Començo a escriure el post d’aquesta setmana molt content, perquè dimarts vaig veure per primer cop en directe a Brent Faiyaz (i a Tommy Richman) a Razz i va ser increïble. A més, avui veig a La M.O.D.A. per 2312347234 vegada, però no em deixa de fer la mateixa il·lusió que el primer dia. També, han confirmat a James Blake al Vida cosa que em porta obsessionant tota la setmana, només d’imaginar-me’l passejant pels carrers de Vilanova i la Geltrú. Quines ganes. I la setmana que ve confirmacions del Primavera Sound!!!! Esteu nerviosxs? Jo sí.

NOVETATS:

  • La cançó que recomanaré a continuació la vaig descobrir un dia qualsevol fent scroll per TikTok, quan vaig sentir un trosset de “Slowdown (girl what’s up)” de l’artista francès YellowStraps i em vaig quedar atrapat. A partir de llavors vaig buscar-la a Spotify i vaig veure que no estava publicada, i xafardejant, em vaig adonar que no l’havia pogut penjar per un tema de copyright, ja que el compositor original no li havia donat permís. Tot i així vaig seguir a l’artista per si algun dia podia penjar-la, i el dia ha arribat. M’ha cridat l’atenció aquesta espècie de Bedroom R&B mesclat amb UK garage que no havia sentit fins ara i que trobo que és un gènere a explotar. Us comparteixo també el seu TikTok, ja que fa edits molt xulos.

- Publicitat -
  • Després de “SE MATA”, Cristina Len reapareix amb “CASTIGO” el segon single del seu nou projecte, un altre cop produït pel BRONQUIO. Aquest cop en forma de reggaetón trist si és que aquest concepte existeix. Potser me l’acabo d’inventar. En tot cas la base a la tornada s’enganxa moltíssim i la cançó m’ha molat.

  • “Vivo del aire” és el nou single de Depresión Sonora i és tot un himne per les persones que estan en la mateixa situació econòmica que jo. Possiblement la seva cançó més accessible, tot i que el so continua sent únic. El tema surt després de la aparició de la banda pel Festival B i de les col·laboracions amb Carolina Durante, i formarà part del seu nou EP Makinavaja que podrem escoltar aquest 2024.

  • Tot i el vici històric a l’últim disc de Calcutta, sembla que no he tingut prou d’indie en italià i aquesta setmana m’he trobat amb el nou senzill del cantautor Fulminacci, “Filippo Leroy”, una reflexió sobre l’art i les crisis d’identitat que m’ha convençut. Escoltarem l’àlbum que té entre mans.

  • Realment aquest àlbum va sortir la setmana passada, però farem veure que no ha passat res. Parlo de Heaven Knows de PinkPantheress. I és que aquests dies he tingut més temps per escoltar-lo amb calma i hi ha cançons que m’han agradat molt. Em quedo sobretot amb “Mosquito” i amb “True romance”. Chill Drum & Bass from UK.

  • Boom Boom Fighters i Cookah P han publicat un EP anomenat Hereus del Dancehall, que defineix bàsicament el que són, els millors quant a dancehall i reggae actual en català. M’ha agradat molt “Misick” (també en part per la referència a Rick & Morty, evidentment). Ganes de ballar-la a un sound.

  • Tory Lanez ha publicat (aquest cop des de la presó) l’edició Deluxe del seu disc Alone at Prom. La versió original ja era molt top, amb cançons com The Color Violet, Lady of Namek o Lavender Sunflower. Doncs aquesta setmana ens ha sorprès amb 9 temes nous dels quals m’agradaria recomanar Shut Up & Love, Poison Ivy, Wilona’s Workshop i Crystal Strawberry. Boníssim vibe en el que es consolida com un dels discos d’R&B de la dècada. Si us molen The Weekend o Michael Jackson, és aquí.

  • Danny Brown també ha tret música nova, presentant Quaranta, un nou disc després de Scaring The Hoes. Una mica igual que aquest, és una mica massa experimental per mi, però té coses interessants, com la producció en general, que és increïble, i la cançó que dona nom a l’àlbum.

  • Microbio ha tret aquesta setmana el segon single del que serà el seu tercer disc en solitari, HUMO SAPIENS. “La mierda que nos gusta más” és una cançó d’amor dedicada al rap amb l’energia i el missatge als quals ens té acostumat també amb Lágrimas de Sangre.

 

DESCOBRIMENTS:

  • Fa uns dies que reflexiono sobre un concepte, que em va venir a partir de l’àlbum de Troye Sivan, el de Calcutta i l’últim single de la GIN. I és la utilització de sintes que em transmeten directament un sentiment de nostàlgia. Així que ahir, investigant una mica més, em vaig dedicar a fer una playlist de cançons que compartien aquests aspectes. Tot això és una excusa per compartir-vos la llista, que m’ha quedat increïble, i per explicar-vos que fent-la, vaig descobrir l’artista French 79 i el seu tema “Diamon Veins” amb la Sarah Rebecca. Si us agrada Daft Punk, no us la perdeu! I si us apassiona, dijous que ve el tindrem en directe a Razz.

  • L’altre descobriment de la setmana ha estat l’artista britànic Reuben James i amb temes com “What U Need” amb Ric Wilson, o “So Cool”, que pels que em coneixeu, sabreu que és totalment la meva salsa. R&B, Jazz, Soul i Hop-Hop, tot en una. Flow èpic.

 

Per cert, abans d’acabar m’agradaria també destacar el nou remix de La Carretera, de Triángulo de Amor Bizarro amb VVV [Trippin’you] en una versió més ravera de la cançó. Totalment a favor. A part, realment hi ha hagut moltes cançons noves aquesta setmana, però la veritat és que per un motiu o un altre no m’ha acabat de convèncer cap. Per una banda, Andre3000 (Outkast) acaba de publicar un disc després de 17 anys, però resulta que són 87 minuts d’ell tocant la flauta, amb títols com: “The Slang Word P(*)ssy Rolls Off the Tongue With Far Better Ease Than the Proper Word Vagina. Do You Agree?” o “I Swear, I Really Wanted to Make a “Rap” Album but This Is Literally the Way the Wind Blew Me This Time”, self explanatory. També ha sortit el segon single de Bleachers, una mica massa lenta. El mateix per la nova de bob junior, de la Ven’nus o de Cora Yako.  Drake ha tret un EP després de dir que deixava la música durant un temps fa dues setmanes… prou ja. El que sí que val la pena és el videoclip de First Person Shooter, dels millors que he vist aquest any.

Pels que se us ha fet curt el post d’avui 2 coses:

1. El de la setmana passada va ser llarguíssim així que el podeu recuperar.

2. Tyler the Creator ha penjat la seva actuació al Camp Flog Gnaw sencera a Youtube així que podeu dedicar 1h a mirar-la aquí!

Fins la setmana que ve!