La mítica cantant Patti Smith, actuarà el dia 7 de juliol al Festival de Pedralbes, on farà un repàs de tota la seva trajectòria musical.
I ho farà en perfecte estat de forma, tal com van certificar els impressionants concerts que va oferir l’any passat, celebrant el quaranta aniversari de l’edició del seu fonamental àlbum “Horses”, un dels més destacats del festival Primavera Sound i un dels millors de l’any.
Les entrades es posaran a la venda el dijous 21 a partir de les 10 del matí, al web del festival.
Roxette s’han vist obligats a cancel·lar la seva gira, a causa del tumor cerebral que pateix la seva cantant Marie Fredriksson, des del 2002.
A través de les xarxes socials, la banda ha emès un comunicat on expliquen que els metges han aconsellat que s’abstinguin de viatjar i per això han cancel·lat tots els concerts. La cantant ha explicat que només sent alegria i felicitat, quan recorda els 30 anys d’actuacions. Fredriksson, es mostra particularment orgullosa del seu retorn al 2009, després de superar la seva greu malaltia.
La banda publicarà un nou disc el mes de juny, anomenat Good Karma, el qual la cantant defineix com el millor àlbum del grup.
El nou disc de The Lumineers va aconseguir fa pocs dies, el número 1 d’àlbums al Regne Unit i ara ha fet el mateix, però als Estats Units, on ha sumat un total de 125.000 unitats d’aquest segon disc.
Una altra entrada directa, és la que han assolit Deftones amb Gore, que ha venut 71.000 còpies, que els situen al segon lloc. En tercera plaça trobem a Chris Stapleton amb Traveller.
En senzills, cap canvi, amb Rihanna & Drake, que sumen una novena setmana al número 1 amb Work. Pugen fins al segon lloc, Desiigner amb Panda, mentre que Lukas Graham se situen tercers amb 7 years.
Recordem que The Lumineers, actuaran aquest estiu al Festival de Pedralbes.
El Pep tenia ganes de celebració: fa quaranta anys que és dalt dels escenaris. Es diu aviat, però pocs artistes poden fer aquesta afirmació. Per celebrar-ho va convidar a un munt de companys de professió que són, per sobre de tot, amics. La gent feia cua per entrar al concert amb un somriure. Cançons com “Boig per tu”, “Envia’m un àngel” o “El tren de mitjanit” són la banda sonora de molts catalans i escoltar-les en directe sempre és màgic.
Tots els presents sabíem que era l’únic concert del disc. El Pep fa dies que explica que és una festa d’aniversari amb molts convidats i que, perquè de debò sigui irrepetible i especial, només se’n pot fer un. Tothom venia amb la lliçó apresa: no hi haurà gira, així que carpe diem, que passarem temps sense escoltar-les en directe.
Des de la primera cançó es va poder veure a un Pep Sala feliç. Si em permeteu la confiança, us explicaré una anècdota que la podeu elevar a categoria. Durant el concert vaig fer diverses fotos i, tornant a casa, les vaig enviar als meus pares. El primer ‘whatsapp’ de la meva mare deia: “al Pep se’l veu molt content i rialler”. I té tota la raó. Surt somrient a totes les instantànies. Durant les dues hores llargues que va durar ‘la festa’ s’ho va passar molt bé. No els hauria pogut celebrar millor: va combinar la seva passió, que és cantar, amb bons amics. La Sala Barts presenciava una complicitat sincera entre diversos amics que s’admiren i s’estimen.
Va tocar 25 cançons. Algunes sol, altres acompanyat. Algunes tocant la guitarra elèctrica, altres l’elèctrica. Saltant o assegut al piano. Va aconseguir fer ballar al públic i, minuts després, arrencar-los-hi una llàgrima. Riure i plorar, com a la vida. Es va ajudar d’una pantalla gegant rere seu que projectava diversos vídeos que ajudaven a crear un ambient determinat, segons convingués amb el missatge del tema. Des d’una flama viva fins a la projecció d’un videoclip.
Per l’escenari van passar artistes molt diferents que van oferir una versió totalment renovada dels temes. Des d’Èric Vergés de Els Catarres, fins a Adrià Puntí, passant per Roger Pera o el grup italià Hit Italy. Tampoc hi va faltar Jonatan Argüelles (de ‘Tornem a Sau’), Sicus Carbonell, el guitarrista Aurelio Morata o la violinista Simone Lambregts, entre tants altres.
