Dir fins aviat no és sinònim de punt final. El grup Trast va celebrar el passat dimecres 11 de novembre el final de gira de “Diari de matinada”.
Un disc que sortia a la llum al maig de 2014 i que durant dos anys ha donat màgia a moltes nits d’estiu i festa major. Ritmes ballables i contundents missatges, per omplir-nos d’esperança, il·lusió i donar color a la vida, han anat de la mà d’aquest grup, que ha col·laborat amb bandes com: La Pegatina, Txarango, La Raíz, Bongo Botrako o Strombers.
La Sala Apolo [2] va ser l’escenari triat per #lúltimanit. La Barraca va donar inici a una nit especial que va comptar amb la presència de Dj Send0, 9son i moltes col∙laboracions. Trast va oferir un directe enèrgic, proper al públic i ple de sorpreses. Concert rere concert han regalat per places, festes i sales musicals les seves melodies plenes de reivindicació i l’última nit de la banda no va decebre. Una vegada més, van entregar-se al públic amb els seus intensos versos que expliquen històries reals i que tenen el poder de fer-te sentir el caliu i la seguretat d’estar a casa, envoltat dels teus.
I així va ser l’última nit, acompanyats d’amics, amigues i família en un ambient festiu, Trast va acomiadar-se dels escenaris, per endinsar-se durant una temporada en nous projectes, renovar energies i poder tornar amb més forces que mai.
Esperem tornar-los a veure aviat en algun dels escenaris i festivals més importants del territori.
De moment, per fer l’espera més amena podem seguir gaudint de la seva música.
The Pains of Being Pure at Heart acaben de compartir un nou tema, anomenat Hell, que formarà part del seu pròxim EP, anomenat igual i que arribarà aquest mateix divendres.
Snoop Dogg és un gran amant de la marihuana, i fins i tot li ha provocat alguns problemes amb la llei. Ara però, fa un pas més enllà i anuncia que comercialitzarà la seva pròpia droga, Leafs By Snoop.
A través d’un comunicat al seu web, el músic afirma que, allà on el meu viatge musical m’ha portat per tot el món, ara serà bonic de veure com la marihuana ens uneixi a tots, en aquesta font comuna de pau, amor i ànima, que ens connectarà a tots.
El raper diu que tindrà una bona qualitat de cànnabis, que de moment només es podrà adquirir a través de la botiga LivWell, situada a Colorado. Més endavant s’anirà ampliant a més locals.
Love of Lesbian tornaran el 2016 amb un nou disc i algunes actuacions, com la que tindrà lloc al Low Festival, que ha confirmat a la banda catalana, com una de les grans apostes per la pròxima edició.
Els britànics The Bohicas, que van passar fa poques setmanes per Barcelona, Carlos Sadness i Juventud Juche, són les primeres confirmacions del festival, que tindrà lloc del 29 al 31 de juliol a Benidorm.
Els abonaments canvien de preu avui mateix i es poden adquirir des del web oficial.
Marion Harper no para de compartir bons temes i ara ha estrenat un simpàtic vídeo, on podem escoltar Wasting Time, una de les cançons que formen part del seu gran debut, Cotton Candy.
El disc es presentarà en directe el dia 4 de desembre a la sala Bikini de Barcelona. Entrades a la venda, aquí.
Arenal Sound torna a canviar d’ubicació, aquest cop tindrà lloc al PAI Jardins de Malva-rosa, del 4 al 7 d’agost de 2016.
Després d’una reunió entre l’Ajuntament de Borriana i els organitzadors del festival, s’ha decidit que aquesta sigui la nova ubicació, a causa de l’impacte acústic que provocava la seva antiga situació al costat del port.
Està previst que l’escenari es posi d’esquena a Novenes de Calatrava i en direcció al mar, en un terreny d’aproximadament un quilòmetre de longitud i situat en part del que era la zona del càmping dels Jardins de Malva-rosa.
