top, juntament amb les transicions. I la seva performance, com sempre. “Étouffée” i “Little Homies” les millors. Morint de ganes del Sónar.
Parlant de retorns, ja està disponible l’esperat nou disc de Twenty One Pilots, Clancy. Tot i que els considero un grandíssim grup, dels singles només m’havia agradat (i molt) “Next Semester”. Un cop escoltat el disc sencer, he de dir que no em sembla súper innovador, però que igualment els hi funciona. Les cançons són bastant diferents entre sí i em costa veure cohesió en el disc, però tampoc em sembla malament. M’han agradat cançons com “Navigating”, “Oldies Station”, “Vignette”, “Midwest Indigo” i “Routines In The Night”.
El nou disc de Ferran Palau, Plora Aquí, també està fora. Com ja vaig dir, molt fan del disseny i dels monstres creat per aquest disc. A més, el complementa un curt amb el mateix títol i amb la seva música que podrem veure a Filmin. En l’àmbit musical, Ferran Palau explora un nou so i abandona una mica a Jordi Matas i Joan Pons (El Petit de Cal Eril) per endinsar-se en la producció de Sr. Chen.Com el de Vince, 13 cançons curtes, com ens agrada, i que són tan bones que emocionen. Òbviament, l’heu d’escoltar sencer, però si voleu que us recomani algunes, ”Un segon”, “M’encanta” i “Snif” són, de moment, les meves preferides. Quines sorpreses ens portarà al nou directe? Ho resoldrem la setmana que ve.
Nova música de Carolina Durante!!!!!!! I tercer disc aquest 2024!!!!! Massa top. “Elige tu nueva aventura” és el nom que han triat pel primer single i també de la mini gira en format de cicle de concerts amb bandes convidades com Alcalá Norte. No només això sinó que aquest serà també el nom del pròxim disc. La cançó m’ha sorprès molt i crec que millorarà amb el temps. Interessant si més no que apostin per un nou so. Us imaginàveu sentir una trompeta i violins a una cançó de Carolina? Només ells podrien fer que tornessin les trompetes a la música del nostre país.
El pop en català segueix viu, i si és així és gràcies a grups com Iglú, que acaben de publicar el seu nou single, “EL GRAN FINAL”, clara contendent a cançó de l’estiu. @estrella damm, estigueu atents! Després de “TOTA LA VIDA”, tornen amb una nova cançó produïda amb l’ajuda de Pep Saula i amb les habituals guitarres i veus dels dos Marcs, és impossible treure’s la tornada del cap. This shit is going viral!! Estigueu preparats pel disc 🙂
I continuant amb un dels integrants d’Iglú, també produint per una nova promesa dins l’escena catalana com és la de Maig, que acaba de publicar el seu “Assassinat a plena llum del dia”. M’ha semblat un tema molt original i amb una producció top.
Als seus 21 anys, el londinenc Alfie Templeman acaba de treure un altre hit, “Beckham”, el tercer single del seu pròxim disc. Podrem escoltar l’àcid-pop de Radiosoul, el 7 de juny.
Ja està aquí l’àlbum del retorn de Wallows, Model. Durant aquesta setmana hem pogut escoltar el 5è single “You (Show Me Where My Days Went)” que m’ha encantat i que se sumava a altres bones cançons com “Your Apartment” o “Calling After Me”. I de les noves, també us recomano la seva cançó més psicodèlica, “Going Under”.
Avui també ha sortit “Automatic” un nou single de Roosevelt, després del seu últim disc Embrace. L’artista alemany segueix explotant la seva fórmula de funk, synth-pop i disco i li segueix funcionant creant cançons tan enganxoses com aquesta. Li farem un foradet al PS.
Absolute banger lo nou de KAYTRANADA amb Rochelle Jordan, “Lover/Friend”, que em va posar de moltíssim bon humor ahir al matí quan la vaig escoltar per primer cop. Es veu que és una nova versió d’una cançó que ja va sortir fa un any. A més, acaba d’anunciar un nou disc, que surt en res, el 7 de juny, amb col·laboracions de la talla de Anderson .Paak, Thundercat, Mariah the Scientist, PinkPantheress o Chanel Tres. Es ve el disc de l’estiu, and we are here for it!
