Doja Cat torna a la càrrega després de dos anys d’espera amb un nou disc ple de romanticisme i sexualitat. En el seu anterior treball, Scarlet, l’artista s’endinsava en un univers més fosc i agressiu amb una aposta clara pel rap i el hip-hop. Ara amb Vie torna als seus inicis amb sons pop/R&B i vibres dels vuitanta tant en la producció musical com en l’estètica dels videoclips. Un canvi de registre inesperat, però que pels nostàlgics que la coneixem en la seva època de Hot Pink, i dels balls de TikTok amb les cançons com Say so o Cyber Sex, trobàvem a faltar.
Un discurs de l’amor
“Enamorar-se és posar confiança en les mans d’un mateix i dels altres.” Escriu l’artista en xarxes socials acompanyant a la portada del disc, on la veiem penjada d’un arbre lligada a un paracaigudes i amb un vestit de núvia. “L’amor creix cap amunt però, sobretot, cap avall. Són les arrels les que et mantenen ferm.” D’aquesta manera conclou, així doncs no es pot créixer sense una base estable, la grandària de les arrels definirà l’altura de l’arbre. Un missatge de maduresa amb el que crec que tots podem concordar i aplicar en les nostres relacions. Com bé va dir el novel·lista i dramaturg Benito Pérez Galdós, “El vertader amor, el sòlid i durable, neix del tracte: la resta és invenció dels poetes, dels músics i altra gent gandula”.
Jealous Type, l’avançament més seductor
Cards és la primera cançó del disc; tanmateix, no va ser la primera a veure la llum. De fet, el 21 d’agost Doja ja havia llançat Jealous Type com a single, avançant així part del projecte. La peça té un to seductor i juganer amb influències del disco-pop i el toc retro dels vuitanta, característic de tot l’àlbum i dels videoclips. La producció és neta i marcada, amb un ritme mogut i sintetitzadors que deixen espai a la veu. La cançó debutà al núm. 28 del Billboard Hot 100 i va ser nominada a cançó de l’estiu en els MTV Video Music Awards, consolidant-la com un dels èxits principals de Vie. Puc afirmar que es tracta una de les millors cançons del disc on demostra impecablement la seva versatilitat vocal. Rapeja amb el mateix talent que canta, i és evident que ho fa amb una destresa inqüestionable.
Al llarg del disc, cada cançó funciona com una peça del trencaclosques emocional: des de la sensualitat i la passió fins a la introspecció i la reafirmació de la identitat. Temes com Act of Service i Make It Up mostren moments més íntims i balades, tot i que arriben a fer-se avorrides o poc memorables. Malgrat comptar amb cançons fluixes, una destaca per tractar-se d’una col·laboració amb una artista amb la qual ja havia participat abans. SZA apareix a la meitat del disc amb Take Me Dancing com un interludi entre les dues parts. La cançó que t’envolta amb aquesta atmosfera retro i una lletra que cala, tots busquem una connexió, tenim desig i volem a algú amb el que compartir-ho.
El disc més complet i madur de Doja Cat
Lluny de ser un experiment, Vie es presenta com el treball més complet i madur de la cantant fins al moment. Entre himnes com Jealous Type o AAAHH Men!, l’àlbum reflecteix una artista capaç de reinventar-se sense perdre el seu segell. Doja Cat tanca el disc amb Come Back, una peça que, tot i l’escepticisme en les relacions i els homes sembrat al llarg de l’àlbum, manté viva la flama de l’amor. Comparant-lo amb els seus àlbums anteriors podem percebre una evolució artística i personal. Crec sincerament que es tracta d’una pas endavant, passa de cantar sobre relacions superficials i una sexualitat buida a una recerca i connexió més profunda. És precisament en aquesta contradicció entre l’humor àcid i l’obertura dels sentiments amb un altre on la Vie aconsegueix que connectis.
La gira mundial d’aquest projecte no fa més que reafirmar la gran ambició de l’artista per arribar a un nivell internacional. Ma Vie World tour ja compta amb la visita a països com Austràlia, Filipines o Japó entre altres.
És un pas segur i madur de Doja Cat: desprèn confiança, estil i una satisfactòria combinació entre pop accessible i detalls personals. És un disc que pot agradar tant a qui ha seguit el seu costat més comercial com als que valoren qualitat de producció i melodies ben pensades.
