Quants cops ens ha passat que les experiències que hem viscut acaben convertint-se en una font d’inspiració? En el cas d’Ashe, el seu quart àlbum d’estudi, “The Girl of Your Dreams”, neix d’una mirada retrospectiva a les seves relacions amoroses i al seu propi creixement personal. Després d’un primer matrimoni als 23 anys fallit i d’haver trobat de nou l’amor amb el músic John Canada, aborda aquestes experiències des d’una perspectiva més madura i més propera a l’acceptació de qui és.
La primera vivència que va compartir va ser amb ‘Stop the Wedding’, el primer avançament del disc, una de les peces que millor introdueix el seu univers emocional. A la cançó imagina una núvia que vol aturar el seu casament, perquè sap que la relació no és tan bona com pensava. Una sensació que la mateixa cantant va tenir amb el seu primer matrimoni, però en ser una relació tòxica i difícil, no es va sentir amb la llibertat de fer-ho. El tema reivindica que mai no és tard per canviar d’opinió, i ho fa amb una sonoritat que atrapa des del primer moment a través d’una gran presència instrumental, sobretot de corda, canvis de registre vocals i cors que reforcen el caràcter dramàtic de la composició. Tota ella, fa pensar en que podria formar part sens dubte de la banda sonora de la sèrie Bridgenton de Netflix.
No és estrany, doncs, que des de la seva publicació a l’agost, s’hagi viralitzat a les xarxes socials. Però, més enllà del seu èxit, a mi em va deixar amb ganes de descobrir què més amagava aquesta nova Ashe. Si un sol senzill ja aconseguia combinar aquesta teatralitat amb una proposta pop que s’allunyava del que és convencional, què ens esperava a la resta del disc? El que no sabia és que el millor encara estava per venir.
«Lasso the Moon» amplia aquest univers sonor i evoca a sonoritats del pop d’altres dècades. Però, més enllà de les semblances musicals, totes dues cançons comparteixen ironia i espectacle, que es converteixen en dos dels ingredients que defineixen aquest nou cicle. En aquesta segona peça, la cantautora porta les expectatives amoroses fins a l’absurd, demanant un gest tan impossible com regalar la lluna. Una exageració que, darrere del seu to juganer, posa sobre la taula les exigències que podem arribar a dipositar en l’amor. I és precisament aquest joc entre allò que sembla romàntic i allò que resulta desmesurat el que fa que els temes vagin més enllà d’una melodia enganxosa.
Aquesta teatralitat també es trasllada a la manera com Ashe treballa la seva veu. A ‘Love Bomb’, per exemple, comença gairebé parlant, com si l’oient fos a qui es dirigeix, per després anar desplegant tota la seva potència vocal. És un recurs que m’encanta de la seva manera d’interpretar. A ‘Swan Lake’, aquesta versatilitat torna a brillar a través de pauses, cors i l’allargament d’algunes paraules que creen una tensió que acaba esclatant musicalment i reforça el caràcter fosc i inquietant de la peça on l’amor es converteix en possessió i amenaça. La bellesa de la composició conviu amb una sensació de perill que converteix el tema en un dels moments més potents de tot el disc.
I és que una de les coses que més m’han sorprès de «The Girl of Your Dreams» és la seva capacitat de recuperar el passat i portar-lo al present. Les cordes, les harmonies vocals i la riquesa dels arranjaments evoquen el pop orquestral dels anys seixanta i setanta, amb ecos que poden recordar grups com The Carpenters. En alguns moments, la presència dels cors també em porta a pensar en la grandiloqüència pop d’ABBA amb algunes ràfegues d’aquells cors simfònics de Queen. Ara bé, trobar aquestes referències en més d’una ocasió no vol dir que el disc caigui en la repetició. Al contrari, cada cançó troba la seva manera de jugar amb els instruments i la interpretació vocal.
Això es fa especialment evident quan el disc abaixa la intensitat. A ‘Sweet Caroline’, els primers segons, acompanyats d’un piano suau, ens situen en un espai molt més íntim. Aquí, Ashe no necessita recórrer a una producció carregada per captar l’atenció: la veu és suficient per sostenir la cançó i mantenir-nos-hi atrapats. Els instruments hi aporten els matisos necessaris sense restar-li protagonisme. Una senzillesa que no s’ha de confondre amb una manca de recursos, sinó amb la capacitat de saber quan cal deixar de banda els artificis. Una sensibilitat que també trobem al tema ‘The Girl of Your Dreams’, on la veu i el teclat assumeixen un paper central i permeten que el pes de la interpretació recaigui en els matisos vocals.
Més enllà de la sonoritat, el que acaba de donar sentit al disc és la manera com aborda les diferents cares de l’amor. No sempre sabem què volem d’una relació, ni som capaços d’entendre què ens passa mentre hi som dins. A ‘Lasso the Moon’, les expectatives amoroses es porten fins a l’absurd; a ‘Swan Lake’, l’amor adquireix una dimensió fosca i obsessiva. ‘Blue Hour’, per la seva banda, ens situa en un moment de ruptura, mentre que ‘Funeral’ apunta cap a una manera diferent d’entendre l’amor, des de la sensació d’haver trobat algú amb qui les coses, finalment, encaixen. Sense necessitat d’entendre totes les cançons com els capítols d’una mateixa història, juntes dibuixen una mirada sobre l’amor que no es queda en la idealització, sinó que també n’explora els dubtes, les contradiccions i les certeses.
Reconec que m’ha costat trobar una pega a aquest disc. Potser perquè, quan una proposta t’agrada, és fàcil deixar-se endur per les primeres impressions i oblidar-se de mirar què hi ha al darrere. Però, en el cas de «The Girl of Your Dreams», el que m’ha resultat més difícil és quedar-me amb una sola cançó. Cadascuna té una feina al darrere: una melodia, una manera d’interpretar i uns matisos que la fan diferent de la resta. Però també hi ha la part lírica que permet connectar amb emocions tan diverses com la indecisió, el desengany o la sensació de trobar, per fi, allò que buscaves. És un àlbum que convida a tornar-hi, no només pels temes que t’enganxen a la primera escolta, sinó també pels detalls que vas descobrint a mesura que l’escoltes una vegada i una altra.
En definitiva, «The Girl of Your Dreams» és un excel·lent treball, ja que posa sobre la taula el valor dels arranjaments i deixa espai perquè els instruments respirin. És un disc on cada pausa, cada entrada instrumental i cada canvi d’intensitat tenen un sentit. I és fort pensar que el disc sorgeix d’un matrimoni que Ashe hauria volgut aturar abans de casar-se, però que, sense ell, potser mai no hauríem pogut escoltar aquest gran disc.
