Després d’haver publicat quatre EP i d’haver guanyat el concurs Sona9 el 2022, Dan Peralbo i El Comboi publiquen el seu primer àlbum, que porta per títol el mateix nom. El grup manté la seva essència: rock pur i lletres quotidianes i divertides.
De les onze cançons que componen l’àlbum, n’hi ha dues que ja les havíem pogut escoltar en EP anteriors, ‘Angelina Jolie’ i ‘Quin Panorama’. Són, de fet, dos dels seus temes més escoltats a Spotify. Tot i ser anteriors a aquest nou treball, s’hi acoblen perfectament, i és que “Dan Peralbo i El Comboi” continua en la línia del que havien fet fins ara. El grup de Torelló és dels pocs en la fornada d’artistes joves del panorama català que aposten pel rock. Podríem dir que l’altre gran referent en aquest sentit són La Ludwig Band.
Les guitarres elèctriques i la bateria són les seves grans aliades, junt amb les aparicions esporàdiques de la guitarra acústica en algun tema més íntim. Tot i que no formen part de la “banda del pati”, s’hi han acostat recentment. Fa uns mesos van publicar la versió rock de ‘Cari’ de Julieta, que no han inclòs en l’àlbum. Però no els fa falta estar dins d’aquest circuit, perquè tenen una personalitat única que atrapa des del primer minut.
El sentit de l’humor continua present en les lletres, que parlen de temes tan quotidians com una nit de festa interminable a ‘He begut (una mica massa)’. També dels enamoraments fugaços de la joventut a ‘M’he enamorat (una mica massa)’, que presenten en versió acústica en directe, amb el feedback —molt positiu— d’una àvia de nom Angelina. Si a “Miris Com T’ho Miris” li dedicaven una cançó a l’’Aina’, en aquesta ocasió li dediquen a la ‘Mireia’. En el fons, tots som uns romàntics.
Quan una fórmula funciona, més val no fer gaires canvis, però també hauria estat bé poder escoltar alguna cosa una mica diferent. L’únic que li falta a aquest àlbum és el factor sorpresa, més enllà de l’aparició de l’Angelina. De fet, després que la Rosalía incorporés un àudio de la seva àvia a l’àlbum “MOTOMAMI”, molts altres artistes han fet servir el mateix recurs en les seves cançons.
Tot i que “Dan Peralbo i El Comboi” no sorprèn, tampoc decep, sinó tot el contrari. Després d’escoltar qualsevol de les seves cançons, es veu la vida d’una altra manera, i en aquesta ocasió no és diferent.