Va interaccionar amb el públic i va contagiar la seva felicitat. Presentava a l’artista convidat amb una breu ‘batalleta’ i aquests, en acabar la cançó, bramaven, per exemple, “Per molts anys Pep!”, “això va per tu!” i “un dels grans, Pep Sala!”. Gent gran, matrimonis consolidats, parelles amb nens que encara tenen dents de llet i adolescents, aplaudien i ho repetien. Només per això, el Pep es pot sentir immensament afortunat. A qualsevol llar de Catalunya, algun diumenge la tarda, els avis, els pares i els néts poden estar escoltant una cançó seva. El talent és ageneracional i mai mor.
Quan agafi un tren a mitjanit, reproduiré els vídeos d’ahir. I em faràs somriure. Com fas somriure a tants catalans quan t’escolten de casualitat i els transportes a un bonic record. La màgia existeix. Gràcies. El públic, Pep, estava Boig per tu.
Abraham Orriols
Recupera l’entrevista que l’Abraham li va fer al Pep Sala, clicant aquí.
Coincidint amb el Record Store Day, Foals, van editar un vinil amb Rain, una peça que anteriorment la banda havia cantat, amb una cara b, Daffodils, una versió de la col·laboració entre Mark Ronson i Kevin Parker de Tame Impala.
Ara s’acaba de presentar el videoclip de la mencionada Rain.
Tot i que des de fa setmanes existeixen nombrosos rumors sobre la imminent sortida del disc, de moment Beyoncé, segueix sense publicar el disc. L’última de les especulacions, era que sortiria el dia que es posaven a la venda les entrades pel concert de Barcelona. Finalment no va ser així, i per tant encara estem a l’espera d’escoltar les seves noves composicions.
El que si sembla clar, és que el seu nou senzill es dirà Lemonade i es podrà escoltar aquest dissabte 23. De moment s’han compartit un parell de teasers d’aquest futur videoclip, que estrenarà el canal HBO.
Pel que fa al concert del 3 d’agost a Barcelona, segueixen a la venda les entrades per aquest únic concert al país.
Band of Horses els hi espera un estiu d’allò més mogut, participant en un bon grapat de festivals, entre ells el Mad Cool, on presentaran les cançons del seu nou disc,Why Are You Ok. I ara han donat a conèixer noves dates, aquesta vegada en sales més petites.
El 20 de juny estaran tocant al Gloria Theater de Colònia i el 5 de juliol ho faran al Shepherd’s Bush de Londres. Les entrades sortiran a la venda aquest divendres.
La BBC ha donat a conèixer els artistes que formaran part de l’edició d’enguany del festival BBC Radio 1’s Big Weekend. Entre els noms confirmats destaquen Coldplay, Mumford & Sons, Biffy Clyro, The Last Shadow Puppets, Tame Impala, Jake Bugg, Chvrches, The 1975, Jess Glynne o The Weeknd entre altres.
He necessitat 24 hores per recuperar-me del que vaig viure ahir al Palau Sant Jordi de Barcelona, en el meu primer concert de Florence + The Machine.
Molts amics em deien que en directe era espectacular, i que si les cançons ja t’enamoren en disc, un cop la veus en persona, l’únic que pots fer és rendir-te al seu talent, a la seva veu i a tot el que et demostra sobre l’escenari. I no s’equivocaven.
Va ser una primera vegada, que va aconseguir deixar-me amb la boca oberta des del primer moment del concert, quan van sonar les primeres notes de What the Water Gave Me.
Florence Welch es va mostrar feliç i va repartir tot l’amor que desprèn, passejant-se per l’escenari descalça i anant d’una banda a l’altra durant tota la nit.
Van sonar temes del disc Lungs i també Ceremonials, però principalment l’artista va venir a presentar How Big, How Blue, How Beautiful, el seu darrer treball, del qual vam escoltar fins a 7 temes, entre ells, Ship to wreck, la segona a sonar, Queen of Peace, Mother, o la que li dóna nom al disc, que va venir precedit per un bonic moment, on una noia va pujar a l’escenari i es va viure un moment d’allò més tendre i bonic.
Tot era perfecte, la música, l’ambient, la veu de la Florence, i el concert es desenvolupava d’allò més intens, i tot i que en alguns moments es va apagar una mica, cap a la recta final va tornar a haver-hi un subidón d’aquells que no ens cansarem mai de recordar, amb You’ve got the love, Spectrum i Dog Days are over.
