Catalunya s’omple d’una nova generació d’artistes disposats a donar a conèixer la seva veu a través de la música. Això dificulta destacar i que l’arribada a la indústria es prolongui en el temps. Llini s’enfronta a aquest fenomen amb una arma molt potent: “DES DEL D1A”. Un primer projecte natural, senzill i farcit d’il·lusió per fer del català el seu altaveu cap a les joves generacions. Un total de 9 cançons que es mouen amb versatilitat dins el gènere urbà per explicar un relat sobre el trajecte vital d’un artista emergent amb qui, per a molts, és fàcil sentir-nos identificats.
El tret de sortida el fa ‘La Original’. Un tema que actua molt bé com a element introductori perquè conté tot el que trobarem al llarg de l’àlbum: una melodia que enganxa, una lletra que supura romanticisme i alguna col·laboració que trenca amb la monotonia (en aquest cas, la Cloe). És a dir, una autèntica declaració d’intencions per fer un primer tast del que escoltarem a partir d’ara.
Però com tot camí vital, els alts i baixos són constants i aquest no n’és l’excepció. Rebaixem les revolucions i, a ritme de guitarra l’artista, canta ‘Ho aconseguiré’ a la seva gent. Els explica que vol que se sentin orgullosos i que “donarà d’ell com si fos l’últim dia” per complir amb les seves ambicions. Un dels temes més purs que inevitablement ja forma part de la meva playlist.
No tardarem a ballar de nou amb ‘Mammamia’: la definició d’estiu en forma de cançó. Kiddi i Masvi s’uneixen a Llini per cantar a la noia dels seus somnis amb un ritme fresc i carismàtic que et trasllada a les inoblidables nits de calor i festa. Tots tres cohesionen a la perfecció. Tant és així que repeteixen a ‘Va bé’, on fan un cant a l’amor des d’una altra perspectiva. Ens mostren una bona actitud tot i el distanciament, però deixant entreveure certa nostàlgia recordant que “em deus un últim ball, aquell que no vam fer mai”. Encara que el que més destaca aquí és el joc de repetició amb el títol de la cançó a la tornada, del qual és impossible despendre’s un cop escoltat per primera vegada.
La meitat de l’àlbum la marca ‘Stem Units’, un tema que recupera les vibres d’estiu, festa i “fer de la vida un hit”. La producció està molt treballada en tots els tracks, però en aquest destaca perquè dota a la melodia de detalls que perfilen la intencionalitat del missatge.
És evident que Llini explora el gènere urbà des de la versatilitat, i ‘Mil Motius’ ens mostra la seva versió més intimista. Una autèntica carta d’amor que es cou a foc lent al llarg de tota la cançó i que destaca per una lletra que aposta especialment per metàfores i eines per embellir-la.
Per a tornar a pujar els ànims, ha arribat el moment d’una escapada amb en Riki Recto fins a l’emblemàtica ‘Costa Brava’. On ens trobem amb una balada ràpida que suposa un equilibri ideal entre el sentimentalisme de la lletra i el beat ràpid de la melodia. I Marina Freixas arrodoneix les col·laboracions a ‘Imagina’t’, on es barregen dues veus que empasten de manera completament natural i orgànica, donant-li el toc diferencial que necessita.
I concloem de la millor manera possible. Un tema que experimenta i aprofita diferents recursos del trap per convidar-nos a un últim moment d’introspecció personal. El resultat és un missatge d’amor contundent i decidit que et fa pensar ‘Quin Goig’ quan arriben els últims segons de l’àlbum.
“DES DEL D1A” és el reflex d’un jove amb ambicions i ganes de gaudir a través de reflexions sobre la constància, els somnis, l’exploració dels sentiments i la fidelitat a un mateix. Ho transmet sobretot a partir d’històries d’amor amb varietat de punts de vista. Tanmateix, Llini ha creat una carta de presentació ideal que, tot i no presentar un fil conductor explícit, conté unes cançons que s’uneixen amb l’objectiu de representar totes les parts de l’artista. I recorda que, si a tu també t’ha agradat, sempre podràs dir que dones suport a Llini des del dia 1.
