Biel Bullich presenta “del fons, a tu” una breu carta de presentació que ens ajuda a descobrir la seva identitat com a artista, però també ens descobreix molt sobre en Biel com a persona. Cinc cançons que el posicionen en un registre i un estil concret, un indie rock que beu d’influències com Arctic Monkeys, però amb una solidesa sorprenent, tractant-se del seu primer EP.
Entrem en l’àlbum de manera gradual amb una introducció a ‘obertura de cor’, una pista necessària per marcar la sonoritat que ens espera a la resta d’àlbum. Un ritme que puja d’intensitat i ens acompanya fins a ‘buits’, que tot i ser la primera cançó constata una proposta musical molt sòlida. Aquest va ser un avançament de l’àlbum i més enllà de la part instrumental també presenta lletres ben construides, que transmeten l’angoixa, el sentir-se sol, la buidor i el “envejar a qui tingui sentiments”
A ‘res es com abans’ ens plantem ja a la meitat de l’àlbum. Una oda als records, una cançó que beu de la nostàlgia d’èpoques passades i d’un relat compartit d’infància que a tothom li ressona. “No vull aferrar-me al passat però hi ha vegades que el trobo a faltar”. El pes de les lletres aconsegueixen no opacar a l’acompanyament instrumental i es fusionen, sabent quan s’ha de deixar brillar a un o a l’altre, un Biel petit ens diu “adeu”. Tothom sent la nostàlgia de moments passats i a l’hora la por del futur, i en l’EP també es representa aquesta dualitat. A ‘no me’n vull anar’ entra l’incertesa de no saber el que hi haurà després i el desig d’allargar les experiències el màxim possible. “Diuen que no es bona la eternitat” però ell es vol quedar en el moment present.
‘el que hauria estat’ és un comiat d’àlbum breu. Amb un ritme més aviat pausat l’artista ens parla des de la primera persona, des de l’amor. Poc més d’un minut que Biel aprofita per sincerar-se i deixar un missatge final: “No vull que acabi ni ara ni mal”. Desgraciadament, el que sí que acaba és el seu EP. Des d’un primer moment hem dit que era una carta de presentació breu, però considero que és tot el que necessitava. No hi ha res que sobri ni que es pogués retallar, unes cançons treballades íntegrament per l’artista que funcionen en conjunt però també per separat i marquen el seu camí a seguir.
Quan parlem de primers projectes d’artistes, crec que una de les meves paraules preferides és “experimental”. M’agrada veure com en les seves primeres passes juguen i van provant estils nous fins a trobar “el seu so”. Ara bé, quan tens una idea clara, no és necessari experimentar gaire. “del fons, a tu” és un projecte sòlid, rodó, que sorpren per la seva maduresa com a primer projecte de l’artista. Un recull de cançons que funcionen a l’hora de crear una marca i un so propi però alhora prometen un molt bon camí per l’artista.
