Hi ha alguna cosa especialment maca en la simplicitat. Quan s’evita la grandiloqüència i s’aposta per la senzillesa. I l’instint de gavina.mp3 ha seguit el bon camí. A “SEMPRE I PER INSTINT” ens trobem amb una proposta que ens demana paciència. S’ha d’escoltar deixant que les capes es despleguin i connectant amb les cançons. Ens rep la vulnerabilitat i les contradiccions; entre la por i la força. La infantesa i l’adultesa. Que ens fa córrer “SEMPRE I PER INSTINT”
‘AGOST, 1999’ és un inici tímid. On les guitarres acústiques es troben amb els sintetitzadors i ens obre una mica la porta per submergir-nos a la resta d’àlbum. A mesura que avancem, veiem com el disc es va desembolicant, i la primera cançó enllaça perfectament amb ‘TIGRES AL CAP’, i la seva sinceritat brutal, admetent que “La veritat ja no m’escoltes mai i no tens res a dir”. El títol ja transmet una imatge poderosa: els tigres per entendre pensaments perillosos. Una ment que no s’atura i ens parla de l’amor, la por i la força que coexisteixen en un mateix espai.
Arriba el torn de ‘CIUTAT’ un dels senzills de l’àlbum i una cançó magnètica que parla de la vida a la ciutat més enllà dels carrers; ho narra com un estat emocional. Es succeeixen imatges i ens movem entre la desesperació, el soroll, el pas del temps i una confiança residual que fa que la cançó encara s’adreci a certa persona que ja forma part del passat. Estableix una correlació sobre com, per dependència, sovint tornem a llocs que ens fan mal. Tot i que no sempre siguin llocs.
La primera col·laboració del disc ve de la mà d’Al·lèrgiques al Pol·len a ‘BALCONS, CAVALLS’; una explosió que contrasta amb el ritme que l’àlbum portava fins al moment. La cançó manté la idea de les contradiccions, amb els cavalls com a sinònim de llibertat i els balcons com a reclusió, com si a la cançó es deixessin anar pensaments que feia temps que guardaven amagats. Una cançó de pop alternatiu molt més instrumental que ens permet reconèixer tant a Gavina com a Al·lèrgiques en una mateixa peça. Xicu agafa el relleu de les col·laboracions a ‘ANGELET’. Amb una producció més aviat minimalista, la cançó depèn d’una lletra molt ben cuidada, que esdevé una carta d’amor a aquest àngel, una persona pura. La cançó enfronta les dues visions i contrasta la puresa d’aquesta persona, aquest àngel que segons diu se li adormen els ocells a prop dels ulls amb el món que l’envolta, que es dibuixa com un lloc impur i brut.
Arriben les que, des del meu punt de vista, són les cançons més potents del disc. ‘DIUEN DE TU’, una cançó que sona com una carta advertint sobre el judici constant, i la lluita per aconseguir una identitat pròpia. L’estructura, que repeteix “diuen de tu” com un eco funciona com un pensament propi, i acaba fent-se un lloc en el teu cap. La cruesa de les lletres impacta i fa connectar amb l’afirmació que “no sempre tens on trucar”. ‘L’HIVERN AVANÇA’ estableix una correlació entre el fred de l’hivern i l’inevitable pas del temps. Ens canta sobre els records i la família, el fred de deixar-se endur. ’HO SENTO MOLT’ és potser la cançó més introspectiva de tot el projecte. Estima molt i demana perdó; l’exemple que quan les coses es fan amb el cor no calen parafernàlies. És una cançó menys experimental, però igualment potent, i en directe és un espectacle.
A ‘UNA MICA MÉS’ l’àlbum augmenta les revolucions progressivament i ritmes pop ens obren les portes a un so molt més experimental a ‘VALLCARCA’. Un so molt més electrònic marca aquest tema que funciona com a interludi abans de la cançó nuclear de l’àlbum; ‘SEMPRE INSTINT’. El costumisme carrega el pes de tota l’emoció que prova de comunicar i mirant per la finestra ens parla d’impulsos, confrontacions i d’instints. La síntesi de tot el que suposa l’àlbum encapsulat en tres minuts.
‘LLIMONA, 12’ carrega amb el pes de comiat. Una visió sense filtres de l’artista que hi ha darrere del projecte, en una projecció gairebé documental del que suposa “SEMPRE I PER INSTINT”. Aquesta darrera peça és crua però no freda, sinó especialment introspectiva. L’artista xiula i ens acompanya de la mà fins a les últimes notes de l’àlbum.
Gavina.mp3 firma el seu segon projecte, una aposta experimental, però on l’artista es mostra segur, reafirmant el seu so i la seva identitat en el panorama musical. Una carrera de fons. Un acte d’honestedat. Però sobretot, un àlbum ple de matisos que ens ensenya a mostrar-nos vulnerables, a empatitzar i a parlar des de la sinceritat més absoluta.