Van ser les darreres de la nit, abans de veure com el grup abandonava l’escenari durant uns instants. El públic, que generalment es va mostrar molt receptiu i respectuós, tret d’alguns impresentables que com sempre els hi agrada donar la nota i fer-se sentir, en moments on no s’ha de dir res, al final va encendre els flaixos dels seus telèfons mòbils i va il·luminar tot el recinte, per a rebre com es mereixien els músics.
Al final vam gaudir de What Kind of Man i de Drumming Song, que van rematar una primera vegada d’aquelles que deixen empremta.
SETLIST
What the Water Gave Me
Ship to Wreck
Bird Song Intro
Rabbit Heart (Raise It Up)
Shake It Out
Delilah
Sweet Nothing
How Big, How Blue, How Beautiful
Cosmic Love
Long & Lost
Mother
Queen of Peace
You’ve Got the Love
Spectrum
Dog Days Are Over
Alan Walker és l’home del moment i suma una tercera setmana al primer lloc amb Faded, sense cap mena de dubte, una de les peces que més ho estan petant en el que portem d’any.
Entren a la llista:
MAGIC & Sean Paul – Lay you down easy
Tailor for Penguins – Brush
Surten de la llista:
Milú – Ho aconseguiràs (12 setmanes)
Elle King – Ex’s & Oh’s (19 setmanes)
La Llista Nº 167 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 ALAN WALKER – FADED (12) (= 3)
2 MAJOR LAZER & NYLA FEAT. FUSE ODG – LIGHT IT UP (17) (=)
3 MIKE POSNER – I TOOK A PILL IN IBIZA (SEEB REMIX) (7) (+1)
4 ANIMAL – NOMÉS AMB TU (13) (+1)
5 LUKAS GRAHAM – 7 YEARS (10) (-2)
6 COLDPLAY & BEYONCÉ – HYMN FOR THE WEEKEND (11) (=)
7 G-EAZY & BEBE REXHA – ME, MYSELF & I (9) (+1)
8 JONAS BLUE FT DAKOTA – FAST CAR (9) (+2)
9 ADELE – WHEN WE WERE YOUNG (17) (-2)
10 MEGHAN TRAINOR – NO (7) (+4)
11 TROYE SIVAN – YOUTH (10) (+2)
12 CHARLIE PUTH – ONE CALL AWAY (15) (-1)
13 SIA – CHEAP THRILLS (4) (+5)
14 DNCE – CAKE BY THE OCEAN (7) (+1)
15 OBESES – ENS HEM ALÇAT (10) (+1)
16 TWENTY ONE PILOTS – STRESSED OUT (14) (-4)
17 RIHANNA & DRAKE – WORK (11) (-8)
18 MANEL – SABOTATGE (6) (+7)
19 MATT SIMONS – CATCH & RELEASE (19) (-2)
20 BONOBOS – ON SÓC (8) (+3)
21 JORDI NINUS – JUNTS (8) (=)
22 FAMILY OF THE YEAR – HERO (3) (+9)
23 POKERS – EL DIA (9) (-4)
24 KYGO & MATY NOYES – STAY (17) (-2)
25 BUHOS – BARCELONA S’IL·LUMINA (6) (+2)
26 THE 1975 – THE SOUND (5) (+3)
27 ZARA LARSSON – LUSH LIFE (16) (-7)
28 ZAYN – PILLOWTALK (11) (-4)
29 SOPA DE CABRA – SENSE TREVA (4) (+3)
30 SHAWN MENDES – STITCHES (22) (-2)
31 CYBEE – A RITME DE CANÇONS (5) (+3)
32 ADELE – HELLO (26) (-2)
33 TERÀPIA DE SHOCK – A PROP (4) (+3)
34 AVICII & CONRAD SEWELL – TASTE THE FEELING (3) (+3)
35 MÀIA – MAI (8) (-2)
36 SENSE SAL – BRILLA SALVATGE (8) (-1)
37 DOCTOR PRATS – ARA! (2) (+3) 38 MAGIC & SEAN PAUL – LAY YOU DOWN EASY (1) (N)
39 FLEUR EAST – SAX (24) (=) 40 TAILOR FOR PENGUINS – BRUSH (1) (N)
Pink acaba de col·laborar a la banda sonora de Alice Through the Looking Glass, sota la producció de Tim Burton, amb la peça Just Like Fire. La cantant també participa en una versió del tema White Rabbit.
Des del 2012 que la cantant no edita disc, i s’espera que aquest any trenqui el seu silenci discogràfic. A finals de l’any passat va estrenar Today’s the day i ara arriba aquesta nova producció, per anar obrint boca de cara a les seves noves cançons.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
