Fa pocs dies vam parlar del nou projecte de Nick Cave & The Bad Seeds, en forma de pel·lícula i disc. Ara sabem alguna cosa més, com per exemple que es dirà Skeleton Tree i que es va gravar als estudis Retreat de Brighton, així com als francesos La Frette, entre finals de 2014 i mitjans del 15.
Pel que fa a la pel·lícula, com vam comentar s’estrenarà un dia abans del disc, el 8 de setembre, i portarà per nom, One More Time With Feeling. Estarà dirigit per Andrew Dominik i inclourà material de les sessions de gravació, així com entrevistes.
Es podrà veure al nostre país en diferents Cinesa de Barcelona o a Terrassa.
Els britànics The Bohicas han cancel·lat tots els concerts de la seva gira estiuenca, que entre altres festivals els havia de portar al Santander Music i el Low Festival, que en el cas dels primers ja estan buscant una banda per substituir-los.
La banda va actuar a finals de l’any passat a Barcelona, on va presentar el seu debut musical.
Sum 41 han fet saber als seus seguidors, que el seu nou treball arribarà a la tardor. El grup ho ha comunicat a través de Pledge Music, la plataforma de crowfunding on la banda intenta finançar el nou disc.
Tot això arriba després de l’anunci del seu fitxatge per Hopeless Records.
Un any més el festival Primavera Sound, emetrà molts dels concerts que tinguin lloc al Parc del Fòrum, en directe via streaming.
Un equip format per un centenar de persones, s’ocuparà de l’emissió durant els 3 dies de festival, repartits per quatre escenaris i amb possibilitat de gaudir per dos canals diferents.
2 juny
Canal 1
19:10 – Autumn Comets
20:00 – The James Hunter Six
21:10 – Cass Macombs
22:10 – Acoustic – Beach Slang
22:25 – Explosions in the Sky
23:40 – Destroyer /Suuns (destacats)
00:10 – John Carpenter
Canal 2
19:01 – Mueran Humanos
20:45 – Destroyer
21:50 – Suuns
22:50 – The James Hunter Six (replay)
23:55 – Cass Macombs (replay)
00:55 – Mbongwana Star
01:50 – Thee Oh Sees
3 juny
Canal 1
20:00 – Neil Michael Hagerty & the Howling Hex
20:55 – Titus Andronicus
22:00 – White Fence (Replay)
23:00 – Acoustic – Julien Baker
23:15 – Dinosaur Jr.
01:00 – Freddie Gibbs
02:00 – Beach House
Canal 2
19:01 – INSPIRA
19:40 – Explosions in the Sky (Replaydod)
21:10 – Ben Watt Band ft Bernard Butler
22:05 – Explosions in the Sky / Thee Oh Sees (replay)
23:05 – Selda ft Boom Pam
00:15 – Titus Andronicus (replay)
01:05 – Tortoise
02:10 – Kiasmos
4 juny
Canal 1
19:10 – Wild Nothing
20:05 – Beach House (replay)
21:10 – Richard Hawley
22:25 – Joana Serrat/ The Chills (replay)
23:05 – Orchestra Baobab
01:15 – Autolux (replay)
01:55 – Ty Segall & the Muggers
Canal 2
19:01 – Joana Serrat
19:45 – The Chills
20:30 – Dinosaur Jr. (replay)
22:40 – Freddie Gibbs (replay)
23:35 – Autolux
00:35 – Richard Hawley (replay)
01:40 – Moderat
Birdy confirma avui les dates de la seva pròxima gira, amb parada el 7 de novembre a la sala Razzmatazz de Barcelona. La cantant presentarà el seu nou disc Beautiful Life.
Les entrades es podran adquirir a partir de les 10: 00h del Dimecres 8 de Juny, a través d’ doctormusic.com i ticketmaster.es , també a Fnac, Viatges Carrefour i Halcón Viajes, per telèfon al 902 15 00 25 i altres punts de venda de la xarxa Ticketmaster. El preu de les entrades serà de 28 euros (despeses de distribució no incloses).
Un dia, mentre xerràvem amb ma mare, em diu “encara no has vist res de Oh Happy Day?”. Jo no miro la tele, ho sap prou bé, tan sols el que m’interessa molt o em recomanen reiteradament. Quan vaig disposar de temps vaig posar-me el primer que em va sortir i, tot i que a mi la parafernàlia no m’agrada, vaig pensar que encara força bé; la música té la capacitat de salvar-ho tot. Aleshores va sonar Ton pare no té nas, quan es va acabar el meu cap anava a cent per hora. Vaig retrocedir el reproductor i la vaig escoltar quatre vegades més, expectant… com podien fer tantes veus, com una mena de perfecció, amb tant poc? “Les nostres veus empasten”, els hi vaig sentir a dir més endavant en una entrevista; ara prenia sentit per a mi aquella paraula que feia servir la directora de la Coral Infantil quan era petita, i que jo em pensava que volia dir que s’havien de sentir les 30 veus una damunt de l’altra com es pogués.
