Quan en Triquell va sortir d’Eufòria havent quedat entre els tres finalistes, ja s’intuïa que la seva carrera no quedaria reduïda a les gales del programa. La seva personalitat i la capacitat de fer-se seva qualsevol cançó eren alguns dels trets que el feien destacar respecte als seus companys. Poc després d’acabar el talent show va firmar amb Halley Records i va publicar els seus primers senzills, ‘Jugular’ i ‘Roadtrip’, i no fa gaire va presentar ‘CBD i espardenyes’ i ‘Clímax’. Amb aquest tastet ens va demostrar que sí, que tenia personalitat i que podia aportar un nou producte al panorama musical català.
“Triquell” com a marca personal
Puc afirmar que “Entre fluids” és de les propostes més originals i atrevides que he escoltat mai en català. Les expectatives eren altes, més que res per la curiositat que em generava descobrir què seria capaç de fer en Triquell. I haig de dir les ha superat amb matrícula d’honor. És un projecte madur, amb lletres ben treballades i amb una producció impecable.
Justament això és el que fa que aquest àlbum sigui tan especial: la sonoritat. Totes les cançons juguen amb l’electrònic, però lluny de fer-se estridents o pesades —sovint ens ho sembla a la gent que no som fans d’aquest gènere musical— són molt agradables d’escoltar. A més, amb el mateix tipus de sonoritats ha fet cançons molt diferents entre si. Tenim, en els dos extrems, ‘NPC’ —cançó divertida, amb un ritme molt marcat— i ‘Laberint’ —molt més emotiva i relaxant—. Gràcies a això, ha pogut fer un disc on les 13 cançons van de bracet, però sense fer-se repetitives.
Una altra cosa que no podem passar per alt, com he dit, són les lletres dels temes. Igual que amb les melodies, n’hi ha tant d’atrevides i escrites des de l’humor, com de més sentimentals i emotives. Això sí, totes amb el segell “Triquell”: sinceres i tretes des de dins de la seva ànima. De fet, a la seva descripció de Spotify l’artista diu el següent: “sostrec l’ànima del meu cos amb el cant i produeixo per evadir-me de la neutra realitat terrenal :)”. Crec que no fa falta afegir-hi res més per entendre-ho.
Les arrels d’Alter Soma
Val a dir que aquest no és el primer projecte del cantant. Abans d’entrar a Eufòria tenia un projecte amb uns amics, Alter Soma, que barrejava la música alternativa, el tecno i lindie rock. De fet, ha comptat amb ells per a un tema del disc, ‘Detroit tango‘. Escoltant alguns dels seus temes es pot entendre que la carrera en solitari d’en Triquell hagi tirat cap a aquest camí. Sens dubte, ha estat tot un encert. Si hagués intentat fer alguna cosa més tradicional (el que denominem “comercial”) no li hauria sortit ni la meitat de bé. En algun tema d’aquest àlbum, de fet, parla de com se sent respecte al negoci de la música i de la pressió social en general.
Aquest és un gran exemple per demostrar que sortir-se de la norma pot ser una gran victòria i pot marcar una gran diferència per a un artista que acaba de començar —en aquest cas, en solitari—. No sabem si en Triquell tornarà a treballar amb Alter Soma, però, pel bé de la indústria musical catalana, esperem que ens continuï sorprenent amb el seu projecte en solitari. En definitiva, que Triquell no deixi mai de ser Triquell.