Les entrades es posaran a la venda el dia 15 de novembre a partir de les 12 del migdia. Entrades i més info al web del festival.
Aquesta nit ha tingut lloc a la Sala Apolo de Barcelona, la final del concurs Sona 9, on la formació osonenca, Est Oest ha aconseguit el premi a Sona 9 2015.
El Premi Sona 9 suposa per als guanyadors l’enregistrament i edició d’un disc amb un productor professional, la portada de la revista Enderrock de l’agost del 2016 i una minigira de cinc concerts en festivals musicals com la Fira de Música al Carrer de Vila-seca, l’Acústica de Figueres o el Mercat de Música Viva de Vic, a més d’un concert promocional amb totes les despeses pagades al Centre Cultural Blanquerna de Madrid.
El segon premi, el Joventut, ha anat a les mans de Roig!, que ha obtingut com a premi l’enregistrament en un estudi professional i edició digital d’un EP amb 4 cançons, una minigira de 3 concerts remunerats per Catalunya i un concert promocional amb totes les despeses pagades al Centre Cultural Blanquerna de Madrid.
En tercera posició han quedat els Coet, que s’han emportat el Premi Èxit, que consisteix en l’enregistrament en un estudi professional, edició digital d’un EP amb 4 cançons i un concert promocional amb totes les despeses pagades al Centre Cultural Blanquerna de Madrid.
El guardo a votació popular, ha anat a les mans de Lausana, i consta de 1000 euros en material musical, una actuació al festival Canet Rock i un concert promocional amb totes les despeses pagades al Centre Cultural Blanquerna de Madrid.
Aquest matí s’han donat a conèixer els nominats dels Premis ARC 2015, que organitza l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya.
En la seva tretzena edició, els ARC ha seleccionat un total de 64 nominats en 17 categories, on trobem noms com Els Catarres, Txarango, Joan Miquel Oliver, Blaumut, Projecte Mut, Mishima, Joan Dausà o Mourn entre altres. Com a novetat, hi haurà dos reconeixements a la trajectòria en comptes d’un: Premi Trajectòria Professional i Premi a la Dedicació Professional.
La gala d’entrega dels guardons, tindrà lloc el 14 de desembre a la Sala Barts de Barcelona. Durant la cerimònia, presentada per l’humorista Peyu, està previst que actuïn, algunes de les bandes de més èxit del moment.
En declaracions a l’ACN, el director dels Premis ARC, Xavi Pascual, ha reclamat al Govern més suport perquè, de cara a l’any vinent, els guardons es converteixin en uns “grans premis de la música” a l’alçada dels Butaca de teatre o els Gaudí de cinema.
NOMINACIONS
Millor gira per sales de Catalunya
Itaca Band
Mishima
Projecte Mut
Xarim Aresté
Millor gira per teatres de Catalunya
Blaumut
Gossos
Joan Dausà i Sisa
Quimi Portet i Joan Miquel Oliver
Millor gira per Festes Majors d’Ajuntaments (3 apartats)
Grups de versions o tributs
Germà Negre
La Loca Histeria
Manuel Fuentes & The Spring’s Team
Muntband Versions
Grups amb temes propis
Ebri Knight
Els Catarres
Els Pets
Gertrudis
Grups de ball
La Maravella
La Nova Blanes
Orquestra nova Saturno
Titanium
Millor gira internacional d’artista o grup català
Andrea Motis & Joan Chamorro
La Pegatina
Mourn
Txarango
Millor gira per a festivals
Els Amics de les Arts
Carlos Sadness
Joan Miquel Oliver
Núria Graham
Millor gira d’artista o grup musical adaptada a públic familiar o infantil
Heavy per xics
Lax’n’xics
Reggae per xics
The Pinker Tones
Millor programació d’espai musical
Depósito Legal (Barcelona)
Heliogàbal (Barcelona)
Jazz Cava (Vic)
Voilà (Manresa)
Millor programació de sala de concerts
Jamboree Jazz&Dance Club (Barcelona)
Razzmatazz (Barcelona)
Salamandra (L’Hospitalet de Llobregat)
Sala Zero (Tarragona)
Millor programació de teatre o auditori
Auditori de l’Ateneu de Banyoles
Atlàntida de Vic
Auditori de Barcelona
Teatre Bartrina de Reus
Festes majors (millor programació)
Lleida
Terrassa
Santes de Mataró
Festa Major de Valls (Sant Joan)
Millor cicle de música o festival
Clownia Festival (Sant Joan de les Abadesses)
Festival Cruïlla de Barcelona
Festival de Cap Roig (Palafrugell)
Festival Strenes (Girona).