I a Calaf que faig anar tota la família, per veure “Maletes”. Els nens han vist vídeos que els hi he posat i estan contents d’anar-hi, és una hora familiar ben bona; el meu home ho fa per mi. El teatre és ple a vessar, i anem veient cares conegudes del poble a mesura que avancem cap a les nostres cadires, és una sort que ho facin tan a prop de casa. Vint minuts tard, encara hi ha gent que s’ha d’asseure, es tanquen tots els llums i quatre veus que ara ja sabem reconèixer ens demanen que tanquem mòbils, que si us plau, deixem els caramels en pau i que aplaudim, que aplaudim molt.
Començament despreocupat, amb escenografia senzilla però molt efectiva, sona la Cançó de beure i sona fresca, divertida. Després l’Oriol presenta, sembla nerviós. Muntanyes de Canigó omple tota la sala, amb una sonoritat esplèndida, la gent resta muda fins i tot els meus fills, que baden. Baixant de la font del gat et fa estar amb els ulls oberts tota l’estona, esperant aquell esgarip fruit de les “manxades” (no em cansaré de dir que jo de música tècnica no hi entenc) amunt i avall que fet a quatre veus sembla impossible que no grinyoli, no ho fa i això no deixa indiferent. El último café és deliciosa, fons vermell molt escaient, melòdica a ritme de tango lent, et convida a tancar els ulls i transportar-te amb aquella pausa passional de fer les coses. Gavina Voladora és per a mi, la més fluixeta del concert, no sabria dir perquè, ja que sona molt bé, però hi ha quelcom que no m’encaixa que encara no sé desxifrar.
Sona Cantares i el meu cor es paralitza, és una cançó molt emblemàtica de la meva infantesa, i la manera de cantar-la amb tantes veus, tanta amplitud, aquell escenari que va passar del vermell terrós al blau celestial per tornar al vermell, em va fer caure la llàgrima inevitable. La Masterpice es nota que és tot un repte, la confluència de veus, tan quadrades (tan empastades) fa que intentis estar tan atent per no perdre’t detall que te’n perds tants que esperes tornar-la a escoltar amb calma a casa, sobretot perquè als nens, tret de fer-los gràcia alguna escenificació divertida, se’ls fa inevitablement una mica feixuc.
Arriba la pausa i, amb ella, oportunitat per anar al servei i comprar un xupa-xup per a cadascú per animar l’espera. Es tanquen els llums i sentim les quatre veus que venen de darrere les butaques, cantant Ghostbusters vénen amb llanternes i això fa un efecte màgic, sobretot en el meu nen gran que és la seva cançó preferida i ja patia que no la fessin. Tot i que pel meu gust, al arribar per pujar l’escala de l’escenari i a dalt del mateix ja hagués engegat una llum tènue, ja que només es veien les llanternes i, almenys d’on érem nosaltres, veure els cossos encara que sigui a la penombra, t’ajuda a ubicar-te i no estàs tan pendent de si cauen. Aquesta cançó els deixa extenuats, es nota, però continuen amb una delicadíssima Madame Li, que t’impregna amb els seus forts i fluixos perfectes, potser em recorda una mica a Björk en el seu inici, però aviat pren forma per si sola. Comentem amb el meu home que ha canviat lleugerament l’escenografia, tot i conservar els quatre preuats gots d’aigua, i el canvi de vestuari que pel nostre gust fa massa pampallugues en el cas femení.
Papa, jo vull ser torero, sona tan bé que diria ens expliquen aquesta malaurada història millor que el seu creador, i el fons vermell en acabat et deixa en suspensió. Ton pare no té nas, sona millor que mai per a mi, i Thinking Out Loud et fa moure inevitablement, primer sols el cap i finalment tota la part superior del cos, a ritme de la música. Lullabye estava tant acostumada a sentir-la amb el piano que m’he sorprès no trobant-lo a faltar en absolut. I s’acaba el concert, aplaudiments, moltíssims aplaudiments, tants que per un moment ens vam pensar que no farien bisos. Però si, Royals fa quasi cantar una part del públic, que per sort nostra s’acontenten amb tan sols seguir el ritme amb les mans. Un inesperat I’m gonna sing when the Spirit says sing ens fa aixecar a tota la família de la cadira als aplaudiments, al cap de mig minut tot el teatre era dempeus aplaudint el que havia sigut un gran concert. Els nostres nens aplaudeixen com bojos també, i n’hi ha un dels dos que també em fa evidenciar que la gana ja comença a fer rau-rau.