“LOVEBITES” és el títol del tercer single de Lava La Rue, que publicarà STARFACE aquest 19 de juny amb col·laboracions com les de Cuco. Després de “Humanity”, aquest single també m’ha convençut i sembla que serà un disc que gaudiré molt.
Joanlupi ha tret el seu segon EP anomenat La Duermevela i sona súper bé. M’han agradat sobretot “Miralls” amb Leyre Estruch i “Protagonista” amb Kris Tena, Vicente López i Joan Mar Sauqué.
I seguim amb el nou disc de NATHY PELUSO, GRASA. Poc del meu gust, però hi ha alguna cosa salvable, com la intro del disc, “CORLEONE” o “LA PRESA”. Random la col·laboració amb Blood Orange.
DESCOBRIMENTS
Gran descobriment aquesta setmana amb la figura de Sean Leon, un artista canadenc de R&B i neo-soul, del qual us porto dues cançons com són “OXYGEN” i “GRAVITY”, que pertanyen al seu últim disc IN LOVING MEMORY(2023). El disc m’ha semblat molt complet i sobretot molt emocionant, ja que va ser publicat després de la mort del seu germà. Leon va ser co-escritor a JESUS IS KING i DONDA de Kanye i també ha col·laborat amb artistes com Daniel Caesar, BADBADNOTGOOD o Jessie Reyez.
Acabem amb “CONCERTO RV532”, un tema de NICO B. Es tracta d’un cantant i productor de Zaragoza que mescla gèneres com el pop, el hip-hop i l’electrònica, amb referents i influències nacionals i internacionals com Kaytranada, Alizzz, Sen Senra, The Blaze o Frank Ocean. Signat amb Sonido Muchacho, artista promesa molt a tenir en compte.
Us deixo també amb aquest vídeo, amb un nou format de Gallery, on es repassen els assajos de Depresión Sonora abans del Coachella. M’ha semblat súper xulo.
I amb el Gallery de rusowsky i el seu mwah :3, una versió espectacular que hem gaudit als directes i que ja es pot escoltar a Spotify.
I si en voleu més, podeu escoltar lo nou de Imagine Dragons, Ciutat i Tristán, joeunkown, La Plazuela, Mama Dousha, Clairo, PinkPantheress…
‘Dia de partit’ parla d’una dualitat entre la passió i la vulnerabilitat en una relació amorosa.
Amb una lletra plena de metàfores futbolístiques, la cançó explica la història d’una persona que s’enamora fugaçment d’algú que sembla inabastable.
Des de la intensitat de veure ballar a aquesta persona fins a la sensació d’impotència i de pèrdua, la cançó captura els alts i baixos d’aquesta connexió tant urgent i precipitada.
Aquest senzill és molt especial pel grup ja que significa la culminació de mesos de treball, inspiració i creativitat. Amb un ritme d’arrels brasileres i una lletra que combina l’humor amb un rerefons de profunditat emocional, “DIA DE PARTIT” és la carta de presentació que reflexa aquesta nova etapa i projecte de la banda.
La cançó ja ha estat tocada en directe i ha rebut una resposta molt energètica i entusiasta.
‘Complicada’ és el segon avançament de què serà el nou disc d’Al·lèrgiques al Pol·len, on les guitarres i la bateria segueixen al centre, aquesta vegada amb la producció amb tàndem dels Cala Vento i Joana Subirats, guitarrista i compositora d’Al·lèrgiques. També hi ha posat el seu art Joan Borràs, productor de confiança d’Al·lèrgiques al pol·len amb qui havien gravat els seus dos anteriors discs, i que aquest cop ha fet el mix, fent que aquesta combinació trobi el punt ideal entre un hit pop i una textura més roquera.
Amb ‘Complicada’, deixen de banda el to més ‘carinyós’ i utilitzen un llenguatge més punyent i decidit per donar un missatge ben clar, i posar sobre la taula el maltractament invisibilitzat que exerceixen alguns homes, tot això a través d’una cançó lleugera d’escoltar i una melodia que no marxa del cap. Les amigues prenen una gran importància com a xarxa de suport i empoderament. La cançó acaba amb un to segur i irònic dient “cari ubica’t aquest no és el teu lloc”. Un cop més les pol·len volen visibilitzar com tothom pot haver viscut aquestes situacions i que serveixi perquè qualsevol persona es pugui sentir identificada i no se senti sola. Trenquen amb la connotació negativa i fan de “Complicada” la corona d’una reina icònica.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
