Tenim 15 noves cançons per oferir-te, on trobem autèntiques joies musicals, algunes peces més comercials però igual d’efectives, debutants i alguns artistes de casa.
Recupera la 1a part
Recupera la 2a part
Les 75 cançons de 2015 – (45-31)
45 Enric Verdaguer – Fun
Aquest 2015 ens ha portat per fi, el debut de l’Enric Verdaguer amb Moonstruck, un disc molt recomanable, que ens va captivar des del primer instant i on trobàvem el tema Fun, una peça que ens va conquistar ràpidament, aconseguint a més, el número 1 de la nostra llista durant dues setmanes.
- Publicitat -
44 Disclosure & Sam Smith – Omen
El duet Disclosure va presentar el seu disc Caracal, amb aquesta col·laboració al costat del també britànic Sam Smith, que per cert també ha tingut un bon any, amb l’estrena de la notable Writing’s on the wall, el tema central de Spectre, la nova cançó de James Bond.
Amb Omen, es van unir els dos talents, per crear una cançó molt addictiva.
43 Tame Impala – The Less I Know The Better
El nou disc de Tame Impala, Currents, és un dels discs destacats d’aquest any, ple de cançons a tenir en compte. Una d’elles aquesta The Less I Know The Better, del qual el grup en va presentar un videoclip recentment, protagonitzat per l’actor català Albert Baró.
Una peça exquisida per escoltar en qualsevol moment del dia.
42 Muse – Dead Inside
Drones ha estat el disc que Muse, ha presentat aquest 2015 i del qual en destaquen temes com Psycho, Revolt o aquest Dead Inside, que en va ser el primer senzill.
Els de Matt Bellamy, van deixar de banda el punt electrònic dels últims discs, per tornar al so de la guitarra, que tants èxits els hi van portar.
41 Felix Jaehn & Jasmine Thompson – Ain’t Nobody (Loves Me Better)
És curiós com una versió d’un tema dels 80, ha aconseguit encara més èxit que la cançó original. Aquesta nova reinterpretació del clàssic Ain’t nobody, a càrrec de l’alemany Felix Jaehn amb la veu de Jasmine Thompson, ha liderat les llistes durant algunes setmanes, amb una manera d’entendre la cançó, molt diferent del so funky del tema original, però igual d’efectiu.
40 Sia – Alive
Després de conquistar el món amb el seu anterior disc, Sia va iniciar l’estrena del seu nou disc This is acting, amb l’estrena de Alive, una peça que va escriure perquè la cantés Adele, però finalment la cantant britànica la va rebutjar.
Amb la interpretació que Sia fa del tema, un només pot quedar meravellat. Com tot el disc soni així de bé, segur que torna a ser número 1 a tot el món.
39 Kodaline – Honest
Els irlandesos Kodaline, són una de les joies que ens ha deixat el país, al marge de grans noms com The Corrs o U2. Ells presenten la música amb delicadesa, submergint-nos en la melodia, que ens atrapa ràpidament. El seu nou disc, Coming Up for Air, està ple de temes interessants com The One, Autopilot, però n’havíem de destacar un i ens hem quedat amb Honest, la peça que el va presentar de forma magistral.
38 Sopa de Cabra – Cercles
Sopa de Cabra, han protagonitzat aquest any, un dels retorns més esperats pels seus seguidors, i ho han fet amb Cercles, el tema que dóna nom també al primer senzill, una peça efectiva, que ens fa pensar en aquelles grans cançons del grup, que s’han convertit en autèntics clàssics de la música en català.
37 Halsey – New Americana
Halsey ha estat una de les sorpreses musicals de l’any! Una cantant que va debutar amb Badlands, que ràpidament es va posicionar a les primeres posicions de les llistes, que va exhaurir les entrades de la majoria de concerts que oferia, de fet el nostre país ha fet sold out, i ni tan sols, sona a la majoria d’emissores de ràdio.
Què té Halsey que ha conquistat a tanta gent? Potser se li hauria de preguntar al mateix Justin Bieber, que fins i tot l’ha fitxat pel seu últim disc Purpose, on canta una de les cançons.
Una nova veu que té molt a dir.
36 David Guetta & Nicky Minaj – Hey Mama
El francès David Guetta, és un clàssic dels resums de l’any i és que sempre ens regala alguna cançó diferent que ens atrapa, ja sigui vocalment o rítmicament. Aquest cop, al costat de Nicky Minaj, que torna a col·laborar amb el DJ francès, amb una cançó que té un aire a Black Eyed Peas i que ja és la peça més reproduïda a Spotify, superant Titanium o Dangerous.
35 Mumford & Sons – Believe
Mumford & Sons, van tornar amb un disc, on abandonaven el seu clàssic so, per apropar-se a altres melodies, que van descol·locar en un primer moment, quan tots estàvem acostumats a una altra manera d’entendre la seva música.
Believe va ser la carta de presentació d’un disc, ple de bones cançons, que s’allunyen d’aquell so anterior, però que igualment això no implica deixar de fer bona música, sinó simplement diferent.
34 Calvin Harris & Disciples – How Deep Is Your Love
Un altre dels DJ’s, que cada temporada ens regalen un èxit, és Calvin Harris, que al costat de Disciples, ens va presentar aquest How deep is your love, tema que no forma part del seu darrer disc Motion i que segueix sonant amb força en l’actualitat.
Disciples no és el primer cop que treballen amb un DJ de renom, també participen a Sugar, el darrer disc de Robin Schulz.
33 Jess Glynne – Hold My Hand
Després de debutar al costat de Clean Bandit amb Rather Be, Jess Glynne va provar sort en solitari i la veritat és que les coses li estan anant d’allò més bé. El seu disc I Cry When I Laugh, s’ha mantingut moltes setmanes entre els més venuts i els seus senzills, Don’t be so hard on yourself o Hold my hand, han aconseguit posicions capdavanteres a les llistes de tot el planeta.
Hold my hand, enganxa amb una potent melodia, una veu agradable d’escoltar. Motius més que suficients per ser tot un èxit.
32 Avicii – Waiting For Love
Primer es va dir que era John Legend, qui cantava el nou èxit del suec Avicii, Waiting for love. Després es va saber que no era ell, sinó Simon Aldred qui posava la veu a l’enganxifosa cançó, una de les millors cançons del seu nou disc Stories.
31 Foals – Mountain At My Gates
Foals ocupen la posició 31, però si féssim un llistat dels millors discs de l’any, segurament What Went Down, ocuparia una de les primeres 3 posicions. Quin disc més fantàstic! I com ens han agradat les noves cançons del grup.
Mountain At My Gates, t’atrapa amb tot el que ofereix la peça i és més que merescuda aquesta posició, per un grup infravalorat pels mitjans, que prefereixen apostar per altres grups, que no els arriben ni a la sola de la sabata.
