Amb tan sols vint anys, Sombr s’ha consolidat com un dels artistes més prometedors del panorama musical internacional. Des del desembre de l’any passat, el cantant novaiorquès ha donat pistes sobre el seu primer disc, amb cançons com “Back to Friends” que ha aconseguit un número global a Spotify. El 22 d’agost va estrenar el seu àlbum debut compost de deu cançons, “I Barely Know Her”.
L’àlbum s’inicia amb ‘crushing’, una lletra que parla des de la melancolia d’una relació passada. Expressa les ganes de tornar, d’estimar, de retrobar aquella persona, però sap que ja no hi és. El beat és un pop que t’eleva a un altre espai físic que resulta molt modern i innovador.
El disc continua amb ’12 to 12′, un tema amb un ritme no tan nostàlgic, marcat més aviat per un sentiment de ressentiment. Expressa que, si des del principi hagués sabut que marxaria, mai s’hauria llançat a estimar. Aquesta cançó fa venir ganes de saltar per l’habitació com un boig; és la típica que et poses al cotxe i cantes a ple pulmó.
La següent cançó és, ‘i wish i knew how to quit you’ que retorna a un ritme més d’enyorança a causa d’aquesta relació passada. Ell defineix la seva addició a aquell amor que va sorgir a un dels barris més icònics de Nova York, Brooklyn, on ell i la seva parella s’entregaven mútuament en una nit en la qual semblava que tot s’aturava.
Tot seguit arriba la preferida de molts: ‘back to friends’. No hi ha marxa enrere: el sentiment els ha portat a un límit del qual tots dos saben que no hi ha retorn i que no poden tornar a ser amics. Aquesta cançó remou molt, tant per lletra com per instrumental, que fa que tot sigui molt sentimental.
En ‘canal street’ la cinquena cançó del disc, sembla que el protagonista d’aquesta història vol tornar a sortir amb altres noies, però cap no és com ella. Tot li recorda a ella: els carrers per on camina, les cigarretes que fuma, les llums de Nadal, tot el porta de nou a ella. A qui no li ha passat això? Tot el que és tangible pot convertir-se en el record d’una persona.
La següent cançó és ‘dime’, que amb un to pop reflexiona sobre la seva relació: Què puc fer per a què m’entenguis? Reclama un amor, un amor que ha marxat a Europa i que, sense ella, no aconsegueix animar-se. No sé què pots fer, Sombr, però això és un temacle amb totes les majúscules.
Amb un to més fresc, es presenta ‘undressed’, on el protagonista es troba en un moment en què la seva relació està en pausa, però ell sap que no vol a un altre, no vol a un altre que no sigui ella. Aquesta cançó recorda a un dia de pluja.
La vuitena cançó del disc és ‘come closer’. Sembla que el protagonista de la nostra història amorosa sap donar a la seva relació, tan difícil de descriure, tot el que vol. No vol estimar a mitges, vol estimar de manera completa, cosa que sembla genial i recomanable per a tots aquells que es queden a mitges. O vas a totes, o vas a totes.
A la penúltima cançó del disc, ‘we never dated’, amb un toc de pop i guitarra elèctrica, però amb aquesta melancolia que ja és el seu segell, Sombr diu que no pot fer res perquè l’estimi. Això és un clar exemple d’idealització cap a una persona.
L’última cançó del disc, ‘under the mat’, els dos protagonistes de la història tenen idees molt diferents sobre política, però que, tot i això, s’estimen. Lloguen un petit apartament i a mesura que passava el temps, ella l’odiava cada vegada més. Coses de la convivència.
Per concloure, cal destacar la delicadesa amb què Sombr barreja pop, guitarra elèctrica i sentiments d’una manera en la qual et fa oblidar que estàs escoltant música. Sembla més aviat que visquis una vida a Nova York, amb aquella noia que t’agrada i que, malgrat tot, no et fa ni cas.
