Alfons Olmo ha tornat amb un treball en majúscules, molt més que un llançament discogràfic. Es diu “Petricor” i en ell comença un punt d’inflexió en la seva trajectòria, una ruptura que marca la diferència. Músiques de síntesi evocadora i una força poètica elaborada. Un disc per a ments inquietes i paladars exigents.
Petricor no arriba només en forma de disc, sinó també en forma de llibre amb una novel·la gràfica de Daniel Olmo i textos elaborats expressament per 17 escriptores i escriptors dels Països Catalans i més enllà: Josep Piera, Núria Cadenes, David Segarra, Ester Xargay, J.V. Frechina, entre d’altres.
Hem quedat amb l’artista i ho hem fet a una llibreria, concretament l’Ona, per conversar rodejats de cultura, de saviesa i viure més intensament aquella conversa i aquell moment.
No ens havia passat mai que un cop finalitzada l’entrevista, algú ens digués que s’havia quedat amb ganes de dir alguna cosa més. Per això hem decidit a peu de carrer treure la gravadora del mòbil i que l’Alfons ens digués el que en el moment de l’entrevista se li havia passat per alt.
Una conversa pausada, tranquil·la, d’aquelles que com la música de VerdCel s’han de viure, s’han de sentir.
