El 20 de març la Julieta anunciava la data d’estrena del seu nou disc. Gairebé un mes i mig després, la Julieta ha estrenat ‘23‘. Aquest nou àlbum, el quart de la seva carrera, inclou vuit cançons, dues de les quals ja havíem tingut un tastet durant aquestes últimes setmanes.
Una història de (des)amor
El disc comença amb ‘Els contes’, una cançó que parla ara sobre la història que explicarà al disc i com encara viu aquestes al seu cap. Una història on la Julieta es mostra més fràgil que mai i on els papers van canviant a mesura que avança. La següent cançó és ‘M’oblido d’oblidar-te, el segon avançament del disc. La Julieta explora el desamor d’una manera molt oberta. En aquesta cançó, la barcelonina mostra com està molt vinculada al seu primer amor que, com diu el títol de la mateixa cançó, s’oblida d’oblidar. Aquesta balada llueix la veu de la Julieta donant una importància molt gran a la seva veu. Des del meu punt de vista, un inici excel·lent pel disc.
Rebeldia
Tot seguit tenim ‘Taxi’, el primer avançament del disc. Una cançó passional amb un videoclip molt intens. Aquesta peça, que fa setmanes que ho peta, mostra a la Julieta com una heroïna. El tema va marcar l’inici d’aquesta nova era i, sens dubte, ha escalat posicions com a una de les meves preferides.
Seguint la línia de l’empoderament, trobem ‘Loba’, la cançó rebel del disc. ‘Loba’ és un himne a la llibertat, a sortir i alliberar-se. ‘’Ella és una loba, no s’enamora. I no es deixa controlar per un amor que ha d’oblidar’’. Fa referència al fet que, per fi, ha oblidat aquell primer amor. Una cançó festiva i de celebració, on finalment venç la melancolia que li produïa aquella relació del passat.
Ritme i melancolia a ritmes igual
Arriba el torn de ‘L’amor de la meva vida’. Des del meu punt de vista, és la cançó més inesperada del disc. Tot i que pel nom semblava una balada típica d’amor, la Julieta ens ha sorprès amb una bachata, un estil al qual no ens té pas acostumats. Parla sobre com es retroba amb l’amor del qual ha parlat durant tot el disc. Una molt bona cançó que marca la diferència amb el còmput general del disc. A més, ha vingut acompanyada de videoclip.
D’altra banda, trobem ‘Tornado’. Una cançó que, aquells que vam assistir al concert de Final de Gira a Razzmatazz, ja vam escoltar. Parla sobre fer-se grans i la melancolia que se sent en complir anys. Una Julieta més nostàlgica que mai en aquest disc, es mostra més sensible al seu aniversari, explicant que quan va bufar les espelmes, plora.
Les amistats, un gran pes a ’23’
L’últim tram del disc, es dedica a les amistats. Una oda a l’amistat, ‘Bruna’ ha sigut la cançó que més m’ha emocionat de tot l’àlbum. Parla sobre la seva amistat més pura, que dona nom a la cançó. Per a aquells que som uns melancòlics i ens encanten els moments que vivim, que trobem a faltar les experiències abans d’haver-les viscut, viurem aquesta cançó amb molta intensitat. A parer meu, Bruna és una cançó molt innovadora, un estil on no acostumem a veure a la Julieta. A més, posa fi a aquesta història amb la frase ‘Conte contat, conte acabat, conte explicat’.
La cançó que tanca ’23’ és una versió de l’‘Amics per sempre’, de Los Manolos. Una cançó que és coneguda per tots, reversionada a l’estil Julieta. Un excel·lent punt final a l’esperadíssim disc de la barcelonina. Un tancament, des del meu punt de vista, immillorable.
Des del meu punt de vista, ’23’ ha complert les expectatives d’aquells que l’esperàvem. Vuit cançons on ens mostra aquesta història que tant l’ha marcat i un disc on veiem a la Julieta més personal i sensible que mai.
Més enllà del disc, el que més m’ha cridat l’atenció de tot el disc i l’estètica que aquest comporta, ha sigut la continuïtat que tenen els videoclips entre sí. Fent referència, un cop més, a que ’23’ és tota una història. Després d’aquesta gran estrena, tinc moltes ganes de veure la seva gira en directe.’
