Els californians Zebrahead van tocar ahir a la sala Bóveda en una festa rock sense excepcions. En una sala més aviat petita com és Bóveda, l’esperit demolidor del quintet va contagiar al públic creant una combinació d’explosió instantània. El seu so punk-rock-pop va elevar-se a la màxima potència, gràcies a una acústica impecable. Tal com es gaudeix d’un bon concert de rock: en una sala petita. Aquesta estava plena, estàvem tots revoltosos i érem de totes les edats.
El d’ahir va ser l’únic concert de Zebrahead al nostre país, dins la seva gira de presentació del nou disc “What The Plank” (Rude Records, 2015). L’espectacle el van inaugurar gent de la casa, els catalans Daylight, que ja fa uns quants anys que estan donant guerra sobre dels escenaris. Els següents en tocar va ser mítica banda de pop-punk MXPX. Alguns vàrem sentir una mica de nostàlgia de la nostra adolescència a l’escoltar-los i d’altres van començar a escalfar motors ballant amb clàssics com “Punk Rawk Show”. El guitarrista de Zebrahead va aparèixer a tocar un tema, tot just a temps per a preparar-nos pel que ens venia a continuació.
Zebrahead van pujar a l’escenari i van encendre la llarga metxa que no va apagar-se fins al final. Van obrir amb “Hell Yeah”, seguit de “Save Your Breath”, un tema del seu nou àlbum “Walk the Plank”. El repertori va comptar amb 20 potents cançons, prou fortes per fer-te suar cansalada si volies. Va estar ben equilibrat entre vells i nous temes (més durs i molt interessants), com per exemple, la millor intro de la nit “Who Brings A Knife To Gun Fight”, una energètica peça del nou disc, on ningú va poder quedar-se de braços plegats mentre cantaven “We just wanna fucking party!”. Pel mig es van colar antigues cançons més melòdiques a l’estil pop-punk californià, com “Call Your Friends” o “Worse Than This” entre temes més potents del seu nou disc. La festa ja feia estona que havia començat i com a convidats van estar alguns clàssics que no podien faltar com és “Playmate of the Year”.
A banda d’una bona acústica, també és d’agrair que un grup interactuï amb el seu públic, i ahir vàrem estar servits. Els músics no van parar de demanar-nos ballar i saltar, fins i tot van animar a beure a tot Barcelona en el tema “Drink Drink”, on la sala ja semblava una olla a pressió. Zebrahead poden anar forts, també poden ser uns catxondos, però són uns tios com Déu mana, la cançó “I’m Just here For the Beer” va anar dedicada a les víctimes de l’atemptat terrorista del 13 de novembre a París. Tots cinc van crear un so tan sòlid i una atmosfera tan càlida que no podien decebre a ningú.
Tot lluint un bigoti mastodòntic, que res té a envejar al de Dalí, i una samarreta on s’hi podia llegir “Gaye Pride”(en referència a Marvin Gaye), el guitarrista Dan Palmer, el membre més recent de la banda, va construir-se el seu propi altar sobre l’escenari tocant els riffs de les cançons “Mental Health” i “Falling Apart”, entre d’altres. Va ser sens dubte l’autèntica estrella old school de la nit, que brillava sobre la furiosa potència vocal d’Ali Tabatabaee, el cantant, el qual va deixar bastant constància de la qualitat i la versatilitat del seu instrument (la veu).
- Publicitat -
