Després d’un any en què la música urbana catalana ha tingut una gran rellevància entre el públic català, el grup vallenc, format per en Pep Velasco i en Xavier Cartanyà, comencen l’any 2024, traient el seu segon àlbum, molt esperat per aquells qui els portem seguint des de fa anys, amb el títol de “La calçotada”. I és que cal dir que en aquest cas, utilitzar l’adjectiu “vallenc” és molt important a l’hora de parlar d’aquest duet musical, ja que han utilitzat un dels elements més característics de la capital de l’Alt Camp. Com a vallenc, em sento molt orgullós que un grup de la magnitud de Figa Flawas hagi fet servir aquest concepte per definir el seu nou disc.
Així doncs, aprofitant que aquella mateixa setmana era La Gran Festa de la Calçotada a Valls, el dia 25 de gener van treure el seu nou disc compost per un conjunt de 20 cançons, una quantitat que personalment crec que és excessiva. Actualment, costa que els oients s’escoltin àlbums sencers i més si són de gran quantitat de cançons, però, així i tot, cal dir que moltes d’elles ja havien sortit entre els dos últims anys i primeres setmanes d’aquest.
Per tant, en primer lloc, ens remuntem l’any 2022, on el grup encara no havia donat la gran empenta en el panorama musical català i va treure ‘M’equivocava’ i la famosa cançó ‘Que no s’acabi’, una de les que ha tingut més popularitat aquest últim any, sobretot entre els joves per la seva temàtica nostàlgica en referència al final de l’estiu, una de les estacions de l’any més esperades per a nosaltres perquè arriben les vacances. Aquesta en definitiva, crec que és un dels temes més ben encertats del grup vallenc, ja que han sabut jugar amb els records, mitjançant la melodia d’una guitarra i elements característics de l’estiu, d’una etapa on acostuma a predominar el sentiment de felicitat.
A partir d’aquí, va arribar el 2023, on el podríem definir com el seu gran any. Un en què va començar amb la sortida d’un dels senzills més populars amb el nom de ‘Mussegu’. Aquesta cançó considerada tant pels mateixos artistes com per nosaltres com una bachata catalana, puc dir que es va convertir en un dels èxits de l’any dins del panorama musical català, gràcies al seu ritme enganxós que ens convida a no parar-la de ballar. Després d’aquest gran èxit, el duet va treure una de les grans col·laboracions de l’any, amb una de les altres grans revelacions de l’any, l’Irma Farelo coneguda com a Mushka. Amb el nom de ‘Diabla’, la van convertir amb un dels altres èxits de l’any. Mitjançant un ritme molt enganxós i els jocs de paraules, aquesta cançó considerada per mi dins del gènere urbà, va fer que l’oient descobrís una nova cara dins del panorama musical català, molt poc utilitzada en els anys anteriors.
Més endavant a mesura que anaven passant els mesos van treure altres èxits com ‘Xalalà’ juntament amb el cantant Lluís Gavaldà; ‘Aurora’ i ‘Xtraterrestre’, d’un gènere i tipologia totalment diferents. Totes elles, però, tenien un tret característic que era que juntament amb la seva típica expressió de “diselo carti”, una habitual en ells, totes acabaven amb la frase de “la calçotada”. Un fet que com a vallenc em va deixar molt encuriosit i que finalment ha resultat ser el títol d’aquest nou àlbum.
Un cop arribat el 2024, el grup va fer un avançament traient un nou tema una setmana abans amb el nom de ‘4 kissus’. Aquest que va tenir molta popularitat sobretot a la plataforma de TikTok amb l’avançament que van fer 2 mesos abans. El seu ritme i el seu joc amb la lletra en els seus versos fan que personalment no la pari d’escoltar i es converteixin en un dels meus temes preferits.
Una setmana més tard, finalment van treure l’àlbum. Aquest destaca perquè aborden molts gèneres diferents, des de una bachata catalana, passant per una balada, i acabant una urbana. Hi trobem dues col·laboracions més, una en el tema de ‘Filet’ amb l’Alba Armengou i ‘Mala Sang’ amb en Pol Bordas i en Pep Compte. En aquesta segona m’agradaria destacar un fet que m’ha deixat molt sorprès que és l’aparició al final d’aquesta de la cançó del ‘Bandoler’ de Lluís Llach, la qual parla de Joan Serra, un bandoler nascut a Valls i convertit en una llegenda a la ciutat. Cal dir també que passa un fet similar a ‘Es ven’ on el principi comença a sonar la cançó del mític Raimon titulada ‘El vent’, on fan referència a la seva trajectòria i creixement com a grup de música, esmentant per exemple el seu primer àlbum anomenat “Joves tendres”.
A més a més, m’agradaria donar importància a la primera cançó del disc, ‘La Salsa’, un dels elements característics d’una calçotada, on el piano i les trompetes li donen un tret molt característic i especial. També hem pogut trobar una altra balada, amb el nom de ‘Si tu m’ho demanes’ que ens farà encendre les llanternes del mòbil i viure un dels moments més nostàlgics en els seus pròxims concerts d’aquesta nova gira que esperem amb tanta ànsia i ganes. Finalment, una altra que m’agradaria destacar és la de ‘Solucions i no problemes’ que amb les seves guitarres i el ritme enganxós fa que em recordi als d’una rumba catalana.
Pel que fa a la resta de temes, crec que n’hi ha algun que destaca més que els altres com per exemple el de ‘Xampany i Galetes’ el qual em crida molt l’atenció perquè fa referència a la sobre taula típica que es fa després d’una calçotada amb la família o els amics en què tal com ens diu als versos de la cançó el licor i el xampany no hi pot faltar. Pel que fa a les altres crec que no acaben de tenir aquella ambició o atreviment que en moltes d’elles hi podem trobar, com per exemple a la de ‘Il mio canto d’amore’ la qual en tenir un títol en italià m’havia generat unes expectatives que no s’han acabat complint.
Finalment, un altre fet que m’ha faltat també és titular una cançó amb el nom de “Calçots” el principal protagonista d’aquesta història.
De totes maneres, cal dir que gràcies a la seva diversitat de temes i gran feina en aquest segon àlbum fan que com a vallenc em senti molt orgullós i em convidi sens dubte a escoltar-lo tot gaudint d’una bona calçotada amb la millor companyia.