Millor artista revelació
Gemma Humet
Màia
Obeses
Ramon Mirabet
Sense Sal
Zoo
Millor mitjà de comunicació o programa musical
Acustik de la Vanguardia
El matí de Catalunya Ràdio
El món a Rac 1
Time out
Músiques Sensibles es vesteix de gala per acollir al Pau Alabajos. El cantautor valencià, tanca la seva actual gira #paualpalau (Rgb Suports) a la Sala Foyer del Liceu. Al març vàrem estar a l’Auditori, dintre del marc del Barnasants, però la Foyer és una sala amb una molt bona acústica i no gaire gran així que estic segura que, donarà al concert, un encant encara molt íntim i especial i, justament per això, tot ser dijous i demà treballar, no he pogut resistir-me a gaudir de nou del concert. Avui , igual que al març, es tracta d’un concert de format reduït, amb unes petites modificacions. Aquesta vegada estarà acompanyat per l’Alfred Lorente (baix), en Salva Fito (guitarra), l’Enrique Jerónimo “Gus” (percussió) i un quartet de corda format per la Laura Navarro (arranjaments i violí), en Juan Carlos Mingarro (violí), la Paula Moya (viola) i en Javi Guerrero (violoncel).
Una petita intro, en format d’audiovisual, ens recorda que una part de la recaptació del concert es destinarà al Casal Infantil de la Mina i ens fa un breu repàs del projecte. En acabar, es situen els músics a l’escenari i com, és habitual, en últim lloc arriba en Pau. Mentre ells afinen, en Pau aprofita per recordar-nos que, aquest concert, és l’acomiadament de la gira.
El concert obre amb “Contra el ciment“. El silenci que s’ha fet a la sala només es trenca pels aplaudiments que acompanyen el final i que emmudeixen quan comencem a escoltar els primers acords de “València 9 d’octubre”, mentre els focus fúcsies i vermells inunden als músics. Tot seguit, en Pau, ens recita un poema d’en Vicent Andrés Estellés que, es converteix en la introducció de “Sonata d’Isabel“, doncs cançó i poema tenen un vers igual.
Seguidament i amb un públic que agraeix amb aplaudiments cada cançó, escoltem “Síl·labes de vidre“, a la que segueix “Euskadi batega“, inspirada en el conflicte basc i que, ens explica, va escriure quan molts mitjans atacaven el procés de pau, per continuar amb “Aloma, una cançó del primer disc, que encara li agrada cantar.
Tot seguit és el moment de “1948“, una cançó que segons ens explica en Pau, va sorgir en viatge a Palestina que va fer juntament amb Cesk Freixas i Obrint Pas i que els va permetre comprovar com era viure en un camp de refugiats i que serveix com tancament, de què diu, és el “set més rítmic” i que dóna pas al “set que és més unplugged” i, com a mostra, la bateria és substituïda per introduir la lira.
Aquest segon set comença amb “Inventari“, una cançó que parla dels objectes i les coses que encara guardem d’una relació ja trencada i que ha estat adaptada per aquest format reduït. Tot seguit arriba el moment d’ “Utòpics, idealistes, ingenus“, inspirada en les protestes de Febrer de 2012 protagonitzades pels estudiants que, sense calefacció i cansats de les retallades es van fer al carrer, i dels abusos policials que varen patir i que en Pau dedica als somniadors incansables.
