El cantant català Èric Griso arriba amb una nova proposta musical. Sota el nom de “GRISO” s’amaga un cantant més madur, més conscient i amb moltes ganes de fer-se un lloc dins una indústria musical ferotge. Després de posar punt final a un projecte que funcionava, el cantant necessitava “tornar a ser coherent, tocar de peus a terra i afrontar la realitat de la música”.
Del primer ‘single’ en català
I ara arriba amb la seva primera cançó en català en solitari. ‘No demano més’ és un tema que parla de tradicions, de les nostres arrels i que, segons el cantant, només podia existir en català. Després de més de 7 anys vivint a Madrid, i en un atac de nostàlgia va néixer aquesta nova cançó. I més enllà d’una oda a les terres catalanes també és una crítica a la immediatesa del món en què vivim, on aturar-se i escapar sembla ser un repte en l’actualitat. Li hem preguntat al cantant com interpreta el panorama musical català, que està en auge, però no deixa de ser un repte pels que hi són dins, i així és com s’identifica. “Jo fins ara estava totalment fora d’aquesta escena. Que està en auge és cert. Tinc una amiga canària que escolta un munt de música en català, i és que m’ensenya ella música catalana. Per què no formar part d’aquesta escena si és la meva terra?”.
Folk mediterrani i complicitat dins l’estudi
No Demano Més està compost amb elements que generen i t’apropen a so folk mediterrani. Griso explica que darrere hi ha una tria d’elements molt pensada, i que la barreja de tot plegat ha acabat per definir el so: productor argentí, corista brasilera, un acordió i un punt folk que et transporta a algun lloc del mediterrani. També aclareix que “ha sigut una barreja de coses, no s’ha intentat buscar imitar res”.
Gira i retrobament amb el públic
Griso defineix el seu públic com “eclèctic”, i després de tocar a diferents festivals no pot tenir més ganes de tornar a les sales. L’artista espera amb il·lusió el moment de tocar-la en directe, ja que pot servir com a punt d’inflexió en la seva carrera. Amb tot, el músic es retroba amb el català i amb una manera d’entendre la música des de la calma i la veritat.