Romance-Fontaines-DC-Portada.jpg

Després de dues setmanes de vacances, avui us porto un recull amb el més destacat d’aquest final d’agost amb el qual tanquem una mica l’estiu i tornem a la normalitat, cosa que tot i que fa molta mandra, sempre es trasllada en moltíssima música nova. Som-hi!

 

NOVETATS

  • No podia començar d’un altra manera que no fos amb el fantàstic disc de la banda irlandesa del moment (i dels últims anys, també), Fontaines D.C.. Amb Romance, han publicat (sota la discogràfica de Radiohead i The Prodigy), el que per mi és un dels seus millors discos, on es mostra l’evolució del grup i del seu so, que ja va del post-punk al rock, al rap i al pop i a moltíssimes coses alhora, amb un Grian Chatten en plena forma. El que ja es veia a venir amb singles com “Starbuster” o  “Favourite”, s’ha acabat de consolidar amb la resta del disc, d’on vull destacar “In The Modern World i “Bug”. Es nota també el canvi a la producció amb James Ford (Arctic Monkeys, Blur, Gorillaz i Depeche mode). He vist un tweet dient que són els nous Muse, i crec que no va molt desencaminat. Però és que em recorden a tantes coses!!! The Cure, Nirvana… Un dels discos de l’any.

- Publicitat -

 

  • Gràcies a l’algoritme de TikTok music, he arribat al nou disc de Magdalena Bay: Imaginal Disk. Es tracta d’un projecte de synth pop format per una dupla d’artistes americans, la cantautora Mica Tenenbaum i el productor Matthew Lewin. Si ja a Romance ens trobàvem una mescla d’estils, el que veureu aquí em sembla encara més original i complexe (hi trobareu disco, funk, pop, rock, psicodèlia, sintes, onirisme…). I la producció és molt boja, tot sona a futur. Les meves preferides són “Killing Time”, “Image”, “Death & Romance” i “Love Is Everywhere”, amb el sample de running out of time de Lil Yachty. Tot i això, val la pena escoltar-lo tot sencer. La portada també m’ha semblat preciosa.

 

  • El disc del qual més he gaudit avui, ha estat el Bigger Me Than You, el nou projecte de Big Sean, amb el que torna dos anys després de dos anys de silenci, per confirmar que segueix sent un dels grans del rap americà. Dins, hi trobem feats com els de Gunna, The Alchemist, Kodack Black o Thundercat, entre d’altres. A part de “Together Forever” que ja l’havia posat per aquí, m’han agradat “Iconic”, “Typecast” (i les transicions entre elles) i “Black Void”. Molt bon comeback.

 

  • Moltíssima il·lusió en descobrir que la col·laboració entre rusowsky i els germans mexicans de LATIN MAFIA anava a ser una realitat. Dos dels grups que més he escoltat aquest any, junts a “neo roneo”, un bolero-pop íntim, senzill, però que atrapa. El match és fort.

 

  • L’ex Brockhampton Kevin Abstract ha publicat “Big Dog” a totes les plataformes. Una cançó que feia temps que ja estava al seu canal, però que ara està publicant per formar part del seu segon disc en solitari anomenat glue, del que ja vam gaudir de “Tennessee” amb Lil Nas X. M’està encantant aquesta nova etapa, on torna al rap i s’acosta més a Frank Ocean que mai, amb Quadeca a la producció. Per cert, serà aquest l’any del retorn de Frank Ocean? Tant de bo.

 

  • Channel Tres no n’ha tingut prou amb treure un dels discos més ballables de tot l’any, Head Rush, sinó que segueix sorprenent, aquest cop en una col·laboració amb Sofi Tukker. Dins del seu disc BREAD, trobem “Cafuné”, un banger d’estiu, amb sons brasilers i ritme de carnaval que no us deixarà indiferents.

 

  • I un altre que no s’ha quedat tranquil amb un àlbum d’èxit és el guitarrista de Dijon, Mk.gee, una de les sensacions d’aquest curs, que aquesta setmana ha tornat amb un nou senzill: “Lonely Fight”. La cançó segueix el so de Two Star & The Dream Police, el disc amb el qual va conquistar la comunitat d’indie alternatiu, amb les seves guitarres fent harmonies i acords impossibles. M’encanta la atmosfera que creen juntament amb la seva veu amb reverb i la mescla que sona a vinil dels vuitanta.

 

  • GRÀCIES AL SACRIFICI és l’últim single del segon disc del xicu, aquest cop acompanyat del seu col·laborador habitual als videoclips, souto, qui també té un disc entre mans per aquest final d’any. Amb ella torna a la distorsió a la qual ja va acostumar-nos en el seu últim EP 22, mantenint les lletres tan bones com sempre. Massa ganes d’escoltar el disc sencer. De moment, 3/3! 13 de setembre sacrificis.

 

  • Vull acabar la ronda de novetats amb un pack de R&B. Quatre cançons emmarcades dins aquest estil, que han sortit aquests dies i que m’han agradat molt. La primera és el single col·laboratiu entre Jessie Reyez i Lil Wayne “RIDIN”, seguit de Rejjie Snow i Dana Williams i el seu “All Night”, el hit  “Summer Drop” de Cordae i Anderson .Paak (difícil de superar el seu “RNP”) i finalment “Light Work” de Elmiene. Quina us ha semblat més interessant?


DESCOBRIMENTS

  • Una de les meves últimes obsessions aquests dies ha estat “Solo y Sin Ganas”, una cançó del projecte de Lucas Vidaur, guitarrista també a Axolotes Mexicanos anomenat Confeti de Odio (Sonido Muchacho). No l’he deixat d’escoltar des que me la van recomanar. Forma part del disc Hijos del Divorcio, de 2022, i té una de les portades més fortes de l’indie nacional.

 

  • Acabem avui amb un altre artista de Sonido Muchacho. En aquest cas la murciana Maria Blaya i el seu “BOOM CLAP”, una cançó on veurem mesclats l’indie i el reggaeton, amb influències que van des de Daniel Sabater a Charli XCX, com podeu veure en el mateix títol.

 

Ara sí, fins la setmana que ve 🙂