P!nk ha estat tot un referent del pop durant la dècada dels 2000. La seva espontaneïtat, honestedat i sensibilitat l’han fet una artista única. Ara, publica el seu novè àlbum d’estudi, ‘TRUSTFALL’, que agrupa totes les característiques acabades de mencionar. I ho fa des d’una gran varietat de vessants del pop, anant des del més electrònic fins al més acústic, passant per balades a piano i veu.
Una muntanya russa d’emocions
Amb un total de 13 cançons, la que obra el disc és “When I get there”. Només amb la seva veu, un piano i poca cosa més, ens dona una pista de l’aura que desprèn tot l’àlbum i que es pot resumir en una paraula: esperança.
Els que van ser els dos singles del disc, “TRUSTFALL” i “Never Gonna Not Dance Again” són de les cançons que tenen més energia. Amb un toc electro/dance i un beat molt marcat, concorden perfectament amb el missatge de la lletra: positivisme, esperança i il·lusió. Però també trobem l’altre extrem, amb temes com “Lost Cause” o “Our Song” que, si t’agafa en un mal dia, et pot fer plorar. Totes dues tenen un to nostàlgic, inclús trist, que amb la meravellosa veu de la cantant nord-americana són un dard directe al cor.
Malgrat aquesta dissonància entre uns temes i altres, n’hi ha d’altres que permeten fer una transició entre estats d’ànims. És el cas de dues de les col·laboracions que inclou l’àlbum, amb The Lumineers i First Aid Kid. Podríem classificar-les com a pop més clàssic, sent la segona més acústica. També segueixen en aquesta línia “Last Call” i “Turbulence”, que, sincerament, és la meva preferida.
Finalment, és una altra col·laboració la que tanca el disc: “Just Say I’m Sorry”, amb Chris Stapleton. Sens dubte, ha estat una molt bona elecció, ja que aconsegueix abaixar les emocions que han anat aflorant durant tot el recorregut de l’àlbum.
Només hi ha hagut una cançó que no m’ha encaixat en el conjunt de l’obra: “Hate Me”. Tot i que m’ha encantat i és un retorn a la P!nk rockera de fa uns anys, precisament per això crec que no concorda amb la idea del disc. És l’única d’aquest estil i això la fa desentonar de la resta.
La P!nk més sincera i vulnerable
Així doncs, “TRUSTFALL” en conjunt té tot el sentit del món, perquè P!nk ha estat capaç de fer encaixar totes les peces per diferents que puguin semblar. I això ha estat possible per la seva capacitat d’obrir-se en canal, com ho fa sempre, i compartir els seus sentiments més profunds.
Però no és només això, i és que sense necessitat d’entendre les lletres, només amb la manera en com estan compostes les melodies, cada cançó és capaç de transmetre l’emoció exacta que la cantant pretén fer-nos arribar. A més, i no caldria ni mencionar-ho, la seva virtuositat vocal és la cirereta del pastís.
