Cau el sol al pantà de Santa Antoni i Lo Quiosc s’omple de gent en la segona jornada del Talarn Music Experience 2023. L’encarregat d’obrir la nit de divendres va ser Caïm Riba que va presentar les cançons del nou àlbum “El racó dels pensaments”. Seguidament, Els Amics de les Arts oferirien quelcom més que un concert, una nit especial, una autèntica festa.
Acompanyat d’Alexandre Reixac al baix i Alex Tenas a la bateria, Caïm Riba va oferir un concert a tres amb un so força sòlid amb ritmes i lírica optimista marca del cantautor. La clarinetista Teresa Nogueron s’afegia a l’espectacle per interpretar la cançó que dona nom al nou disc. Riba va idear una playlist marcada per temes positius com ‘Un dia perfecte’ o ‘Em sembla bé’, però també hi va haver espai per ‘La reina de la ciutat’ i altres cançons paradigmàtiques de l’imaginari urbà del barceloní d’adopció. La recta final del concert se la reservava per clàssics com ‘Els homes llop’ i homenatges sentits amb ‘Noia de porcellana’ –interpretada amb la guitarra del seu pare– i ‘Mare’, de l’àlbum “Nararai”.
Passades les 11 de la nit, Els Amics de les Arts pujaven a l’escenari amb la polifonia inicial d”Allà on volia’ que marcava l’inici d’un concert en què els tres cantants –i el quintet, per extensió– estarien pletòrics. El grup arriba a la majoria d’edat retornant als escenaris després de dos anys de treva per presentar en directe el seu sisè disc, vuit cançons amb el seu segell inconfusible. Amb un directe elèctric i enèrgic, el trio va repassar el seu últim treball amb cançons com ‘Citant Mercè Rodoreda’, ‘Estimeu-me’, ‘Cada cel’, ‘De córrer per tot Nova York’ i ‘La nit sembla que serà nostra’. I és que aquest darrer tema sonava amb un to profètic veient la comunió entre artistes i públic en una espècie de competició per definir qui mostrava més entrega.
En aquest clima –fresc però càlid alhora–, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué van baixar de l’escenari, rodejats de més de mil persones, per cantar a ple pulmó una cançó que té dos títols: “Louisiana (o els camps de cotó)”. No es van oblidar tampoc de hits de la seva discografia com ‘No ho entens’, ‘El seu gran hit’, ‘Ja no ens passa’ o ‘4-3-3’. Precisament, en aquesta gira Els Amics dediquen un bloc íntim per a les velles glòries. A tres veus i una guitarra acústica van interpretar un medley nostàlgic que rescata ‘La merda se’ns menja’, ‘Armengol’ i ‘L’Arquitecte’, per enllaçar amb tota la banda ‘L’home que dobla en Bruce Willis’.
Tot i que el públic –àvid de clàssics– reclamava un ‘Bed & Breakfast’, Els Amics encaraven la recta final encomanant-se a l’esperit del cineasta francès de la popular ‘Jean-Luc’ per acabar cantant als desamors amb ‘Semblava que fossis tu’.
La versió de ‘Wonderwall’ de Los Sobraos sonant pels altaveus marcava el punt final d’un concert estel·lar. Entre voler i volar Els Amics de les Arts s’han enlairat amb un públic agraït i generós, en un entorn i un festival que deixa empremta.