Els llums blaus il·luminen màgicament un escenari que ara ocupa en Pau amb l’única companyia de sa guitarra, i que en cap moment ha deixat les lletres amb càrrega, a vegades social, a vegades de denúncia, per cantar-nos “Nit i boira“. Els llums ara es tornen fúcsies per “Fosses del silenci“ que, igual que les flors que es poden trobar al cementiri de València, en llocs poc lògics, recorden les foses improvisades i els morts que encara no s’han trobat des de l’època franquista.
Tot seguit, “Una nit a Berlín“, serveix com a preàmbul a la presentació dels músics. Després, en Pau demana “una llum tènue”, segons ens diu, per veure’ns les cares doncs vol fer un experiment amb la següent cançó, “Ais!“, un poema que forma part del disc Crònica d’un temps (Disc Medi) de l’Ovidi Montllor i, que segons ens diu en Pau, s’acompanya d’un martell, recordant el soroll dels engranatges a les fàbriques i que ens demana substituir picant dits i on tots els assistents col·laborant per dir “Ais!”
Segueixen les cançons d’alt contingut social amb “Mil milions“, que parla de la gent que viu sota el llindar de pobresa amb menys de 2$, arriba el moment de recordar als invisibles i amb “Zàpping“, que parla dels mitjans de comunicació, i en la que Pau aprofita per recordar “l’agapón” que va tornar blanca el senyal de TV3 i que més endavant va deixar negre el senyal de Canal 9 i Ràdio 9 i “Línia-1“, on ens explica que, cada mes, encara surten al carrer per recordar les víctimes de l’accident del metro i que no s’oblidi que encara no hi ha responsables.
La recta final, ja pren forma, i en Pau aprofita uns segons per fer els agraïments del concert i continuar amb “Tinc una mania inconfessable“, potser la cançó més intima, sensual i dolça del concert, després de la que ens torna a presentar als músics. Tot seguit, escoltem “Eyjafjallajökull“, la cançó del nom impronunciable i que es correspon amb el nom d’un volcà islandès, que va escriure quan el volcà el va deixar penjat a Praga sense poder acomplir amb els concerts que tenia programats, amb la que posa punt final al concert.
Les queixes del públic, fa tornar a en Pau, que tot sol, ens canta una cançó del proper disc per continuar amb “M’aclame tu”, seguida de la versió que va fer en homenatge a l’Ovidi Montllor de “Al vent“, per la que torna a l’escenari el quartet, i a la que han afegit, “El cant dels Ocells” i continuar amb “Sense equipatge“, on en Pau ens parla de l’ofici de músic i de l’eufòria que invadeix als músics després dels concerts.
Igual que en el concert de València, on va gravar aquest treball, “La muixeranga” posa punt final al concert, entre aplaudiments, grits de felicitació i amb tota la sala en peu.
Tal com vam comentar fa pocs dies, Busted encaren el 2016 d’una manera ben diferent que la dels darrers anys. La banda ha confirmat el seu retorn amb una gira de concerts per les Illes Britàniques i un nou disc que es dirà What doesn’t kill you. Tot plegat, després de 10 anys de la seva separació i després d’una etapa al costat de McFly, sota el projecte McBusted.
Les entrades pels seus concerts, sortiran a la venda aquest divendres a través de Ticketmaster.
Fa cosa d’un any, Simon Neil va confessar la idea de publicar dos treballs durant el 2015. Pel que fa al seu treball en solitari, no se’n sap res, però pel que fa al nou disc dels Biffy Clyro sí.
A través de les xarxes socials, la banda ha penjat algunes imatges que confirmen que es troben a Los Angeles, gravant el que serà el seu setè disc. I ho fan fet amb John Feldmann, cantant de Goldfinger.
Després del seu últim disc doble, aquest cop ja han anunciat que el treball estarà format per unes 10 cançons rockeres i concises.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
