Fa gairebé dos anys, 31 FAM ens presentava JETLAG, el disc que va consolidar el grup a l’absoluta referència del trap en català i que ens deixava èxits com Nens del Barri, que ja forma part del nostre imaginari. Dos anys després, el panorama ha canviat (cap a bé), amb cada cop més propostes urbanes en la nostra llengua que amenacen el tron de la banda. En aquest context, i en un dia amb una competència ferotge quant a novetats musicals (nous discos de Triquell, Myke Towers i Rosalia i Rauw Alejandro, entre d’altres), veu la llum BONA FE, 10 cançons de fronteo català amb els seus més i els seus menys però de pura essència 31FAM.
Més ironia picant
‘Bona fe’ segurament no són les millors paraules per descriure la primera cançó del disc, X2 REAL, un single de fa uns mesos en què el grup es reivindica davant dels que “no fan trap, puta, fan reggaeton comercial“. Una de les principals conclusions d’aquest disc és que els singles estan ben triats i són sens dubte les millors cançons del disc. MASSA FUM, el més recent, i WAN TUN, un èxit consolidat, ho confirmen i destaquen àmpliament per sobre de la resta de cançons. Qui, a part de 31FAM, inclouria en un dels avançaments (MASSA FUM) “jo no sé parlar francès i no en tinc ganes, perquè de totes jo banco les catalanes“? És aquesta ironia amb tocs picants i patriòtics el que sempre els ha fet característics i els ho segueix fent en aquest disc.
A TUVE SUERTE, això sí, potser s’han passat de frenada amb el pebre parlant com si res d'”untar-te el cul de lefa com si fos una torrada” sense renunciar al sarcasme (“aquesta nit em deus un polvo, soc l’home del frac”). Tot això, compensat amb un interludi romàntic al pur estil Balada 17 però amb la inclusió de guitarra elèctrica. Com a curiositat, l’interludi porta com a nom el codi postal de Sabadell, 08208.
Estil urbà amb llicències
La cançó potser més propera a aquell component comercial que criticaven al principi del disc (al marge dels singles) és probablement FUNERAL, en què l’urbà es barreja amb el pop per “seguir el ritme al meu funeral, vull que tots beguin i acabin fatal“. No cal escoltar la cançó per fer-se una idea de per on van els trets. El disc el tanca una de les cançons més melòdiques (sense renunciar la base de trap): SHIPPIN PEL MATÍ, sense que això signifiqui una innovació temàtica en especial.
BONA FE, doncs, no decep però potser es queda una mica curt, tant en quantitat de cançons com en superar les expectatives. És fidel a l’essència del grup i ens deixa barres entre peculiars i memorables sense ser en cap cas el millor dels quatre treballs de la banda. Sigui com sigui, i a l’espera de saber la rebuda de la gent, el resultat és bo. Caldrà veure si, a jutjar per la gent, estan pegaos o “fa pinta flop“, com ells mateixos diuen a X2 REAL.