A fora a la paradeta, comprem el disc. És una cosa que m’encanta fer als concerts, i els nens sempre recorden el concert quan veuen el CD voltant per casa. És força d’hora, però decidim fer un entrepà tot esperant que la munió de gent esperant firmar els discos es redueixi per poder-hi anar nosaltres quatre. Tenim temps de sopar completament tots (fins i tot el petit, que és força lent) abans de poder-nos acostar i tot i que ja fa més de mitja hora que atenen al públic, encara estan d’un humor fantàstic per firmar-nos el CD i fer-se una foto amb els nostres dos petits herois amb un somriure d’orella a orella. Tenen una paciència de Sant, penso. Ja marxàvem i se m’acut que no tinc cap foto d’ells quatre per adjuntar a aquesta crònica, així que torno a esperar torn (ara veig que ja només deuen quedar amics i familiars) i els demano si els hi puc fer. Sense gens de mandra, i respirant il·lusió i gratificació a parts iguals amb la seva feina i el grup, em regalen una foto esplèndida.
Tornant cap a casa, la part posterior del cotxe ja amb pijames posats i mig aclucant l’ull, demanen escoltar Quartet Mèlt, i recordo amb un somriure la conversa tinguda amb el meu petit gran heroi cap a l’inici del concert “Mama, els instruments on són? – Els instruments són les seves veus – Doncs que bé que toquen!”
Finalment Red Hot Chili Peppers, actuaran dues nits seguides a Barcelona, i això que pel primer concert encara queden entrades a la venda. Després d’un matí amb molts problemes per accedir a la pàgina de Ticketmaster, finalment quan passaven prop de 50 minuts de l’hora prevista per poder adquirir les entrades, alguns afortunats es van fer amb les preuades localitats, just abans que s’iniciés la cua virtual que un cop més es va fer interminable per alguns.
Amb la zona de pista exhaurida i les grades a bon ritme de venda, s’ha anunciat un segon concert pel diumenge 2, i les entrades ja estan disponibles a través dels mateixos canals de venda.
La banda presentarà el seu nou disc The Getaway, que arribarà el 17 de juny.
El festival Glastonbury ha donat per tancat el cartell d’enguany, on podrem veure a Coldplay, Muse, Adele, New Order, Foals, Tame Impala, Beck, The Last Shadow Puppets, Ellie Goulding, LCD Soundsystem, Bastille, James Blake, Years & Years i un llarguíssim etcètera.
Des del festival, s’han presentat també els horaris de les actuacions, que pots consultar al web del festival.
Tot plegat tindrà lloc del 22 al 26 de juny i com sempre amb tot exhaurit des de fa mesos.
Fa pocs dies parlàvem d’una nova súper banda amb membres de Rage Against The Machine, Public Enemy i Cypress Hill i ara ja podem dir que és una realitat.
Els membres del grup s’han deixat caure per una emissora de ràdio per anunciar entre altres coses, una actuació sorpresa per aquesta nit a Los Angeles, i explicar que de moment només tenen al cap un disc. Pel que fa a la suposada gira estiuenca que s’especulava, han dit que ara estan centrats en la confecció del disc, però que ja es veurà què passa entre juliol i agost.
Des del web del grup han obert un compte enrere, on donaran una nova notícia.
Mentre Calvin Harris segueix triomfant amb This is what you came for, al costat de Rihanna, ara s’ha desvetllat una altra de les col·laboracions del nou disc del famós DJ. Es tracta de la banda de Ryan Tedder, els OneRepublic, que cantaran a Walking on the sun, que ja es pot escoltar a la xarxa.
Sobre el disc, se saben pocs detalls, un d’ells, la col·laboració d’Ellie Goulding i d’un cantant masculí que no serà Justin Bieber. I també que el disc podria arribar de cara a la tardor.
Queda menys d’un mes per l’inici del Vida Festival i avui s’han donat a conèixer els horaris de les diferents actuacions previstes per aquest any.
Enguany comença el 30 de juny i s’allarga fins al 3 de juliol. Per allà hi passaran noms com Wilco, Manel, Chk Chk Chk, The Divine Comedy, Delorean i un llarg etcètera.
L’amistat entre Justin Vernon (Bon Iver) i els membres de The National ha anat portant tot tipus de col·laboracions. Una d’elles, la que va dur a Vernon a interpretar Love More, al Music Now Festival de Cincinnati, l’any 2015.
Ara s’ha anunciat una nova col·laboració que entusiasmarà als seguidors de les dues bandes. Un concert a la sala Philharmonie de París, el dia 25 de setembre, sota el nom de Invisible Bridge. En ell actuaran els germans Dessner amb Aaron a la bateria i Bryce a la guitarra i Justin Vernon, Eight Blackbord i les pianistes Katia i Marielle Labèque.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
