La cantautora de dinou anys NAINA ha estrenat el seu primer disc llarg “VIVES O MORTES”. L’àlbum, a través de pop amb tocs electrònics, urbans i llatins, explora les dualitats emocionals que apareixen durant la vida i també la preocupació universal de trobar estabilitat en un món ple de confusió.
Intencionalitat de l’àlbum
La primera cançó ‘VIVES O MORTES’ ja mostra la intenció del disc, tant per l’estructura del tema com per la temàtica. A través d’un so de pop electrònic que creix progressivament en intensitat rítmica fins a culminar en un clímax parla de patir una època de crisi vital després d’acabar una relació amorosa. I en el fons, exposa que tant la vida com les relacions amoroses son canvi, dubte i fragilitat constant.
Repressió del desig
A continuació, arriba ‘PECAT ORIGINAL’ en col·laboració amb el duet vallenc Figa Flawas, un tema pop amb accents urbans i llatins que és, sens dubte, el plat fort del disc i una bona elecció de primer senzill. La cançó juga amb una metàfora molt clara sobre el pecat; a través de mencions a “la fruita prohibida” i “la culpa” posa paraules a la sensació de reprimir una forta atracció cap a una persona. El tema introdueix també un eix temàtic molt present a la totalitat del disc: la lluita constant entre frenar o deixar-se portar.
La següent, ‘CAPAÇ’ també aborda la por d’atrevir-se a fer el pas amb una persona amb la qual hi ha connexió. Per això, utilitza metàfores com “la corda fluixa” o la “línia roja” que mai han creuat.
Balada i reivindicació
La quarta cançó inicia un parèntesi sonor dins l’àlbum: es passa del pop a la balada a piano. ‘AL MEU PAÍS’ amb la col·laboració de Ginestà és una carta d’amor i suport a una persona, que és realment una metàfora de Catalunya i el País Valencià. En aquest tema, que és realment un homenatge a ambdós territoris, recorden amb nostàlgia els moments que els ha regalat la seva terra i també reivindiquen la necessitat de lluitar per a millorar la realitat d’ambdues zones. Una cançó emotiva i necessària que deixa clar que a un disc de pop també hi ha espai per a les reivindicacions socials.
Tot i que el ritme s’accelera, l’emocionalitat continua a ‘184’. El següent tema és una balada pop d’amor que parla d’un sentiment universal: quan t’estimes una persona, sempre sents que el temps que hi passes és insuficient. A més, líricament mostra una evolució envers el sentiment que explica a les cançons anteriors, a vegades arriba un moment en què la por al compromís i a deixar-se portar desapareixen: “La vida a mi me la devia i ara l’atrevida no té por de dir-te t’estime”.
L’àlbum segueix amb ‘SERÀ MILLOR’, una cançó altre cop amb lletra reivindicativa i amb influències sonores de la música disco dels 2000. En aquest tema, denuncia la pressió i violència simbòlica del masclisme i sobretot, una injustícia directament relacionada amb aquest fenomen: moltes dones senten culpa quan expressen el seu rebuig cap a les actituds masclistes.
Dualitats emocionals
La següent, ‘TOT I RES’ segueix la línia de la primera cançó del disc: explorar la dualitat entre existir o no. En aquest cas, a través de la història d’un vincle que mai va acabar d’estar consolidat explica que pots arribar a ser-ho tot i alhora no ser res amb una persona. Segons l’artista, aquestes cançons estan inspirades en l’experiment del gat de Schrödinger: una cosa pot estar en dos estats oposats alhora.
A continuació, la cantant passa de parlar de relacions que mai no s’han arribat a consolidar —el que la generació Z anomena situationships— a relacions que sí que han pogut prosperar. ‘FÀCIL’ descriu la bellesa i la fragilitat de la quotidianitat un cop ja s’ha començat una relació i les següents, ‘ATREVIDA’ i ‘BLANCA’ mostren les dues cares del record d’una relació amorosa passada. La primera, parla d’una relació tòxica marcada per la intermitència a la qual la cantant no voldria tornar mai. En canvi, la segona narra una relació bonica i marcada pels records quotidians a la qual tornaria sense pensar-s’ho.
Acceptació, frescor i desimboltura
A partir d’aquest punt, les lletres comencen a descriure menys la incertesa i més l’acceptació. A ‘ENAMORAR-ME DE MI’ admet que pensava que el seu malestar se solucionaria reconciliant-se amb una persona, però el que realment necessitava era reconciliar-se amb ella mateixa.
I de la intimitat, es passa a la frescor amb ‘NO SÉ BALLAR’. Aquesta col·laboració amb La Fúmiga, a ritme de bachata i amb una lletra divertida descriu la inseguretat davant del ball i l’atracció, que torna a ser altra vegada el dilema entre la contenció i l’alliberament. Seguidament, en la mateixa línia emocional de deixar-se portar, ‘SOLET’ aborda la tranquil·litat de saber que algunes atraccions són efímeres i fruit de l’adrenalina i no passa res.
Finalment, el disc es tanca amb ‘TABÚ’, un tema que aborda com els problemes de comunicació poden acabar esguerrant una relació. La cantant explica que, mentre durava la relació, sentia que ella mateixa era el tema que l’altra persona evitava afrontar; però un cop aquesta s’acaba, parlar de l’altra persona esdevé tan dolorós que la situació s’inverteix i és ella qui converteix l’altre en el seu tema tabú.
En els últims trenta segons de la cançó, la producció fa un gir radical i passa dels sons electrònics a la nuesa d’una sola guitarra i la seva veu. L’interludi es tanca amb la frase: “Per a tu va ser un joc i per a mi va ser el foc que cremava el temps. I si el món acaba demà, què hi farem?”, una cita que sintetitza amb precisió el recorregut emocional de l’àlbum: superar la incertesa implica també assumir que moltes coses no depenen de nosaltres i només ens queda acceptar-les.
Conjunt de l’àlbum
En definitiva, “VIVES O MORTES” és un debut reflexiu i amb personalitat que aconsegueix reivindicar la personalitat artística de NAINA i també les seves inquietuds tant personals com socials. A través d’un so fresc que barreja el pop amb altres estils i també de col·laboracions coherents i ben integrades, posa en paraules el viatge emocional d’aprendre a resoldre dubtes vitals i acceptar les inseguretats pròpies. I, sobretot, deixa una cosa molt clara: sabrà fer-se un lloc i aconseguir un segell propi dins del món del pop en català.
