El passat 7 de maig Andrea Grau va presentar el seu primer disc “Petó i adeu”. La gravació disposa de 10 cançons compostes per ella mateixa que parlen principalment d’una ruptura en què el dolor és unilateral, però també aborden altres temàtiques com la nostàlgia i la introspecció.
Nostàlgia i comiats
L’àlbum comença amb el que va ser el primer tastet del disc. ‘Deixa un missatge’ és una cançó lenta i íntima que aborda les diferents fases durant una ruptura. A l’inici parla del desig de rebre un missatge d’aquella persona a qui tant havia estimat i a l’acabament surt de la negació i admet que a vegades cal assumir un final.
I del desamor, la cantant passa a parlar-nos d’allò que molts cops és un antídot per aquest: l’amistat. ‘Setembre’ és una oda a l’amistat i a valorar el temps de qualitat amb tots aquells a qui estimem. Per mi és de les cançons més emotives del disc i aconsegueix transmetre a la perfecció la nostàlgia del que ha estat un estiu idíl·lic que s’acaba i el neguit de no poder fer eterns aquells moments en què tot va bé.
A continuació, el so canvia de la balada al bolero. A ‘Bolero d’amor?’, la tarragonina explora un so que no havia provat abans i continua amb la temàtica de la primera cançó del disc: no s’imagina una vida sense la persona amb qui ha trencat.
Pensar-te i somiar-te
La següent és l’única en castellà i s’anomena ‘Hoy he soñado que’. En aquesta, utilitza la imatge d’una persona que apareix només als seus somnis per parlar de l’aferrament emocional després d’una ruptura en què només una de les parts continua enyorant l’altre. La mateixa temàtica continua amb ‘Pensar-te Constantment‘ , en què l’autora posa en paraules un sentiment universal: la frustració de no poder deixar de pensar en una persona que t’ha fet mal.
Gir sonor i emocional
El disc arranca una part sonorament més moguda amb ‘En un Jazz Club’ una cançó que amb un ritme més enèrgic i un to despreocupat resumeix una història d’amor en què dues persones s’estimen molt, però s’acaben fent mal.
L’experiència continua amb la cançó més animada del disc i que té una tornada que no pots treure’t del cap. A ‘Mudernu de Barcelona’ la cantautora s’atreveix amb un ritme pop punk i una lletra divertida i irònica. En aquesta cançó que va ser el segon avançament del seu disc la cantant caricaturitza uns personatges bastant coneguts en l’imaginari col·lectiu de la generació Z catalana: els moderns de Barcelona. Ho fa parlant d’un home amb problemes d’egolatria que basa la seva personalitat a ser alternatiu.
Introspecció
A la següent, anomenada ‘És igual’ el focus passa del dolor que li provoca una altra persona a la introspecció. Tot i que ho fa amb un ritme animat que busca reforçar el concepte de la cançó d’intentar explicar el dolor amb indiferència, la cantant s’obre en canal i explica algunes de les seves inseguretats. Més concretament parla de l’angoixa que pot suposar fer-se gran i sentir-se perdut.
A continuació, ‘Cites Extranyes’ narra la dificultat que el dolor de la ruptura desaparegui totalment; a vegades costa que el dolor marxi del tot, però allò que en un passat ens semblava impossible d’esborrar, al cap d’un temps es va diluint. Per fer-ho, utilitza la història de dues persones que havien sigut parella i es troben pel carrer.
L’àlbum acaba amb una cançó que fusiona tots els temes dels quals parla al disc. A ‘31/12′ la cantant aprofita l’últim dia de l’any per reflexionar sobre tot allò que l’ha turmentat durant els 365 dies anteriors. Sense cap mena de dubte, és un final rodó.
En definitiva, amb aquest nou àlbum Andrea Grau ha demostrat el seu talent com a cantautora. La tarragonina és capaç de convertir el dolor en cançons que emparaulen sentiments universals i aconsegueix mostrar-se vulnerable i transparent amb els seus oients. Però no només demostra la seva capacitat d’explicar històries, sinó també una habilitat que ja havia mostrat al seu últim EP “Un trosset del que porto dins”: la versatilitat estilística de les seves cançons. El disc explora l’indie, el jazz, el pop i el bolero i ho fa d’una manera molt orgànica. En definitiva, Andrea Grau aconsegueix presentar-se sonorament, però també com a persona.
