Trets generals de l’àlbum
Lola Young és una artista anglesa que fa cinc anys que publica música, però no va començar a ser coneguda pel públic internacional fins que el passat 2024 el seu tema ‘Messy’ es va viralitzar a Tiktok. Tot i això, l’èxit de la cançó no va ser únicament degut a la plataforma, també gràcies a la lletra que era una oda a la imperfecció i plasmava un sentiment universal: la frustració de no aconseguir satisfer les expectatives de les altres persones. Ara, la cantant arriba amb el seu tercer àlbum d’estudi “I’m Only F**king Myself”, una proposta amb un títol i una portada que ja donen una pista de com serà el disc: provocador i amb marca personal.
L’àlbum és una autobiografia musicalitzada sobre l’odissea emocional que ha hagut de viure abans d’arribar a un punt d’inflexió positiu. Amb sons que mesclen el pop-rock, l’indie i el rhythm-and-blues i lletres que barregen l’emocionalitat amb la sàtira ens parla de desamor, depressió, relacions tòxiques i addicció a les drogues.
Introducció
Per la primera peça del disc ‘How long will it take to walk a mile’ l’artista no aposta per una cançó, sinó per una nota de veu en què amb la veu carregada d’emoció expressa el seu agraïment per estar viva, poder fer música i gaudir de la salut de les persones del seu voltant. Aquest començament és una mena d’espòiler del propòsit final de l’àlbum: parlar de la pau mental que arriba després del caos.
Fugir dels lligams
A ‘F*ck everyone’ i ‘One Thing’ amb lletres carregades de sexualitat i tornades que enganxen Young confessa el seu desig de tenir relacions casuals i sense compromís.
Addició
El ritme s’alenteix i la confessió continua amb ‘Dealer’ un tema en què parla d’un bucle autodestructiu d’addicció a les drogues que la porta a tenir ganes de marxar lluny i deixar-ho tot enrere.
Relacions tòxiques
Seguidament, ‘Spider’ parla d’una ruptura. Més específicament, d’una relació en què la principal dinàmica és la dependència emocional. Sens dubte es tracta de la cançó en què Young llueix més la seva veu, que destaca per ser potent, rockera i melancòlica.
Desig d’empoderament
A continuació, arriba ‘Penny Out of Nothing’. Si aquesta cançó fos una imatge seria sens dubte la dels fonaments d’un edifici enderrocat tornant a alçar-se pedra a pedra. A través de metàfores que juguen amb aconseguir coses impossibles mostra el seu desig d’empoderament.
A ‘Walk Over You’ torna a expressar el seu poder i voluntat de no deixar-se trepitjar; el tema parla de no voler mostrar submissió en una relació amorosa tòxica. En canvi, ‘Post Sex Clarity’ és l’altra cara de la moneda: mostra una part d’ella més vulnerable i que en el fons encara creu en aquell amor genuí en què no has d’estar constantment en estat d’alerta.
Seguidament, a ‘Sad Sob Story’ parla de la satisfacció de passar pàgina després d’una relació tòxica. Ho deixa molt clar: “You can keep your sad sob story, cause I won’t read it anyway”.
Depressió
L’àlbum entra en el tram més íntim amb ‘Can we ignore it?’. Aquesta cançó és com una entrada de diari personal o una conversa íntima amb una persona estimada, atès que confessa que és conscient dels problemes d’autodestrucció que pateix, però alhora necessita no pensar-hi constantment. “This ain’t no way to live, and every day, I get up and run round in cercles. Can we ignore it, baby, even for just one day?”. A la següent, ‘Why do i feel better when i hurt you?’ confessa que un dels seus mecanismes d’autoboicot és fer mal a les persones amb qui manté relacions amoroses.
Perspectiva
La part final de l’àlbum adapta un to diferent. A ‘Not Like That Anymore’ parla amb humor sobre la seva situació emocional i és capaç de veure-ho tot amb perspectiva. Per a mi és una elecció perfecta com a senzill perquè ofereix una síntesi de tots els temes dels quals parla a l’àlbum. A més, la lletra a través d’un doble sentit ens revela el perquè del concepte del disc. “But if I look on the brightside. At least I’m not fucking myself anymore, not anymore” contra “And i’m fucking myself, but not like that”. Resumidament, ja no s’autosaboteja i a més, ha après a no desitjar aquella persona que no li convenia. Es podria dir que és el clímax del projecte musical, atès que no només ofereix un tancament en l’àmbit narratiu, sinó que aconsegueix seguir la mateixa fórmula que ‘Messy’: generar un hit que no triomfa per seguir tendències majoritàries, sinó per demostrar personalitat.
A ‘Who fucking cares’ torna a reflexionar sobre el que l’ha turmentat, però aquest cop amb un to diferent. Young deixa enrere el so anterior per centrar-se només en la seva veu i la melodia d’una guitarra. A més, aposta per una perspectiva menys satírica i més vulnerable. El missatge final és l’acceptació dels problemes propis i la voluntat de tornar a estar bé.
I finalment, igual que l’àlbum comença amb una nota de veu, també hi acaba. “I’m Only F**cking myself” conclou amb ‘Ur an absolute c word’ , un interludi que adopta el format d’una poesia recitada.
Valoració
En alguns casos és arriscat escollir una portada suggerent, ja que pot portar l’audiència a generar unes expectatives errònies sobre el to de les cançons, però en aquest cas no ha estat així. “I’m Only F**king myself” té el punt just entre sàtira, emoció i provocació.
El tercer treball discogràfic de la cantant és un àlbum coherent i cohesionat tant pel que fa a la narrativa com al so. Tot i que la majoria de les cançons són del mateix estil, no es fa repetitiu, ja que és capaç d’abordar de manera diferent totes les capes del seu dolor; Young sap mostrar-se com a víctima, malfactora, cínica i sentimental.
En definitiva, amb “I’m Only F**king myself” l’artista anglesa mostra el seu potencial vocal i de composició i sobretot deixa clar que no és una one hit wonder ni un fenomen passatger de TikTok, sinó que ha arribat per quedar-se.
