Bon dia a tothom!! Una setmana més d’agost treballant, ja m’ho agraireu. Avui de fet, pensava que no publicaria blog, perquè durant la setmana no m’havia guardat cap cançó, però finalment avui els releases han valgut la pena. Curtet però intens. Som-hi:

 

NOVETATS:

- Publicitat -
  • Després de rebentar tota europa amb la seva gira conjunta, Jean Dawson i Lil Yachty acaben de publicar la seva primera col·laboraació en forma de single, anomenat “Die For Me”, que possiblement formarà part del nou disc del Mexicà, al que estaré súper atent, perquè últimament tot el que treu m’acaba agradant. Els seus vocals i el nou so és molt top (una mica flow Don Toliver), i el vers del Yachty també funciona perfectament. Hit.

 

  • Grata sorpresa aquest matí al veure el nom de Bruno Mars a l’apartat de novetats de Spotify. I encara més al veure que era una col·laboració amb Lady Gaga. Fort. Com sempre, no falla (algun cop haurà tret un tema dolent?). “Die With A Smile” és una balada vintage, que sona bastant a Silk Sonic, aquest cop intercanviant a l’Anderson .Paak per la Lady Gaga, qui també està fantàstica. Formarà part de la BSO del Joker o és aquest l’any per un disc de retorn de Bruno Mars? Va, que ja fa set anys 🙁

 

  • I parlant de 7 anys, també és el que feia que Foster The People no publicaven un disc. Amb Paradise State of Mind tornen, i ho fan en plena forma, com si mai haguessin marxat. El disc m’ha semblat súper complet, amb un so indie-pop, funky, psicodèlic, fresc i molt original. A part dels singles, em quedo amb “Let Go” i “A Diamond To Be Born”, les dues són precioses. És noten les influències de MGMT,  Tame Impala, Vampire Weeknd, Two Door Cinema Club i això sempre és bo.

 

  • Seguim una mica amb indie-pop, aquest cop de la mà de Del Water Gap que mentre fa de teloner del Niall Horan, ha publicat el deluxe del seu últim disc I Miss You Already + I Haven’t Left Yet. D’aquest, m’ha agradat molt “Purple Teeth, The Bravery”, i m’ha recordat molt a COIN, dels que us parlava la setmana passada.

 

  • I ara dues cançons que, a diferents escales, competiran per ser el tema comercial del dia (i de l’estiu?). Per si no les heu vist suficient a tots els stories, jo també us les comparteixo per aquí. La primera és “New Woman”, la col·laboració entre ROSALÍA i LISA de BLACKPINK. Tot això després de regalar-nos un preview a xarxes del que serà un nou projecte de l’artista catalana. El seu vers és brutal, i el videoclip, encara més.

 

 

  • I això sí que no m’ho esperava ni jo, però la segona és “Vaya Liada”, la nova cançó de la Mushkaa i la Julieta, que és un banger. Sincerament, portava una setmaneta queixant-me del fragment que havia sonat a Tik Tok, perquè m’esperava que la cançó seria tota l’estona així, però aquest matí l’he escoltat i no podia estar més equivocat. Possiblement, un dels motius principals és l’addició a la producció de nusar3000, que es suma als habituals Bexnil, roots per fer que el beat soni així de bé.

 

  • Un altre artista que està tornant aquest 2024, és el raper Big Sean, que avui ha tret una nova cançó. La setena d’aquest any, amb la producció de The Alchemist. Es diu “Together Forever” i és un tema de rap que entra súper smooth, amb un altre beat espectacular. Better Me Than You serà el nou disc de Big Sean, que encara no té data de sortida, però que segur que torna a aparèixer per aquí. Duh!

 

  • El descobriment d’aquesta setmana ha estat el de l’artista mexicà Nsqk (i mira que jo sempre he sigut més de Colacao). Tot just ha publicat el seu segon disc, ATP, un disc molt original, que combina diferents gèneres, des de l’urban a l’R&B i a la música tradicional mexicana i amb una aposta molt forta per la producció. “Aún Te pienso” i “misa” són les que més m’han agradat. També molt a favor del format disc-radio, semblant al que va fer The Weeknd amb Dawn FM, i la seva manera de lligar cançons amb skits en format locució, que ajuda l’oient a transportar-se per les cançons, com si fos un viatge sonor.

 

  • Acabo comentant que el que està traient la Fousheé, m’està semblant força interessant. Després d’escoltar “war”, el seu nou single, que també està prou bé, he revisitat “still around”, el primer single produït per Steve Lacy i que formarà part del seu nou disc, Pointy Heights. La intro és brutal i la base t’atrapa com poques.

 

Ah, i també que el disc de Country del Post Malone… no és per a mi.

La setmana que ve sí que agafo vacances així que en principi ens veiem a la següent!